FRANÇA

Notre-Dame no tenia cap assegurança

Polèmica per les deduccions fiscals que les empreses tenen per les donacions per reconstruir la catedral

Notre-Dame no compta amb els serveis de cap companyia d’assegurances. L’estat és propietari d’aquesta catedral des de la promulgació de la llei del 1905 relativa a la separació de l’Església i l’estat. I, per tant, el govern francès és el que hauria d’haver contractat una asseguradora, però mai ho va fer. En altres paraules, en cas de sinistre és l’estat qui ha d’assumir econòmicament el cost de la reparació. Això és així des del 1889, segons un informe interministerial que es va fer públic el 2001, dos anys després de les tempestes que van afectar París el desembre del 1999 i arran de les quals es van avaluar els dispositius d’auxili i intervenció disponibles a la capital.

L’informe, que l’ARA ha pogut consultar, explica que aquesta decisió del 1889 es va justificar perquè “el cost anual de les primes [la suma que l’assegurat paga a una asseguradora] que el Tresor hauria de pagar en cas d’assegurar tots els seus immobles seria desproporcionat amb la suma d’indemnitzacions que podria percebre”. Malgrat això, l’estat tampoc no disposa de fons específics reservats per cobrir sinistres inesperats en aquest tipus d’immobles, com ara el catastròfic incendi a Notre-Dame.

En el cas del sinistre en aquesta catedral gòtica, l’estat podria recórrer a les asseguradores de les cinc empreses que treballaven en les obres de restauració del temple, si la investigació conclou que algunes d’aquestes societats són responsables de l’incendi. Aleshores les seves corresponents asseguradores haurien d’assumir el cost de part dels danys.

A més, l’estat sap que podrà comptar amb les generoses donacions que les empreses han fet en les últimes hores per tal d’ajudar a finançar la reconstrucció de Notre-Dame. Aquesta onada de solidaritat, però, ha provocat un efecte contrari en una part de la població. D’una banda, ha reobert l’esvoranc entre rics i pobres en plena crisi dels armilles grogues, un moviment que va néixer per denunciar les penúries de milers de francesos per arribar a final de mes. “Si són capaços de donar desenes de milions per reconstruir Notre-Dame, que deixin de dir-nos que no hi ha diners per satisfer la urgència social”, va denunciar ahir el secretari general de la CGT, Philippe Martinez.

De l’altra, les empreses que han fet donacions es poden beneficiar d’avantatges fiscals, i això fa arrufar el nas a molts. És per aquest motiu que el primer ministre, Édouard Philippe, va anunciar ahir un projecte de llei per proporcionar “un marc legal” a les donacions i, de passada, fer un gest a favor dels particulars que vulguin contribuir econòmicament a la reconstrucció de la catedral.

El text preveurà una deducció fiscal del 75% per a les donacions de particulars de fins a 1.000 euros. Més enllà d’aquesta xifra, es mantindrà la reducció del 66% que hi havia fins ara. En canvi, la reducció d’impostos de les empreses no es modificarà. Actualment, les societats que col·laboren econòmicament en una “obra d’interès general” es beneficien d’una reducció fiscal de fins al 60%, dins del límit del 0,5% del seu volum de negoci. A causa del debat que tot plegat ha generat, la família Pinault, que dimarts va anunciar que donaria 100 milions d’euros per a la reconstrucció de Notre-Dame, va comunicar ahir que renuncia al benefici fiscal que aquesta donació li comportarà.

Concurs d’arquitectura

El primer ministre també va anunciar ahir que el govern convocarà un “concurs internacional d’arquitectura” per a la reconstrucció de l’agulla de la catedral, que en l’incendi es va calcinar abans d’esfondrar-se. A ulls de Philippe, aquest concurs “permetrà decidir sobre la qüestió de saber si l’agulla s’ha de reconstruir idènticament a com era, o si bé la catedral s’ha d’equipar d’una agulla diferent”. Abans del segle XIX, Notre-Dame no tenia cap agulla.

Un altra qüestió que ha generat polèmica és l’anunci fet dimarts pel president Emmanuel Macron de reconstruir Notre-Dame en només cinc anys. Molts consideren que Macron es mou per interessos polítics: “El patrimoni té una temporalitat que no és la dels homes polítics”, raonava l’historiador en arquitectura Alexandre Gady al plató del programa Quotidien.

Més continguts de