Polèmica a Alemanya per una reedició comentada de 'Mein Kampf'

El llibre de Hitler passa a ser de domini públic 70 anys després, i un grup d'historiadors n'ha fet una lectura crítica. S'eliminen les barreres a la seva publicació

¿Han de tenir por els alemanys quan a finals de desembre els drets d’autor de 'Mein Kampf' deixin de ser propietat legal del ministeri de Finances de Baviera i l’obra amb què Adolf Hitler va fonamentar la ideologia nazi deixi d’estar sota la clau de les autoritats? ¿Han de preocupar-se els alemanys que nous grups d’extrema dreta utilitzin el llibre com a manual d’instruccions per crear un estat de violència? Aquestes i moltes altres qüestions acompanyen la imminent edició crítica d’una obra que en els últims 70 anys no es podia reeditar a Alemanya. Per primer cop des que va acabar la Segona Guerra Mundial, al gener es tornarà a publicar 'Mein Kampf' [La meva lluita], de Hitler, en una edició comentada i acadèmica que podrà ser comprada lliurement a les llibreries.

L’Institut muniquès d’Història Contemporània (IfZ) ha treballat acuradament durant quatre anys per presentar, entre el 8 i l’11 de gener, com avança el seu director, Andreas Wirsching, una edició molt revisada del que es va denominar “la Bíblia del nazisme”.

De domini públic

Segons la llei, 70 anys després de la mort de l’autor, l’obra passa a ser de domini públic. El fet que, a més, altres països ja reeditessin en altres llengües l'obra 'Mein Kampf' i que igualment es pogués trobar en antiquaris i per internet va impulsar els historiadors alemanys a produir una edició detalladament comentada de l’escrit demagògic amb què Hitler va justificar la seva ideologia. De les prop de 800 pàgines que el dictador nazi va escriure el 1924 des de la presó de Landsberg (Baviera), on complia condemna per l’intent de cop d’estat del 9 de novembre del 1923, l’obra revisada passa a tenir-ne 1.948, amb més de 3.500 anotacions. L’edició inicial es limitarà a uns 4.000 exemplars.

Una "trituració"

Conscients que el compte enrere cap al trencament del tabú de la seva reedició era imparable, un equip d’historiadors de l’IfZ ha dirigit la revisió acurada d’un llibre que és també “un símbol”. “I a nosaltres, els alemanys, ens fa bé tractar aquest símbol de forma detallada i prudent”, apunta des de l’Institut muniquès d’Història Contemporània, Chrsitian Hartman. “Ens dediquem a un procés de trituració. El text queda cerclat de forma justificada pels nostres comentaris. És un model clàssic de setge en què Hitler és al mig i nosaltres, al voltant”, especifica Hartman, mentre subratlla la necessitat de desmitificar minuciosament i de desconstruir de forma politicopedagògica una de les fonts centrals del nazisme. “El principal objectiu és l’aclariment. Volem rectificar i completar les coses. Hem examinat el llibre de Hitler línia per línia”, apunta un altre dels investigadors de l’IfZ, Thomas Vordermayer, per a qui ell llibre és ple no de mentides, perquè si no, hauria estat molt fàcil destapar ja als anys 20 el seu autor, sinó de “ mitges veritats, enganys, esquerdes, així com d’una alt component d’estilització”.

'Mein Kampf', que en el seu dia va ser el llibre alemany més editat, amb més de 12 milions d’exemplars –es distribuïa també com a regal de noces– va ser escrit per un Hitler, fracassat com a pintor i empresonat com a colpista, que necessitava estilitzar un nou inici triomfant. El llibre va ser en bona part un esborrany del seu full de ruta cap a la dictadura nazi.

Ara que torna a poder-se reeditar de forma oficial i totalment legal a Alemanya, els historiadors asseguren que li han tret el verí a l’obra. El nazisme no està ni de lluny del tot investigat. Encara hi ha molta feina per fer. La literatura i el cinema continuen confrontant les generacions actuals amb el passat. La historiografia no pot quedar-se mai estàtica.