Calais“Si vols anar al Regne Unit, has d’aprendre anglès!”, exclama el Javeed somrient davant l’escola que hi ha al camp de refugiats de Calais, al nord de França, conegut com la jungla. Com ell, entre 3.000 i 4.000 persones, segons les organitzacions, i 800, segons les autoritats franceses, viuen en duríssimes condicions esperant passar el canal de la Mànega i arribar al Regne Unit.
L’escola és un dels pocs llocs que no s’ha destruït des que la policia va començar a desmantellar el camp la setmana passada. El ministre francès de l’Interior, Bernard Cazeneuve, va prometre que no hi hauria excavadores per derruir les improvitzades cases. Però les màquines sí que van arribar i ja han destruït una quarta part de la zona sud del camp.
“No té gaire sentit que hagin deixat l’escola”, lamenta Olivier Marteau, voluntari de Metges Sense Fronteres, “els nens ja no hi poden anar perquè la policia es planta just davant d’on s’ha excavat per evitar que hi tornin a construir”. Ara només s’hi pot estudiar els caps de setmana, però gairebé només la visiten els adults. El Javeed és un d’ells. Intenta no oblidar l’anglès, que parla amb molta fluïdesa, gràcies a la seva feina com a professor a l’Afganistan.
Fa vuit mesos que viu a la jungla. El seu pla era anar al Regne Unit, on viuen els seus germans. Però ja no ho té clar. “Necessito temps per pensar”, explica. “A l’Afganistan no hi tinc ningú i la meva família està dispersa. El meu pare, a Alemanya; els meus germans, a Londres”. El Javeed va travessar 15 països fins a arribar a Calais, però matitza que si algú li demanés consell, “no li recomanaria viure a Europa, i menys aquí [al camp]”. “Els diria que aguantessin, les bombes no són pitjors que viure així”. El Javeed no ha demanat asil, els afganesos díficilment aconsegueixen l’estatus d’asilat, per molt que també fugin de la guerra.
“Ells tenen la sensació que és com una jungla, per això li van posar aquest nom. Per les condicions i la quantitat de persones que hi viuen”, explica un voluntari d’una ONG britànica que demana l’anonimat.
Les excavadores tornaran demà per acabar amb tota la part sud del camp. El cooperant de MSF sap que la resta tampoc no sobreviurà: “Tard o d’hora ho destruiran, però no encara”, explica Marteau. La jungla aviat farà vuit anys, en condicions insostenibles. Paradoxalment, a poc més de mitja hora, els voluntaris treballen en la construcció d’un camp nou a Grande-Synthe. Volen acollir les 2.000 persones que ara malviuen en aquesta població, enmig del fang. I potser, més endavant, també els desplaçats de la jungla. A diferència de Calais, ningú no els fa fora. Els ofereixen una vida millor a l’espera d’una de nova.
