OBSERVATORI

Pobresa energètica europea

Uns 54 milions de persones pateixen pobresa energètica a la Unió Europea (algunes organitzacions eleven aquesta xifra entre els 75 i els 100 milions). Però només un terç dels estats membres de la UE reconeixen oficialment el concepte de pobresa energètica i un nombre encara més petit ha promulgat alguna llei per protegir la població més vulnerable. França i el Regne Unit en van ser els pioners, tot i que, malgrat aquesta legislació, no han aconseguit reduir la precarietat energètica. Segons un informe presentat a la Comissió Europea, almenys un 11% de la població ha de triar entre “menjar o escalfar-se”. Al sud-est d’Europa -Grècia i els Balcans- la xifra afecta el 30% de les llars. A Bulgària, prop d’un 40% no tenen prou ingressos per escalfar casa seva a l’hivern. Polònia i Hongria ni tan sols ofereixen estadístiques fiables. De fet, ni tan sols s’ha consensuat a escala europea què s’entén per pobresa energètica.

Altre cop, el mapa d’Europa desigual. En un extrem: grecs, portuguesos, xipriotes i lituans. En l’altre, luxemburguesos i suecs. Brussel·les en culpa la falta d’ingressos, l’encariment de les factures del gas i l’electricitat, i el mal aïllament de la gran majoria d’habitatges de la UE. Però, més enllà del diagnòstic, la Comissió diu que és responsabilitat dels governs acabar amb la pobresa energètica i ells es limiten a treballar en la seva estratègia per crear un mercat únic de l’energia, que abarateixi costos, i finançar la renovació de l’aïllament tèrmic del parc d’edificis de la UE. Tot i això, l’Eurocambra li recordava la setmana passada que la UE s’allunya cada cop més del seu objectiu de reduir en almenys 20 milions de persones, abans de l’any 2020, la població europea que viu en la pobresa. La realitat és que la situació ha empitjorat a Europa, en lloc de millorar. La pobresa avui es transmet entre generacions, deia Càritas. Els nens pobres d’avui seran adults pobres.

El Parlament Europeu va aprovar una resolució en què demanava que “es garanteixi que durant el període d’hivern no es talla l’energia a cap llar i que es reprèn el subministrament a les que ja no en tinguin”. La decisió arribava només sis dies després que el Tribunal Constitucional tombés el decret de pobresa energètica de la Generalitat. L’Eurocambra demana als governs una moratòria als talls de subministrament per evitar que aquesta població ja vulnerable es quedi sense un servei bàsic. El govern de Madrid calla, tot i que un estudi assegura que hi ha un 20% de la població espanyola que està en risc de pobresa energètica o que ja n’és víctima. L’estat més gran de la UE sense cap política específica ni ajudes per combatre-la. La pobresa energètica no és un problema tècnic. És un problema polític. I no hi ha intenció, per ara, de pensar en una directiva europea que consideri l’accés a l’energia un dret fonamental.