Sis preguntes freqüents sobre el reconeixement de l'Estat palestí a l'ONU
Davant del desafiament de Mahmud Abbas de demanar un estat de ple dret per als palestins a Nacions Unides, sorgeixen dubtes sobre la seva viabilitat i conseqüències
Nova YorkEl president de l'Autoritat Palestina, Mahmud Abbas, ha reafirmat aquest divendres des de Ramal·la que demanarà al Consell de Seguretat de l'ONU que reconegui l'Estat palestí. Els Estats Units ja ha dit que vetarà qualsevol resolució al respecte. L'agència Reuters publica cinc preguntes freqüents que envolten aquest tira i arronsa.
Per què els palestins volen el reconeixement de l'ONU?
El president de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), Mahmud Abbas, ha dit que 20 anys de negociacions amb Israel a través de la mediació dels Estats Units no han portat a res. Abbas, conegut amb els sobrenom d'Abu Mazen, vol forçar el vot de l'ONU perquè l'Estat palestí es converteixi en el país 194 de Nacions Unides. Malgrat això, Abbas ha matisat que les negociacions amb Israel continuaran sent necessàries per estabilitzar el nou estat. El líder de l'ANP al·lega que els palestins porten dos anys consolidant les seves institucions per poder esdevenir un estat independent.
A més, Abu Mazen ha recordat que Obama va dir fa un any en l'Assamblea General de l'ONU que veia un estat palestí al 2011. Les autoritats nord-americanes han dit ara, però, que les paraules del president eren només una expressió d'esperança.
Els palestins volen que es torni a les fronteres del 1967: Per què?
L'Autoritat Nacional Palestina diu que el seu Estat ha d'estar delimitat per les fronteres del 1967, el que evitaria que Israel al·legués que alguns territoris estan en disputa i deixant clar que algunes zones estan ocupades. Israel tem que aquest reconeixement permeti als palestins començar processos legals contra els 500.000 israelians que viuen a Jerusalem est i Cisjordània, territoris ocupats.
Aconseguiran el reconeixement que busquen?
Els Estats Units han dit que usaran el seu dret a veto al Consell de Seguretat de Nacions Unides per bloquejar una resolució que busqui el reconeixement de Palestina com a un estat. El que significa que els palestins hauran de recórrer al suport dels països de l'Assambela General de l'ONU, per aspirar com a màxim a ser reconegut com a “estat observador”, com ho és el Vaticà.
Quines beneficis tindria Palestina si fos un 'estat observador' de l'ONU?
A més d'atorgar-los el nom simbòlic d'estat, els diplomàtics consideren que permetrà als palestins accedir a òrgans com el Tribunal Penal Internacional, des del qual podrien presentar causes legals contra Israel, el bloqueig parcial a Gaza o els assentaments.
Té algun desavantatge pels palestins esdevenir un estat independent?
Hi ha riscos potencials. Israel podria contraatacar al Tribunal Penal Internacional contra el míssils llançats des de la Franja de Gaza, governada per Hamàs. Alguns crítics han dit que podria també podria tenir conseqüències legals contra els mateixos palestins, argumentant que podria posar en perill els drets del refugiats en la diàspora palestina i l'estatus de L'Organització per a l'Alliberació de Palestina. Altres han desmentit aquests arguments. A més, el vot de l'ONU no canviaria la situació sobre el terreny als territoris palestins, una realitat que podria desgastar els dirigents de l'ANP. Fins i tot alguns israelians han alertat que un no reconeixement de l'Estat palestí podria desembocar en violència antiisraeliana i en una nova intifada, mentre els dirigents de l'ANP han desmentit aquestes pors.
Israel i Washington poden castigar l'ANP per aquesta iniciativa?
Oficials israelians han suggerit un ampli ventall de mesures, com limitar els privilegis dels líders palestins que volen sortir de Cisjordània, detenir la transferència d'impostos, sosten crucial pels palestins, i fins i tot annexar blocs d'assentaments a Cisjordània per evitar l'acció legal del TPI. Alguns oficials nord-americans han apuntat que podrien retirar l'ajuda que donen a l'Autoritat Nacional Palestina, que suma 450 milions de dòlars. Malgrat que no queda clar que duguin a terme aquestes amenacen. Enretirar l'ajuda a l'ANP, per exemple, conduiria a Palestina a un col·lapse financer, el que provocaria inestabilitat a la zona i el risc perillós de desencadenar un nou conflicte arabo-israelià.
