FRANÇA

Plaga de rates als carrers de París per la crescuda del Sena

Algunes places s’han tancat al públic per desinfectar-les

La placeta Alban-Satragne i el seu parc adjacent és una de les desenes de zones de París que l’Ajuntament ha hagut de desratitzar. El mètode sempre és el mateix: restringir l’accés del públic al parc amb tanques metàl·liques durant almenys un mes. Les tanques encara es poden veure, fins i tot, en l’última versió de l’Street View de Google.

Des de la crescuda del riu Sena l’últim mes a causa de les pluges, les rates són molt més visibles a la capital francesa. “Quan hi ha inundacions, algunes rates moren ofegades, així que fins i tot n’hi ha menys que abans de les precipitacions”, afirma a l’ARA l’enginyer Pierre Falgayrac, autor del llibre Des rats et des hommes. París comptaria amb uns 4 milions d’aquest tipus de rosegadors, assegura, i afegeix: “Les rates que sobreviuen a les inundacions han de buscar nous llocs per amagar-se, que en la majoria dels casos ja estan ocupats per altres rates”, detalla. Per això ara se’n veuen més pels carrers de París.

Hi ha, però, una altra raó. Arran dels atemptats a la capital, el sistema nacional d’alerta francès -conegut com el pla Vigipirate- estableix que s’han d’utilitzar bosses de plàstic transparent a totes les papereres de la ciutat, ja que això facilita detectar si hi ha algun paquet sospitós. Aquestes bosses de plàstic transparent, però, també deixen passar amb més facilitat les olors de les deixalles. “Això atreu les rates encara més”, precisa l’expert en aquests rosegadors, que recorda que les rates tenen un gran apetit. “Cada dia consumeixen l’equivalent del 10% del seu pes”, destaca.

Una botiga especialitzada

“La gent fa pícnics als parcs i jardins i llença restes de menjar a les papereres”, detalla també Rémi Choisy, un dels treballadors de la Maison Aurouze, una curiosa botiga que hi ha al barri de les Halles de París especialitzada exclusivament en rosegadors. L’establiment va ser fundat l’any 1872 per Étienne Aurouze, padrí dels actuals propietaris de la botiga. Étienne Aurouze va inventar el que avui anomenem ratera, o sigui, el conegut parany de fusta per caçar rates i ratolins. A més, la botiga centenària exhibeix al seu aparador una vintena de rates dissecades.

“Les de la filera de baix daten del 1925 i les de dalt són de l’any passat, el 2017”, precisa el dependent de l’establiment. Segons explica, el fundador de la botiga va ser qui va tenir la idea d’exposar els rosegadors morts. Així que l’any 1925 va caçar unes quantes rates, les va dissecar i les va penjar a la vitrina de l’establiment. I va tenir èxit: la botiga es va convertir en tota una atracció. “Molta gent s’atura per fer fotos -continua el treballador-, hi ha tot tipus de reaccions: hi ha persones a qui els sorprèn veure els rosegadors i d’altres a qui els pica la curiositat i entren a la botiga”. Com a anècdota, l’aparador fins i tot va inspirar una de les escenes de la pel·lícula de dibuixos Ratatouille.

“No hem tingut un augment de vendes durant els últims dies, però sí que hem notat que la gent està més preocupada i intenta tapar els forats per on les rates podrien entrar a casa”, admet l’empleat, tot i que aclareix que “sempre hi ha hagut moltes rates a París”. I subratlla: “Quan realment hi va haver un problema greu va ser l’any 1969, amb el forat de les Halles”. Així és com es coneix popularment la demolició per insalubritat d’aquest antic mercat de la ciutat. “Cada vegada que es perfora per fer obres a la capital, les rates han de marxar de les clavegueres i els soterranis on estan instal·lades”, explica en aquest sentit l’expert Falgayrac.

L’autor de Des rats et des hommes assegura que l’Ajuntament de París va contractar un veterinari l’any 2016 per pilotar un programa per lluitar contra les rates. I el 2017 va destinar-hi 1,5 milions d’euros suplementaris. Amb tot, el problema continua. I, segons l’expert, fins i tot podria augmentar. Europa vol reduir la quantitat de plàstic en el medi ambient i “això obliga als fabricants de cables a utilitzar un elastòmer artificial a base de midó de blat de moro per aïllar el cable”, afirma l’enginyer. Un material, però, del qual s’alimenten les rates. “És per això que els cotxes nous que passen les nits als pàrquings comencen a tenir avaries elèctriques”. I conclou: “La incultura dels tecnòcrates europeus i dels enginyers pel que fa a les rates ens està preparant una veritable bomba de rellotgeria”.