DRETS HUMANS
Internacional 02/12/2017

El Papa demana Perdó als rohingyes

Francesc visita a Bangladesh un grup d’aquesta minoria

P.j. Armengou
3 min
El papa Francesc sostenint les mans d’un dels rohingyes amb qui es va trobar divendres a Dacca, mentre el noi li explicava com va haver de fugir de Birmània.

Barcelona“Potser podem fer poc per vosaltres, però la vostra tragèdia té molt d’espai al nostre cor. Per aquells que us han fet mal i sobretot per la indiferència del món, us demano perdó”. Amb aquestes paraules es va dirigir ahir el papa Francesc a tres famílies rohingyes refugiades a Bangladesh. Després d’evitar referir-se directament a aquesta comunitat perseguida durant el seu viatge a Birmània per por de les represàlies, el Papa es va trobar amb 16 membres d’aquest grup ètnic musulmà i, finalment, en va pronunciar el nom. “La presència de Déu avui també es diu rohingya. Que cadascú tingui la seva resposta”, va dir en italià Francesc.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Visiblement compungit, el pontífex va parlar amb cadascun dels desplaçats, tots ells provinents de l’estat birmà d’Arakan, on s’han registrat més de 1.000 morts i 600.000 persones n’han fugit a causa dels atacs de l’exèrcit birmà. Els rohingyes, entre els quals hi havia dues nenes, un nadó i una nena òrfena, van explicar a Francesc les seves experiències amb l’ajuda d’un traductor.

La trobada, facilitada per l’Església catòlica local, formava part d’una reunió interreligiosa al jardí de l’arquebisbat de Dacca amb representants de musulmans, budistes, hinduistes i altres confessions cristianes. “Hem de continuar ajudant-los i moure’ns perquè es reconeguin els seus drets”, va dir el Papa en el discurs de cloenda de l’acte.

El bisbe de Chittagong, Moses M. Costa, va indicar a la premsa que el Papa havia mostrat interès per anar als campaments de refugiats de Cox’s Bazar -on s’allotgen les tres famílies que van parlar amb ell-, “però el govern no ho hauria consentit per qüestions de seguretat”. Sí que va ser possible, en canvi, portar els desplaçats a Dacca. La tria, segons va dir a l’agència Efe el president de Càritas Bangladesh, Gervas Rozario, es va fer a l’atzar entre els més de 200.000 rohingyes del camp.

Entre els refugiats que van parlar amb Francesc hi havia Sahwat Ara, de 12 anys, que va explicar als periodistes que va perdre els pares, els dos germans i dos oncles en un atac de l’exèrcit birmà el 28 d’agost. Vestida amb una faldilla vermella amb grans cercles blancs, la Sahwat va relatar a la premsa com va poder escapar-se al costat del seu oncle Jaffar Alam, de 24 anys, que va quedar ferit de bala. L’enorme cicatriu al braç de l’home era perfectament visible ahir, tot i que Alam es va mostrar agraït d’haver sobreviscut. El dia de la fugida, 30 rohingyes que l’acompanyaven van ser capturats i afusellats per l’exèrcit.

Asseguts en una zona reservada de la sala de l’arquebisbat on es va celebrar l’acte, prop del pontífex, els rohingyes van esperar el torn per poder intercanviar unes paraules amb Francesc. Mohammed Ayub, de 32 anys, li va explicar que va veure com mataven el seu fill de tres anys, i Abdul Fyez, de 35, com va perdre el seu germà a mans dels militars.

El Papa els va escoltar en silenci, agafant les mans de cada refugiat. A la Sahwat, la nena amb la faldilla vermella, la va acomiadar posant les mans sobre el seu cap en senyal de benedicció i fent-li una carícia. “Déu va fer l’home a la seva imatge i semblança. Tots nosaltres som aquesta imatge. Aquests germans i germanes també. Ells són la imatge del Déu vivent”, va dir el pontífex en el seu discurs.

A més de la visita als altres grups religiosos i als rohingyes, el Papa va celebrar ahir una missa multitudinària en un cèntric parc de Dacca. Les autoritats van informar que hi van assistir 100.000 persones. Durant la cerimònia va ordenar 16 nous sacerdots.

Bangladesh és la segona etapa del viatge que Francesc fa per l’Àsia, el quart del seu pontificat al continent. És la segona vegada que un Papa viatja a Bangladesh. El primer va ser Joan Pau II l’any 1986. El país té una petita comunitat cristiana d’unes 500.000 persones, que representen aproximadament el 0,2% de la població. La resta són musulmans (el 89,9%), hindús (9,1%) i budistes (0,5%).

stats