A París es negocia amb l’alè de les ONG al clatell
Els activistes climàtics esmolen l’enginy per pressionar els governs per a un bon acord
Enviada Especial / A ParísMúsica de Parc Juràssic per mofar-se dels governs que es resisteixen a abandonar els combustibles fòssils, una pila d’altaveus per fer un “cor pel 100% de renovables”, monedes de xocolata dins un gran porc-guardiola per demanar “finançament pel clima”… La creativitat dels activistes climàtics es posa a prova en les maratonianes conferències de l’ONU, que ja acumulen 21 anys intentant posar d’acord tots els estats del món contra el canvi climàtic.
Le Bourget, on es fa la cimera de París, està custodiat aquests dies per l’óssa polar Aurora, que Greenpeace ha portat perquè “vigili” els negociadors en la seva tasca. Des del seu punt de guàrdia, a l’entrada del recinte, l’Aurora “va bramar” ahir pels drets dels indígenes, un dels col·lectius més vulnerables als efectes del canvi climàtic i que menys ha fet per contribuir-hi.
“Els pobles indígenes patim de manera desproporcionada l’augment del nivell del mar, el desglaç de l’Àrtic i els perills de l’extracció de recursos”, denunciava el director de la xarxa de nadius d’Alaska Faith Gemmill, acompanyat del director de Greenpeace Internacional, Kumi Naidoo. Els indígenes han aconseguit que els seus drets siguin reconeguts en el tractat que es debat a París, tot i que en l’última versió del text aquesta menció havia anat a parar al preàmbul, amb la de la resta de drets humans -com el de gènere- que cal tenir en compte en la lluita contra el canvi climàtic.
“Deixin de jugar al pòquer polític amb el futur dels nostres fills”, reclamava Naidoo als negociadors que ahir intentaven fer avenços en l’esborrany per aconseguir tancar l’acord avui, o probablement demà, ja fora de termini.
L’empremta ecològica
Fins a 40.000 persones han participat aquests dies en els actes vinculats a la COP21 de París, on els organitzadors s’han esforçat per deixar clar el seu compromís amb el clima. Gots retornables per al cafè, tinta natural i paper reciclat, una sala de plenari de fusta desmuntable (per reutilitzar en el futur) i fins i tot un sistema de calefacció que ha substituït el gasoil per gas natural són alguns dels esforços que han volgut lluir els amfitrions francesos.
I mentre els governs debaten a porta tancada, les ONG -majoritàriament integrades en la plataforma Climate Action Network (CAN)- es deixen veure arreu del recinte amb accions cada cop més innovadores. Una tradició nascuda d’aquestes cimeres -i que ja és un dels esdeveniments més esperats-és l’entrega del Fòssil del Dia, un premi que la CAN atorga cada tarda al país que més s’hagi destacat pel seu bloqueig en la negociació. Ahir, el trofeu se’l van endur la UE i l’Umbrella Group, integrat pels països desenvolupats. “Per la seva hipocresia i inconsistència parlant de descarbonització”, deia el còmic australià Dan Ilic, tradicional mestre de cerimònies de la paròdia de premis climàtics i director de diversos vídeos virals de denúncia. “Comprometre’s a 1,5 ºC és fàcil però per parlar de descarbonització cal ser seriós, home”, al·legava el representant de la UE que va pujar a l’escenari a recollir el premi.
Els actes reivindicatius s’han reproduït aquests dies a tot París, omplint fins i tot les marquesines de metros i busos de falsos anuncis publicitaris per denunciar les inversions brutes d’algunes de les empreses que esponsoritzen la cimera del canvi climàtic. A més de la seva cimera alternativa a Montreuil, una ciutat a prop de París, les ONG tenen també un espai d’exposició a Le Bourget, en un recinte separat i obert al públic: l’espai de les generacions del clima. Allà s’hi pot recarregar el mòbil pedalant en una bicicleta estàtica, “cosa que demostra que hi ha moltes maneres de generar energia”, explicava Roman Marino, voluntari de WWF.
La directora de l’Oficina Espanyola del Canvi Climàtic, Valvanera Ulargui, aprofitava ahir una d’aquestes bicicletes per “fer una mica d’exercici” després d’una nit sense dormir -“només unes poques hores”- a causa de les negociacions. Mentrestant, en un altre punt del recinte, un grup d’homes asseguts a terra feien balanç. Eren l’Aliança pel Clima i el Desenvolupament Sostenible del Marroc. Prenien nota també per quan els arribi el torn, ja que la COP22, l’any que ve, s’ha de celebrar a Marràqueix.
