DRAMA MIGRATORI

L''Aquarius" navega cap a València escortat per dos vaixells militars italians

Els 630 migrants rescatats es reparteixen en les tres embarcacions i posen rumb cap al port de València

L’ Aquarius, el vaixell de salvament humanitari de les ONG SOS Méditeranée i Metges Sense Fronteres (MSF), ja viatja cap a Espanya. Les 630 persones rescatades en diverses operacions de salvament davant les costes de Líbia el cap de setmana -ahir en el recompte les ONG van descobrir que no eren 629 com s'havia dit inicialment- van ser repartides en dues embarcacions de la marina militar italiana per traslladar-les a València, on seran rebudes pel govern espanyol després que Itàlia i Malta s’hagin negat a obrir els seus ports per permetre’ls desembarcar. La decisió italiana va provocar una crisi diplomàtica amb França, que va acusar el govern transalpí de “cínic i irresponsable”.

El govern italià va posar a disposició de les ONG dues embarcacions per repatriar els immigrants i escortar-los fins a Espanya. Les organitzacions humanitàries havien denunciat que el vaixell, amb capacitat per a 500 persones, estava saturat. Les més de 600 persones, entre les quals hi ha 123 menors, 11 nadons i set dones embarassades, estaven amuntegades i començaven a posar-se nervioses després d’estar quatre dies parades a mar obert. Al llarg del dia el vaixell va rebre subministraments per als rescatats i la tripulació a través d’una llanxa militar maltesa, així com de les autoritats de rescat italianes.

Contra les ONG

El vaixell trigarà almenys quatre dies a arribar a València, cosa que impedirà que continuï la seva feina de rescat al Mediterrani Central, malgrat que actualment és un dels pocs que estan actius en les operacions de salvament a la zona després que l’anterior ministre de l’Interior italià, Marco Minitti, va obligar les ONG a signar un polèmic codi de conducta per poder continuar els rescats a les seves aigües.

La resolució de la crisi ha sigut entesa per l’actual ministre italià i líder de la Lliga, Matteo Salvini, com un triomf personal. Però les crítiques per la gestió de la crisi de l’ Aquarius més enllà de les fronteres transalpines no han trigat a arribar. Després d’enfrontar-se amb el primer ministre de Malta, Joseph Muscat, que va acusar Roma de no respectar els acords internacionals, París també va mostrar la seva indignació i va definir de “vomitiva” la posició del govern italià, en paraules de Gabriel Attal, portaveu d’En Marxa, el partit del president Emmanuel Macron. Unes declaracions que es van afegir a la condemna del mandatari francès, que va acusar el govern italià de “cínic i irresponsable”. “França fa la seva part, el que és inacceptable és el comportament i la instrumentalització política que n’ha fet el govern italià”, va dir un portaveu del govern francès. En el moment més difícil de la crisi, quan la nau estava parada enmig d’un pols diplomàtic entre Malta i Itàlia, el president del Consell Executiu de Còrsega va oferir a l’ Aquarius desembarcar en un dels ports d’aquesta illa de sobirania francesa, però l’Elisi va descartar l’opció perquè no era “el port més proper” al lloc on esperava la nau.

En una nota oficial, el govern d’Itàlia va rebutjar les crítiques franceses i va advertir que no acceptaria “lliçons hipòcrites de països” que “han preferit mirar cap a una altra banda”. La situació diplomàtica és tan crítica que no es descarta que Itàlia anul·li la reunió entre el primer ministre italià, Giuseppe Conte, i el president francès a París prevista per a aquest divendres. França va ser un dels primers països que va tancar la seva frontera amb Itàlia l’any 2015 en plena emergència humanitària per la intensificació de la guerra a Síria. Des de llavors a Ventimiglia, una petita localitat italiana de poc més de 24.000 habitants a la frontera amb França, centenars d’immigrants continuen atrapats als llimbs.

Suport de l’ultra Orbán

Matteo Salvini no està sol i sempre podrà comptar amb el suport incondicional dels caps de govern d’Hongria, Viktor Orbán, i Eslovàquia, Peter Pelligrini, ultranacionalistes i amb un discurs antiimmigració. Aquest últim va assegurar que la decisió italiana “és només el començament i obligarà altres països a crear un sistema eficaç de defensa de les fronteres”. El ministre d’Interior transalpí està treballant en aquesta direcció i ahir va mantenir una conversa telefònica amb el seu homòleg alemany, Horst Seehofer, amb qui coincideix en la necessitat d’una proposta de protecció de les fronteres de la Unió Europea.

La UE triplicarà el pressupost per a fronteres

La Unió Europea dedicarà gairebé el triple del pressupost actual al control de les fronteres exteriors i a la gestió de la immigració a partir del 2021. La proposta de la Comissió Europea en matèria de seguretat i immigració per als pròxims pressupostos (2021-2027) preveu dedicar-hi 34.900 milions d’euros, enfront dels 13.000 milions actuals, segons va confirmar ahir el comissari europeu d’Immigració, Dimitris Avramópulos. “Reptes més grans necessiten recursos més grans -va subratllar Avramópulos-. Gestionar millor les fronteres exteriors i la immigració continuarà sent els pròxims anys una prioritat clau per a la UE, els estats membres i els nostres ciutadans”. Brussel·les ja va avançar al maig, quan va presentar els pressupostos, que el control de la immigració passava a ser màxima prioritat. La Unió Europea optarà per retallar en ajudes de cohesió i subvencions agrícoles als estats membres i, en canvi, dedicarà més diners a les fronteres. Respecte a la situació de l’ Aquarius, Avramópulos va evitar criticar el veto del govern italià. “No és el meu paper jugar al joc de qui té la culpa”, va assegurar el comissari, que també va rebutjar referir-se a si és legal o no el fet que Itàlia hagi negat l’ajuda.

Catalunya ofereix allotjar els migrants

L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat van obrir-se ahir a acollir els refugiats rescatats per l’ Aquarius un cop arribin a València i rebin la primera atenció d’emergència. A través del president de la Generalitat, Quim Torra, el govern va assegurar que té capacitat per atendre 1.800 persones en cas de necessitat, mentre que l’alcaldessa Ada Colau va explicar que la capital catalana està preparada per donar una resposta “digna” a un centenar, alhora que va demanar al nou govern espanyol que destini més pressupost per a l’assistència. A Espanya més de 200 ciutats i 10 comunitats han mostrat disponibilitat per atendre els migrants.

Més continguts de