Una coma divideix el Regne Unit

Crida a boicotejar la moneda commemorativa del Brexit per un 'error' de puntuació

El procés del Brexit és tan endimoniat, i a vegades tan ridícul, que una coma, una sola coma gramatical, l'anomenada  coma d'Oxford, ha provocat ja la primera o l'enèsima crisi de l'embolic fins i tot abans que l'adeu britànic de la Unió Europea (UE) es faci realitat aquest divendres. 

En aquest cas, la raó ja no és si el Regne Unit ha de sortir de la UE o si podria tornar-hi. En aquest cas ho és la redacció de la frase que s'ha inscrit en la moneda commemorativa de 50 cèntims de lliura que el ministeri del Tresor ha fet encunyar per celebrar la històrica data. Un seguit d'autors, escriptors i periodistes han fet una crida a boicotejar-la i no fer-la servir pel que consideren un insult a les normes més elementals de la gramàtica anglesa. La moneda ha d'entrar en circulació el mateix 31 de gener.

La peça du la inscripció Peace, prosperity and friendship with all nations [Pau, prosperitat i amistat amb totes les nacions], frase que evoca la primera intervenció de Thomas Jefferson com a president dels Estats Units el 1801, quan va exposar els "principis essencials" del seu govern, inclosos "la pau, el comerç, i l'amistat honesta amb totes les nacions". En la cita original del discurs de Jefferson hi ha la coma d'Oxford entre comerç i amistat, no així en la moneda britànica, la qual el ministre del Tresor va presentar als britànics diumenge. 

Aquells que criden al sabotatge consideren que el redactor ha oblidat l'esmentada coma d'Oxford, signe de puntuació que, d'acord amb la definició de les gramàtiques més reputades de la llengua anglesa, s'ha d'utilitzar "després del penúltim element d'una enumeració de tres o més elements, abans d' i o o".

El primer a reaccionar ha sigut el novel·lista Philip Pullman, autor de la sèrie  His dark materials. Aquest dilluns ha piulat: "A la moneda de 50 cèntims del Brexit hi falta una coma d'Oxford, així que hauria de ser boicotejada per tota la gent culta". No content amb això, també afirmava en una posterior intervenció a les xarxes: "Però pitjor que el mal ús de la coma és l’hàbit de la publicitat d’utilitzar adjectius com a substantius, com en l'expressió «Find your happy», cosa que provoca amb més justesa la meva ira i indignació contra ells". 

Stig Abell, l’editor del Times Literary Supplement, també ha lamentat la puntuació de la moneda, però ha matisat: "No és potser l’única objecció, tot i que la falta de coma després de prosperitat m’està matant".

No és el primer cop que esclata una polèmica semblant, potser de lletraferits, que de les xarxes ha passat a comentaris de la premsa escrita. A la crítica a la nova moneda s'hi ha d'afegir la que va rebre el Banc d'Anglaterra després d'utilitzar una cita sobre els goigs de la lectura en el bitllet de 10 lliures, dedicat a Jane Austen. Els responsables del banc desconeixien que el personatge que pronuncia les paraules referides no tenia cap interès en llegir.

En espera de batalles més rellevants pel que fa al procés del Brexit, els mitjans de comunicació britànics s'han apuntat al debat i, esclar, han invocat experts de tota mena. Entre d'altres, el lingüista David Crystal, autor de més de cent llibres sobre llengua anglesa. En unes declaracions al Telegraph aquest dilluns ha dit: "L'ús de la coma ha dividit tothom des de fa més d’un segle. En el cas de la moneda del Brexit no hi ha cap problema de comprensió. És una qüestió de percepció, d'elegància. Com en gairebé tots els comentaris sobre puntuació, en última instància és una qüestió de gust".

Divendres es posaran en circulació tres milions de peces commemoratives de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. En tot cas, la polèmica és, ras i curt, el millor resum del Brexit: un afer del tot conflictiu. La coma d'Oxford només és la metàfora de la divisió del Regne Unit.