Preguntes i respostes sobre el nou assaig nuclear de Corea del Nord

Els experts posen en qüestió que el règim de Kim Jong-un tingui la capacitat necessària per fabricar i utilitzar bombes d'hidrogen

Després que Corea del Nord assegurés, el passat 10 de desembre, que posseïa la bomba d'hidrogen, aquesta matinada ha anunciat que n'ha fet detonar una, un fet que ha generat una onada d'indignació i condemna a la comunitat internacional. Repassem les principals preguntes al voltant la nova amenaça del règim de Kim Jong-un.

Què és una bomba d'hidrogen?

La bomba d'hidrogen, també coneguda com a bomba H o termonuclear, multiplica per mil la potència de les bombes atòmiques llançades sobre Hiroshima i Nagasaki el 1945. A diferència de les que van posar fi a la Segona Guerra Mundial, la bomba H utilitza l'enorme potència que resulta de la fusió dels nuclis de l'hidrogen. La seva eficiència destructora fa que, a dia d'avui, les principals potències nuclears posseeixen dispositius termonuclears.

Corea del Nord posseeix aquest tipus d'armament?

En el cas de les bombes nuclears comunes, el país comunista ha assolit un alt desenvolupament tecnològic –de fet, va realitzar tres detonacions el 2006, 2009 i 2013–, però segueix sent una incògnita si és capaç o no de miniaturitzar els explosius atòmics per instal·lar-los a les ogives dels seus míssils.

Tot i l'explosió d'aquest dimecres, els experts avisen que encara és aviat per confirmar si es tracta de la bomba H. " És necessari una bona anàlisi i caldrà temps. Per concloure si ha estat una explosió termonuclear o no, es necessiten almenys un parell de dies, potser fins i tot una setmana", ha afirmat a la cadena japonesa NHK el responsable del Centre d'Investigació per a l'Abolició d'Armes Nuclears de la Universitat de Nagasaki, Tatsujiro Suzuki.

A falta de confirmar-ho, les primeres opinions posen en qüestió que Corea del Nord tingui la capacitat necessària per fabricar i utilitzar bombes d'hidrogen i consideren que l'anunci d'aquest dimecres és un acte propagandístic. Malgrat el fort terratrèmol que ha provocat l'explosió d'aquest dimecres (5 graus en l'escala de Richter), el ministeri de Defensa de Seül considera que es tracta d' una bomba nuclear convencional, mentre que científics sud-coreans creuen que es podria tractar d'un híbrid entre un dispositiu atòmic de fusió i un de termonuclear. L'ONU, per la seva banda, ha confirmat que la prova nuclear nord-coreana ha tingut la mateixa magnitud que la del 2013.

Després que el règim assegurés al desembre que tenia la bomba H, experts com Jeffrey Lewis, del Centre James Martin per a la No Proliferació a Monterrey (Califòrnia), ja van assegurar que es tractava d'una afirmació "exagerada", i va recordar la manca d'"experiència en matèria d'assaigs" nuclears del país asiàtic.

Què implicaria confirmar l'explosió termonuclear?

En cas de confirmar que la bomba provada pel règim comunista fos termonuclear, suposaria -tal com ha destacat l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA)- una clara violació de les resolucions de l'ONU, i situaria oficialment el país al nivell armamentístic de les cinc potències amb dret al desenvolupament, comerç i possessió d'armes nuclears (els Estats Units, Rússia, el Regne Unit, França i la Xina).

Implicaria, a més, una greu amenaça per als principals enemics del règim de Kim Jon-un (Corea del Sud i els Estats Units), enfront la qual el govern nord-americà ja ha confirmat que actuarà "apropiadament". El Consell de Seguretat de l'ONU, reunit d'urgència aquest dimecres, podria aprovar noves sancions a Corea del Nord que se sumarien a les ja imposades després dels anteriors assaigs nuclears. Unes mesures que suposen la limitació estricta de les transaccions internacionals per part de Pyongyang i l'accentuació del seu aïllament econòmic.

Quina importància té el moment de l'anunci?

La quarta prova nuclear de Corea del Nord no arriba en un moment qualsevol, sinó  dos dies abans de l'aniversari del líder nord-coreà Kim Jong-un (nascut el 8 de gener de 1983 o 1984, segons diverses estimacions). Es produeix, d'altra banda, pocs mesos després d' una de les escalades de tensió més destacades dels últims anys entre les dues Corees: l'explosió el passat 4 d'agost de tres mines antipersona a la part sud-coreana de la zona desmilitaritzada, que va ferir dos soldats sud-coreans, va provocar la represa de la guerra psicològica entre els dos països (amb missatges propagandístics als altaveus de la frontera inclosos) i fins i tot intercanvis de trets a la frontera.

Més continguts de