Palestina atura els acords amb Israel
El president Abbas respon així a l’enderroc de 70 habitatges a l’àrea ocupada de Jerusalem
JerusalemDesprés de tot un seguit de mesures polèmiques d’Israel i els Estats Units que han desposseït Ramal·lah de qualsevol ombra de poder, el president palestí, Mahmud Abbas, ha anunciat l’“aturada” dels acords firmats amb l’Estat d’Israel i la creació d’un comitè que verificarà aquesta aturada de la col·laboració.
Es tracta d’una mesura sense precedents que obre un període d’incertesa, tot i que caldrà esperar encara un cert temps per comprovar si és una decisió ferma o simplement és una resolució temporal o una maniobra per pressionar l’administració de Donald Trump.
L’anunci es va fer a Ramal·lah dijous al vespre, després d’una reunió d’emergència de la direcció de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP). La televisió local va divulgar el comunicat d’Abbas, que posteriorment el va confirmar amb dos missatges de Twitter. “L’aturada dels acords amb Israel” és un pas causat directament pels enderrocs de 70 habitatges palestins aquesta setmana a Sur Bahir, a l’àrea de Jerusalem, i indirectament per una acumulació de decisions hostils preses per Israel i els Estats Units.
A Ramal·lah es recorda que Trump va acceptar Jerusalem com a capital d’Israel, va traslladar-hi l’ambaixada des de Tel Aviv, ha deixat de fer d’intermediari en el conflicte, ha deixat de finançar els hospitals palestins, ha tancat l’oficina de l’OAP a Washington, ha anul·lat el finançament a l’Autoritat Palestina i ha posat damunt la taula el polèmic “acord del segle” per resoldre el conflicte.
Ahir no estava clar si l’anunci inclou la suspensió de la coordinació de la seguretat a Cisjordània. Abbas sempre ha mantingut aquest acord, que permet a l’exèrcit israelià entrar en qualsevol localitat palestina a qualsevol hora del dia o de la nit per capturar-hi sospitosos. Es tracta d’un acord molt impopular que Abbas mai havia suspès.
Llibertat de moviments
La suspensió de la coordinació en matèria de seguretat implicaria que les milícies, especialment les de Hamàs, podrien operar amb més llibertat a Cisjordània i des de Cisjordània. Els milicians, i fins i tot els simpatitzants, de Hamàs i dels altres grups de la resistència són perseguits per l’exèrcit israelià per tot arreu on s’amaguen i la policia palestina hi col·labora estretament passant informació als militars. Ocasionalment, les incursions dels soldats, generalment nocturnes, troben resistència per part de la població civil.
En el comunicat, Abbas no tancava les portes al diàleg, encara que en les actuals circumstàncies, sota el govern de Benjamin Netanyahu, sembla impossible. “Les nostres mans han estat i continuen estant esteses per buscar una pau justa, completa i duradora, però això no significa que acceptem l’ statu quo ni que acceptem les mesures de l’ocupació”, va dir el president palestí.
Abbas, de 84 anys, va recalcar que Israel “ignora” tots els acords que s’han firmat des dels d’Oslo del 1993. “No ens sotmetrem als dictats d’Israel i dels Estats Units ni acceptarem fets consumats, ni a Jerusalem ni enlloc”, va dir. I a continuació va afegir: “No hi haurà pau, seguretat ni estabilitat en aquesta regió ni arreu del món mentre la població palestina no assoleixi tots els drets”.
En referència a la proposta que ha preparat l’administració nord-americana per resoldre el conflicte, Abbas va dir: “No ens rendirem ni coexistirem amb l’ocupació, i no negociarem l’acord del segle, o la bufetada del segle, o l’acord de la vergonya, que són els noms d’això”. I va acabar la seva al·locució dient que Palestina i Jerusalem no es poden sotmetre a compravenda com si es tractés d’una “agència immobiliària”, en una clara al·lusió a Jared Kushner, gendre i assessor de Trump.
Abbas va pensar que estant de bones podria aconseguir la retirada israeliana dels territoris ocupats. Una estratègia que va seguir el seu predecessor, Iàsser Arafat, fins molt després de l’assassinat del primer ministre Yitzhak Rabin a Tel Aviv el 1995. Quan Arafat va veure clar que Israel no tenia intenció d’abandonar els territoris ocupats, i molt menys Jerusalem, va esclatar la Segona Intifada, el setembre del 2000. Però encara que Abbas ha col·laborat estretament amb Israel, no ha aconseguit res a canvi.
Al contrari, Israel ha incrementat la construcció a les colònies jueves i a Jerusalem sense fer gens de cas de les resolucions internacionals. Davant dels fets consumats imposats per Netanyahu, Abbas té davant dues alternatives: o acceptar tot el que està fent Israel i continuar com fins ara o dimitir i deixar que Israel assumeixi el cost de l’ocupació, una càrrega onerosa que ara recau sobre les espatlles d’Abbas.
