París reclama formalment ajuda als socis de la UE

Brussel·lesLa Unió Europea va dir ahir sí “unànimement” a ajudar França, després que el president francès, François Hollande, invoqués la clàusula del Tractat de la UE que apel·la a la solidaritat dels 28 socis en cas d’agressió armada a un d’ells. Amb tot, no s’ha especificat quin tipus d’ajuda serà: pot ser militar, però també d’intel·ligència o de més cooperació, segons les demandes que faci des d’ara França.

Els ministres de Defensa de la UE, reunits ahir a Brussel·les, en una reunió ja convocada abans dels atemptats de París, van acceptar invocar l’article 42.7 del Tractat Europeu, que apel·la a la defensa col·lectiva. França ha fet història. És la primera vegada que es demana recórrer a aquest article.

És un moviment, però, que el ministre francès de Defensa, Jean-Yves Le Drian, va acceptar ahir que és sobretot “un acte polític”, ja que els estats membres són més aviat reticents a ajudar França portant a terme més atacs contra l’Estat Islàmic a Síria i l’Iraq. Ho va reconèixer l’alta representant per a la Política Exterior de la UE, Federica Mogherini. Així, tot i que tots els països estan obligats a ajudar, no ho faran tots al mateix nivell.

“Cada país contribuirà d’una manera o altra a l’aplicació de l’article 42.7 i això és un acte molt fort”, va dir Le Drian. També va apuntar que l’ajuda podria ser en forma de “cooperació més estreta en el camp de l’intercanvi d’informació, també d’informació classificada”. La majoria de ministres de la UE es van mostrar sobretot a favor de reforçar l’intercanvi d’informació d’intel·ligència per seguir la pista de possibles jihadistes.

Per la seva banda, el ministre espanyol, Pedro Morenés, va insistir que l’Estat “ja està compromès amb la lluita antiterrorista”. I preguntat explícitament si participaria en els bombardejos contra l’EI, va assegurar que “no vol parlar d’hipòtesis” i després va recordar que Espanya ja és present a l’Afganistan, a Mali, a Somàlia, a la República Centreafricana, a Dakar i a Gabon.

Alemanya i Polònia, sí i no

En el mateix sentit, la ministra alemanya, Ursula von der Leyden, va recordar la implicació del país “en la lluita contra el terror” i es va mostrar favorable a “subministrar armes” i “entrenament militar a les forces kurdes” que lluiten contra l’EI. El rebuig més taxatiu al suport militar a França va venir del representant de la República Txeca, Martin Stropnicky, que va assegurar que no farà “cap contribució de tropes a França”, perquè aquest país ja té “les seves pròpies capacitats per fer front a qualsevol situació per molt greu que sigui”.

França començarà a reunir-se “en les pròximes hores” amb els estats membres de la UE per abordar quina ajuda podrà oferir cadascun. El ministre francès pensa tant en una “col·laboració en les operacions a Síria i l’Iraq” com en una ajuda al país gal en altres operacions. “França ja no pot fer-ho tot”, va assegurar Le Drian, en recordar la implicació militar del país a la regió del Sahel o la República Centreafricana, a més de la lluita contra l’Estat Islàmic.

Els atacs a París de la setmana passada han tornat a posar en evidència que la UE encara és lluny de tenir una política comuna de defensa, però també han fet despertar molts països que ara veuen que encara cal fer més per evitar massacres com la de divendres passat. Brussel·les presentarà avui una proposta sobre la desactivació d’armes com els fusells d’assalt Kalàixnikov utilitzats en els atemptats, i que també tipificarà aquest armament com a militar per dificultar-ne la compra.

A tot això s’hi afegeix que, ja després dels atacs a la revista satírica Charlie Hedbo al gener, es va decidir avançar en la creació d’un registre europeu de dades de passatgers (conegut com a PNR). La proposta es va fer el 2011 i ha estat durant anys bloquejada pel Parlament Europeu, pel temor que la normativa afectés la privacitat de les persones. Ara mateix, les institucions europees segueixen negociant i esperen poder arribar a un acord abans de finals d’any.

A Bèlgica, més seguretat

Mentrestant, les autoritats belgues van decidir ahir incrementar el desplegament militar i posar fins a 520 soldats més a patrullar pels principals llocs del país. La tensa calma que es viu a la capital belga es fa patent amb l’augment del nivell de seguretat a tot arreu, especialment a les institucions europees, on ha passat a 3 sobre 4.

Des de divendres, hi ha hagut diversos homenatges espontanis en moltes ciutats belgues en record de les víctimes dels atemptats. Ahir va tenir lloc un emotiu homenatge al Parlament Europeu, on tots els eurodiputats i el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, van cantar l’himne nacional francès i van fer un minut de silenci. “Estem units. No ens deixem intimidar per aquests criminals”, va assegurar el president de l’Eurocambra, Martin Schulz.