El Papa, a la República Centreafricana: "Musulmans i cristians som germans"

Francesc acaba el seu primer viatge a l'Àfrica amb un missatge de reconciliació i diàleg interreligiós

El Papa obre la porta santa de la catedral de Bangui. L'OSSERVATORE ROMANO / REUTERS

El papa Francesc ha acabat el seu periple de poc mes de 24 hores a Bangui, la capital de la República Centreafricana, on per primer cop ha obert la Porta Santa (inaugurant l’any Jubileu) fora de Roma, en un ambient sense incidents. En el seu darrer dia de visita a l'Àfrica, el pontífex ha instat al diàleg entre cristians i musulmans i ha negat que cap violència es pugui justificar amb la religió: "Junts diguem no a l'odi, la revenja, la violència, sobretot la que es comet en nom de la religió o de Déu. Déu és pau, 'salam'", ha dit en un país que pateix des de fa gairebé tres anys una crisi político-militar que ha desencadenat una onada de violència i desplaçaments entre la població arreu del territori.

Les causes d’aquesta crisi mereixerien una llarga explicació. Tot i que no té arrels religioses, és cert que els enfrontaments entre  comunitats musulmanes i cristianes són encara d’actualitat, però més com a conseqüència de problemes de governabilitat i exclusió social, tal i com reconeixen la majoria de grups armats. Per això, les paraules del Papa tenen un especial significat quan ha dit que, "com a germans", cristians i musulmans han d'estar " units perquè s'acabi tota acció que, vingui d'on vingui, desfigura el rostre de Déu, i en el fons té com a objectiu la defensa a ultrança d'interessos particulars en contra del bé comú", informa Efe.

L'última etapa a Bangui ha tingut una enorme diferencia respecte la de diumenge. Avui, Francesc s’ha desplaçat a primera hora al Punt Quilomètric 5 (PK5), la zona de major congregació de gent de confessió musulmana. A la mesquita central, ha realitzat (com ja havia fet el dia anterior en diverses ocasions) una crida a la reconciliació i al respecte dels grans valors de la població centreafricana, els quals es podrien resumir en l'expressió de 'Zo Kwe Zo' (tots els humans son humans, en sango, llengua local). Les hores que venen després es poden descriure com una gran festa, on la població musulmana, després de la crida de Francesc, ha sortit de la zona per a celebrar-ho.

La trobada amb els líders musulmans ha estat un dels gestos més simbòlics del viatge del Papa a l'Àfrica, que ha acabat avui i que prèviament l'ha portat a Kènia i Uganda també. " Vostès, benvolguts centreafricans, han de mirar sobretot al futur i, recolzant-se en el camí ja recorregut , decidir-amb determinació a obrir una nova etapa en la història cristiana del seu país, a llançar-se cap a nous horitzons ".

El el seu torn, l' imam de la mesquita, Tidiani Moussa Naibi, ha demanat al Papa que expliqui al món que la guerra és "només un moment" en la història del país. "Volem que tranquil·litzi el món. No, el poble centreafricà no està condemnat al conflicte ni a la violència. No, la situació actual del nostre país no està cridada a eternitzar-se", ha manifestat el líder musulmà, segons recull Efe.

Diumenge, però, va ser molt diferent i els carrers no observaven les enormes masses per rebre el pontífex, ni tan sols durant la missa que va celebrar la Catedral, com si els habitants veiessin amb certa incredulitat que Francesc acabés arribant a la capital. De fet, França, per exemple, havia desaconsellat la seva visita per problemes de seguretat, alhora que París pressiona perquè les eleccions se celebrin el 27 de desembre, tot i els obstacles tècnics i de seguretat encara existents.

Però sobretot, va guanyar la por de la població a un nou episodi violent, com el que es va produir amb brutal assassinat de tres joves. Poc després, la presidenta de transició del país, Catherine Samba-Panza, qui, en nom dels centreafricans, va demanar perdó pel comportament violent dels darrers temps. Respecte aquest to, de nou, hauria d’atribuir-s’hi noms i cognoms (els actors que han portat la violència) i els veritables motius que porten a haver d’excusar-se.

Caldrà veure quines son les conseqüències a partir d’ara. Es important gestionar les possibles expectatives a partir d’ara. Queda clar que una visita de poc més d’un dia no sembla que hagi de resoldre tots els problemes estructurals que el país pateix, però podria servir per a desencallar certs processos. Es reuneixin o no les condicions, el país viurà ben aviat una nova serie de reptes que podran mesurar la temperatura de la seva normalització. En els propers mesos, la República Centreafricana ha de viure un referèndum constitucional i unes eleccions presidencials. De moment, com amb la visita del Papa, aquests esdeveniments no acaben d’afrontar els problemes d’arrel.