Tu a Nova York, jo a Los Angeles

Tres històries de tres amigues que viuen als Estats Units en temps de covid-19

El 12 d'agost del 2004 van coincidir a l'aeroport del Prat. Una marxava a Nova York, l'altra a Los Angeles. Havien estudiat juntes a la facultat de Comunicació de la Pompeu Fabra i marxaven als Estats Units per buscar una oportunitat. Setze anys després, la Carmen Vidal i la Marta Gené tenen muntada la vida al país de Donald Trump, una vida marcada avui per l'impacte que ha suposat la pandèmia del covid-19.

La Carmen viu a l'epicentre de la pandèmia. Ara mateix Nova York acumula gairebé un terç dels casos de coronavirus de tots els Estats Units: al voltant de 300.000 contagis i 20.000 morts. A l'altra punta del país, a Califòrnia, amb una població que dobla la de Nova York, hi ha una sisena part de positius. "És una ciutat on entra i surt molta gent, amb una densitat poblacional molt alta i on tothom fa servir el transport públic. Per molt que duguis mascareta i guants, estàs en contacte amb molta gent. Tot això ha afavorit que sigui l'epicentre dels contagis", explica la Carmen.

"A nivell econòmic el que vindrà serà molt complicat"

A la ciutat dels gratacels tot va anar molt ràpid. Al principi molta gent s'ho prenia "com una grip" normal, però "d'un dia per l'altre" tot es va precipitar. Un diumenge a les onze de la nit la Carmen va rebre un correu en què li deien que no podia anar a la feina l'endemà, i que el dimarts següent podia passar-hi en una hora determinada per recollir un ordinador i poder seguir treballant des de casa –treballa per a una televisió des que va aconseguir un Oscar per a estudiants que li va permetre quedar-se als Estats Units i deixar enrere la seva Eivissa natal–. Un encarregat de seguretat la va acompanyar en tot moment i una dona de la neteja anava darrere seu netejant tot el que tocava.

"Aquí no es pot imposar una quarantena per a tothom, perquè va en contra dels valors de llibertat i individualitat"

Ara ja no va a Manhattan a rodar i fa feina d'edició o reunions per preparar projectes les fa des de casa, a Astoria (Queens), un barri molt mediterrani, sobretot grec, on es parlen més de 200 llengües. Malgrat viure sola, en el pitjor moment de la crisi va arribar a estar-se dues setmanes sense sortir de casa, tot i que la majoria de gent del barri seguia sortint cada dia, ja fos per passejar o per fer esport. "Aquí no es pot imposar una quarantena per a tothom, perquè va en contra dels valors de llibertat i individualitat", explica la Carmen per diferenciar entre la quarantena espanyola i l' stay at home americà, que és una suggerència i no una imposició.

"S'ha donat molta llibertat a cada governador de cada estat. Aquí tenim l'Andrew Cuomo, que fa una roda de premsa diària i s'ha convertit en un ritual per a tots els newyorkers", diu preocupada no només per les dades de morts i contagis –que ara s'han començat a estabilitzar– sinó també perquè entre un 25% i un 40% dels seus veïns no podran pagar els lloguers. Als Estats Units hi ha "molta cultura de freelance" i molts s'han quedat sense feina. I, per tant, amb dificultats per pagar l'habitatge i tenir l'assegurança mèdica: "A nivell econòmic el que vindrà serà molt complicat".

La vida a Hollywood: "No hi ha un sistema públic sòlid, és la llei de l'oest"

La realitat a Los Angeles és ben diferent. Amb gairebé 40 milions d'habitants a tot Califòrnia, la xifra de morts oficial frega els 2.000. Una desena part de les que hi ha a Nova York. "El governador de Califòrnia ha sigut molt agressiu en les mesures per aplanar la corba. Molt abans que el govern federal apliqués mesures, aquí ja s'havia fet. Va ser dels primers estats que van tancar escoles i ha funcionat bé, ha ajudat a no ser tan letal com en altres llocs", explica la Marta, una guionista catalana que viu amb el seu marit, John, i la seva filla, Sofia, a West Hollywood. Les mesures previstes per les autoritats van per llarg, i les escoles ja no obriran aquest curs ni hi haurà actes multitudinaris a la ciutat durant tot el 2020. 

Als Estats Units cada estat decideix com respondre a la crisi. A Califòrnia la gent pot sortir a passejar o fer esport però tots els comerços no essencials estan tancats. Menys els dispensaris de marihuana i les botigues d'alcohol, que segueixen oberts, puntualitza la Marta, molt conscienciada pel que suposa el covid-19, ja que el seu pare és metge de família a Barcelona, amb un càrrec de gerència important durant molts anys. De fet, a principis de març havia d'anar 10 dies a Nova Zelanda, on el seu marit gravava una sèrie sobre taurons, i finalment van cancel·lar-ho. Ell era partidari de mantenir els plans, però ella, conscienciada pel que veia a Europa i sobretot perquè l'escola de la seva filla va tancar 10 dies abans que comencés el confinament, va acabar convencent el John perquè tornés.

"No ha sigut tan violent com a Nova York perquè ens vam confinar abans, la distància social es va instal·lar molt aviat"

Molts dels veïns de la Marta consideren que s'està "sobreactuant" a l'hora de prendre mesures contra la malaltia però, malgrat això, la majoria respecten el distanciament social. L'impacte del covid-19 no ha sigut tan violent com a Nova York perquè, segons la Marta, es van "confinar abans i la distància social es va instal·lar molt aviat". Al nord de Califòrnia, per exemple, es va demanar a la gent que es quedés a casa una setmana abans que a la resta de l'estat, encara amb pocs casos documentats. Tot i que les dades no s'han disparat, la Marta lamenta les deficiències del sistema de salut del país. S'ha notat amb la capacitat de fer tests i abordar la malaltia, sense un sistema centralitzat de compres i en què cada hospital ha d'aconseguir la majoria del material. "No hi ha un sistema públic sòlid i és la llei de l'oest, tothom s'ha d'espavilar pel seu compte. Això fa que hi hagi molta diferència entre com afecta la malaltia a les zones riques i a les pobres", conclou la Marta.

Tancats a Brooklyn: "El caràcter novaiorquès és per natura rebel"

També forma part de la colla d'amics de la universitat la Mariona Miron. Ella, però, va aterrar a Nova York amb tota la seva família l'11 de gener d'aquest any per treballar en una organització cristiana que dona oportunitats a persones en situació d'exclusió social. Van marxar als Estats Units per 8 mesos per aprendre de l'equip de Nova York, però al cap de poques setmanes l'aventura els va canviar del tot. Viuen en un apartament situat en un soterrani d'una casa victoriana a Brooklyn i, per sort, els dos fills de 9 i 6 anys –el Lluc i el Llibert– poden sortir al jardí de la casa a jugar a beisbol. "L'apartament no té gaire llum, però tenim accés a un pati amb una magnòlia japonesa que s'ha convertit en metàfora de la primavera i la vida. Un símbol molt bonic", explica ella.

Van començar a prendre consciència del que podia passar el dia que van anar amb uns amics a sopar en un concorregut restaurant de China Town. Aquell dia, encara amb el virus focalitzat a la Xina, el restaurant estava "totalment buit". "La gent no volia anar a China Town". I quan les coses van anar empitjorant a Europa, la comunitat on viu la Mariona seguia bastant tranquil·la. "Es pensaven que eren immunes, perquè eren Amèrica. Potser és una visió amb un prejudici –ella coneix molt bé el país perquè hi va viure uns anys quan era petita– però pensaven que no podia passar aquí", assenyala. I més quan "el caràcter novaiorquès és per natura rebel: la llibertat és molt preuada i hi ha allò de «a mi ningú em pot dir el que he de fer ni on he d'anar»".

El debat per tancar les escoles va ser molt llarg perquè els nens que van a l'escola pública depenen dels àpats que ofereixen els centres. "Totes les escoles públiques tenen esmorzar, dinar i berenar gratuït. Encara avui pots passar a buscar el menjar. Però, de sobte, el cap de setmana del 15 de març l'alcalde va anunciar que es tancaven les escoles i que no sabia si es tornarien a obrir", recorda. A partir d'aquí, la mentalitat de la comunitat va començar a canviar i, com arreu, el primer que es va gastar va ser el paper higiènic –"Una pandèmia de l'estupidesa".

"Veníem per aprendre sobre els lideratges dels altres i hem acabat aprenent sobre el lideratge d'un mateix"

Així doncs, de viure 8 mesos anant de punta a punta de Manhattan –el Samu, el marit, ho feia cada dia en bici– a passar-se la major part del dia al soterrani on viuen o bé jugant al voltant de la magnòlia. "El meu marit i jo hem entomat la frustració d'estar aquí sense poder-hi estar. Però hem decidit convertir una situació no desitjada en un altre tipus d'aprenentatge. Tenim temps per pensar, parlar molt, llegir, reflexionar... Veníem per aprendre sobre els lideratges dels altres i hem acabat aprenent sobre el lideratge d'un mateix".