Un italià de 95 anys que en porta 68 al Regne Unit, nova víctima de la burocràcia del Brexit

L'home ha de provar que té dret a quedar-se al país perquè Interior no té registres del seu expedient

La mà dreta no sap què fa l'esquerra. En una prova més del caos en què pot acabar tot el procés de regularització dels ciutadans comunitaris perquè resideixin legalment al Regne Unit del Brexit, i que potser només és la punta d'un iceberg molt més gros, el ministeri de l'Interior britànic ha demanat al ciutadà italià Antonio Finelli, de 95 anys, que demostri que té dret a quedar-se al Regne Unit. És a dir, que provi que fa més de cinc anys que viu de manera continuada al país.

Fins aquí la demanda compliria la norma establerta. Però tot plegat es desfà, i posa al descobert el ridícul i els errors d'un sistema que veu i tracta en bona mesura els immigrants com a delinqüents, quan se sap que Finelli fa 68 anys que viu al nord de Londres i, a més, en fa 32 que rep la seva pensió de l'estat britànic després d'una llarga vida laboral iniciada al país el 1952, quan va arribar al port de Folkestone com un immigrant europeu més disposat a contribuir a l'esforç de reconstrucció de les illes després de la devastació de la Segona Guerra Mundial. 

El cas és el segon de característiques semblants que es dona a conèixer en menys d'una setmana. Un altre immigrant italià, Giovanni Palmiero, de 101 anys, va ser instat a finals de gener pel ministeri de l'Interior a presentar-se personalment en companyia dels seus pares perquè fossin els pares qui demostressin la seva identitat. En el seu cas va ser un error en el disseny informàtic de l'aplicació de mòbil amb què es tramita la demanda de l'estatus d'establert el que va fer aixecar l'alarma, suggerint que Palmiero tenia un any i no 101. Pel que fa a Finelli, però, la desconfiança i la sospita és molt més greu i diu molt de la desorganització de l'administració britànica, ja que el ministeri de l'Interior no té cap prova documental de la seva vida al país, ni de l'entrada ni de res. 

Quan Finelli va arribar a Folkestone va rebre el salari avançat d'una setmana i un entrepà. Gairebé setanta anys després, en canvi, ha assegurat a la premsa britànica i a la italiana que s’ha vist obligat a subministrar 80 pàgines d’estats bancaris per demostrar que té dret a quedar-se al Regne Unit. 

En el cas dels immigrants més grans, el malson que l'organització The 3 Millions –que defensa els interessos dels comunitaris al Regne Unit– havia avançat comença a fer-se realitat. Si fa no fa, el mateix que ha passat amb els immigrants de la denominada generació del Windrush, el vaixell que va arribar al Regne Unit el 1948, també per contribuir a l'esforç de reconstrucció després de la Segona Guerra Mundial, en aquest cas amb immigrants convidats a viatjar-hi procedents de les colònies, 83 dels quals van ser expulsats entre el 2017 i el 2018 perquè tampoc no hi havia constància oficial del seu dret a quedar-se al Regne Unit.

Com havia fet abans Palmiero, Finelli ha recorregut al mateix centre de suport per a residents italians que assessoren la gent més gran durant tot el procés de sol·licitud de l'estatus d'establert. El problema bàsic que detecta Dimitri Scarlato, un dels voluntaris de l'entitat, "és que l'arxiu del ministeri de Treball i Pensions no està digitalitzat, raó per la qual l'aplicació de mòbil dissenyada pel ministeri d'Interior no pot trobar els registres." Assegura que fins ara un centenar de persones estan en la mateixa situació.

"He processat unes 500 sol·licituds –ha dit Scarlato a The Guardian– i la meitat són per a gent gran. El sistema no ha trobat la meitat d’aquestes persones i se'ls demana que demostrin la seva residència tot i els pagament que els ha fet el ministeri de Treball i Pensions".

Fa unes hores Scarlato ha confirmat des del seu centre de voluntariat d'Islington, al nord de la capital britànica, que aquest mateix dilluns Finelli ha obtingut l'estatus d'establert. El problema el poden tenir tots aquells que no rebin l'assessorament adequat.