Portugal posa fi a la discriminació de les divorciades

BarcelonaCasar-se de nou quan es vulgui, siguis home o dona. Fins ara, a Portugal les segones o terceres núpcies havien de ser una decisió reposada perquè el codi civil fixava que entre el final d’un matrimoni i l’inici d’un de nou hi havia d’haver un prudent període de reflexió, però aquest temps era més llarg en el cas de les dones. La discriminació per raons de gènere es mesurava, en aquest punt, pels 300 dies -10 mesos- de quarantena internupcial que havien de guardar divorciades i vídues per tornar a ser dones casades. Per als homes, el període especial en què havien de mantenir-se solters a ulls de la llei era de només 180 dies, és a dir, mig any.

Finalment, i a tan sols tres mesos d’esgotar l’actual legislatura, Portugal ha entrat aquesta setmana al segle XXI en matèria d’igualtat de gènere postmatrimonial. I això que ja fa nou anys que es va convertir en el 6è país de la Unió Europea en aprovar el matrimoni de parelles del mateix sexe; a més, van ser dues dones les que, el juny del 2010, van protagonitzar el primer casament homosexual.

Tot i que amb la democràcia es va consagrar la igualtat de gènere, encara perdurava la quarantena internupcial recollida en el Codi Civil del 1967, en plena dictadura d’António Salazar, que va instaurar el règim conegut com a Estat Nou, vigent fins a la Revolució dels Clavells.

El debat en aquesta qüestió ha sigut llarg i dur, amb la presentació d’esmenes i contraesmenes fins que, dijous passat, una comissió parlamentària va aprovar retirar el temps d’espera reglamentari i donar carta blanca a la voluntat de cadascú de casar-se de nou. El següent i definitiu pas serà la votació al ple del Parlament la setmana vinent.

Un llarg debat parlamentari

Durant el procés parlamentari, les formacions d’esquerra havien admès que el text era un atac a la igualtat i discriminava les dones, però, amb tot, en un principi també rebutjaven acabar amb el temps d’espera perquè consideraven que evitava o reduïa el conflicte de paternitat i, en certa manera, suposava una protecció per a elles. Així que havien arribat a proposar reduir l’espera a 30 dies tant per a homes com dones, en un termini que no consideraven “moral” sinó prudencial per acabar tots els tràmits administratius de registrar el divorci o la defunció i presentar la documentació del nou matrimoni. No obstant això, al final van canviar d’opinió després d’escoltar les dones i grups feministes que demanaven no perdre l’oportunitat de posar-se a l’altura dels països del voltant, en què repetir o no núpcies és una qüestió purament d’amor o de consens de la parella.

Reticències

Només el dretà CDS va mantenir en la votació parlamentària l’oposició fins al final, perquè defensa que la quarantena internupcial acaba sent una protecció per a les dones que es casen de nou embarassades, perquè esperar 11 mesos és temps suficient per evitar confusions sobre la paternitat del nadó. La solució ha sigut eliminar qualsevol referència a una hipotètica disputa per la paternitat i confiar en la ciència si, arribat el cas, hi ha una batalla judicial. L’any 2019 es poden fer proves fiables, senzilles i barates per determinar qui és el pare biològic, si el primer o el segon marit de la mare.