Protestes arreu de França en defensa dels "drets socials i la llibertat"

Aldarulls a la manifestació de París contra la precarietat i contra la llei de seguretat

França viu aquest dissabte una nova jornada de protestes en què als carrers confluiran les mobilitzacions contra la llei de seguretat global, que pretén donar més prerrogatives a la policia, i la convocatòria sindical contra la precarietat. S'han organitzat 90 manifestacions arreu del país, enmig d'una forta tensió pels aldarulls de la setmana passada. El govern d'Emmanuel Macron ja va fer marxa enrere en la part més polèmica de la llei, que pretenia vetar la publicació d'imatges de les actuacions policials, i s'està discutint el nou redactat. Durant al manifestació de París s'han produït incidents entre un grup de manifestants i la policia, que ha practicat 22 detencions i ha fet servir gasos lacrimògens.

Macron fa marxa enrere amb la llei que limita la difusió d'imatges de la policia

Les "marxes de la llibertat" que s'havien previst per a aquest dissabte s'han convertit en "marxes per la llibertat i la justícia", per englobar totes les reivindicacions contra l'executiu. La CGT, el principal sindicat de França, convoca tots els primers dissabtes de desembre protestes contra l'atur i la precarietat, una mobilització que sota l'impacte econòmic de la pandèmia ha pres més volada. En la convocatòria, a la qual s'han unit altres forces sindicals com Solidaires, els sindicats de mestres i les organitzacions estudiantils, alerten que "amb la crisi del covid, però també per la continuïtat d'una lògica del benefici a qualsevol preu, els acomiadaments massius es multipliquen entre les grans empreses" i que "la precarietat creix, particularment en detriment de les dones". Els sindicats reclamen la reforma del sistema de l'atur i més ajudes per als treballadors en precari, sobretot el jovent.

Contra la violència policial

La protesta sindical contra la precarietat s'uneix a la que qüestiona la violència policial i la llei de "seguretat global", que, segons els convocants, "amenaça la llibertat de premsa, la llibertat d'expressió i de manifestació" i pretén "establir eines de vigilància massiva". Si la llei ja era polèmica, l'últim episodi de racisme policial, la pallissa al productor de música Michel Zecler per un grup d'agents, ha encès encara més els ànims. Dissabte passat les protestes contra el projecte de llei, que ja està en l'última fase de la tramitació parlamentària, van mobilitzar desenes de milers de persones a tot el país, amb la participació de sindicats, associacions i organitzacions de periodistes.  Davant les protestes massives, el govern va acabar reculant i va anunciar que reformularia l'article 24, el més polèmic, que limitava la publicació d'imatges de les actuacions policials. Però els col·lectius contraris a la llei demanen que sigui eliminat, així com els altres que fan referència a la cobertura mediàtica de les protestes.

Polèmica a França per una llei que vol prohibir la difusió d'imatges de la policia

Acusat d'autoritarisme, Macron es va voler dirigir al joves divendres en una entrevista al diari digital Brut, on va assegurar que "és mentida que es vulguin reduir les llibertats a França". "No som Hongria ni Turquia", va dir. El president francès va adoptar una postura equidistant davant les escenes d'enfrontaments entre manifestants i policies i va dir que hi haurà "tolerància zero cap als dos costats". Macron va reconèixer l'existència de "violència policial", però va dir que aquest terme s'ha convertit en un lema en mans de l'"extrema esquerra". Igualment, el cap d'estat va dir que el projecte d'instal·lació de càmeres de reconeixement facial als carrers continuarà i que es posarà en marxa un plataforma per denunciar casos de discriminació.