Polèmica a Israel per una llei que vol segregar àrabs i jueus

JerusalemDes de la setmana passada el tema més discutit a Israel no és la tensa situació a la franja de Gaza sinó el projecte de la “llei de la nació estat jueu”, una controvertida iniciativa presentada pel Likud que s’ha qualificat de racista i segregacionista i que s’ha comparat amb les lleis de la Sud-àfrica de l’apartheid.

Després de les denúncies del president del país, Reuven Rivlin, i de juristes reconeguts, el partit La Casa Jueva, del ministre d’Educació, Naftalí Bennett, ha presentat una esmena a la llei, concretament a l’article 7b, per substituir la polèmica redacció que deia que “s’autoritza una comunitat composta de gent que tingui la mateixa fe i nacionalitat i que mantingui el caràcter exclusiu d’aquesta comunitat”. La redacció alternativa de l’esmentada clàusula diu: “L’estat veu en el desenvolupament de les comunitats jueves un valor nacional i actuarà per impulsar-les, promoure-les i establir-les”. Però la nova formulació no ha fet callar les crítiques dels partits d’esquerra ni dels juristes crítics, que consideren que és una redacció fins i tot més discriminatòria per als àrabs.

El diputat Dov Khenin, de la Llista Unida, és un dels polítics que veu amb més preocupació la nova versió de l’article. “Mentre que l’anterior redacció pretenia ser neutral quan deia que comunitats separades eren possibles per a cada grup, ara el gat ha sortit del sac i manifesta explícitament que només les comunitats jueves tindran prioritat: és un model de racisme sense disfressa”.

La líder del partit liberal Meretz, Tamar Zandberg, es va expressar d’una manera semblant: “La llei bàsica que abordem avui no és una llei bàsica de la nacionalitat sinó una llei bàsica de racisme. És una llei que va néixer del pecat i està avançant per la força entre els elements extremistes i nacionalistes de la coalició de govern”.

Pràcticament tothom està d’acord que aquesta llei és deliberadament discriminatòria amb els àrabs, que formen el 20% de la població d’Israel. La llei fins i tot autoritza que en certs casos se suprimeixi la llengua àrab, que teòricament és cooficial al país, especialment a les zones on la població és majoritàriament àrab.

El primer ministre, Benjamin Netanyahu, dona suport a aquesta llei, que ha estat discutida durant cinc anys abans d’arribar a la Knesset. La setmana passada Netanyahu va dir que es respectaran els drets dels individus. I immediatament va afegir: “Però la majoria també té drets, i la majoria és la que governa”.

Amb tot, existeix un ampli consens en el fet que la discriminació dels àrabs ja és un fet. A Israel hi ha comunitats de tota mena que prohibeixen que els àrabs comprin habitatges amb excuses de tot tipus, per exemple que no han fet el servei militar, o simplement dient que la seva idiosincràsia no s’ajusta a la de la comunitat.

Al mes de juny es va saber que algunes piscines públiques fan segregació entre els jueus i els àrabs, ja que no deixen entrar els àrabs en unes hores en què sí que poden entrar els jueus. És una segregació coneguda que les autoritats jueves no combaten.

Els detractors del projecte de llei lamenten que un cop aprovada per la Knesset, cosa prevista per als pròxims dies, l’estat serà més jueu i menys democràtic.

Més pressió militar sobre la franja de Gaza

El ministre de Defensa d’Israel, Avigdor Lieberman, va declarar ahir que Israel incrementarà la pressió militar sobre Hamàs a la franja de Gaza i “respondrà amb més força a cadascuna de les provocacions” dels milicians islamistes. Ahir hi va haver bombardejos de l’aviació israeliana contra diferents posicions dels milicians a la franja que van causar un petit nombre de ferits. Per la seva banda, les milícies van disparar diversos coets incendiaris, cosa que podria afavorir una possible escalada de la violència.