Purga chavista contra l’oposició i les forces de seguretat

CaracasEl chavisme s’està acostumant a aguantar períodes de pressió angoixant que fan preveure la fallida del règim en qüestió d’hores i a sortir-se’n poc després amb tota naturalitat quan la tempesta ha amainat. Després de set anys al poder, Nicolás Maduro ja és un mestre en l’art del contraatac. Amb prou feina han passat 10 dies des del sorprenent i fallit aixecament militar i ja ha posat en marxa una contraofensiva en múltiples fronts per reforçar-se i minar l’oposició.

Dimecres va voler deixar clar que seguia controlant el país i va ordenar que la Guàrdia Nacional Bolivariana envoltés l’Assemblea Nacional (AN) -controlada per l’oposició, però buidada de poder efectiu- i hi impedís l’accés a qualsevol periodista no chavista. Al règim cada cop li importa menys mantenir una certa aparença democràtica, i no va tenir cap inconvenient que es difonguessin imatges de policies encerclant la cambra legislativa mentre a l’interior “periodistes” pro Chávez increpaven Juan Guaidó amb insults i amenaces de presó.

El Tribunal Suprem, controlat per Maduro, també va retirar la immunitat a 10 diputats opositors acusant-los de “traïció a la pàtria” per la seva suposada participació en el que s’ha anomenat el carlotazo, en referència a la base aèria (La Carlota) a l’exterior de la qual va tenir lloc el conat de cop militar. L’anunci del tribunal era només un avís del que vindria després. Posant a prova la paciència de la comunitat internacional, el chavisme va creuar una altra línia vermella amb la detenció del vicepresident primer de l’AN, Edgar Zambrano. Orgànicament Zambrano és la segona figura de l’oposició per darrere de Guaidó, que ocupa el càrrec de president del Parlament.

Guaidó, de moment intocable

Fins ara Maduro no ha gosat ordenar la detenció de Guaidó, que ha estat reconegut com a president interí del país per més de 50 països. Per tant, Zambrano és el límit d’assetjament al qual pot arribar sense tocar Guaidó. Fins ara ja havia arrestat gent del seu cercle de confiança amb l’objectiu d’aïllar-lo. Els Estats Units, que sempre han alertat el chavisme que no vagi contra el líder de l’oposició, avisaven ahir que hi haurà “conseqüències” si el règim no allibera Zambrano.

La pressió internacional no ha impedit que Zambrano continuï a la presó, i els discursos de Guaidó després de cada acció repressiva no han mobilitzat el carrer per demanar-ne l’alliberament.

Una situació ideal per al contraatac del govern. En el seu programa de televisió Con el mazo dando, el número dos del chavisme, Diosdado Cabello, va anunciar l’arrest de Zambrano i implícitament va deixar entendre que els nou diputats assenyalats serien els següents. Això ha fet que el pànic s’hagi apoderat d’aquests parlamentaris, que temen ser arrestats en qualsevol moment. Entre ells hi ha l’important líder opositor Henry Ramos Allup, que ahir declarava que està amagat a Caracas. Dos diputats més es van refugiar en ambaixades estrangeres: Mariela Magallanes, a la d’Itàlia, i Richard Blanco, a la de l’Argentina.

Però l’ofensiva de Maduro no s’ha limitat a atacar l’oposició. El president veneçolà ha destituït els caps dels tres principals cossos de les forces de seguretat i encara es desconeix la profunditat real de la renovació. De moment, se sap que l’excap del Sebin (el servei d’intel·ligència veneçolà), Christopher Figuera, ha fugit, i que els directors de la Policia Nacional i el de les Forces Especials han estat destituïts. Maduro continua confiant, però, en el ministre de Defensa, Padrino López, i en el cap de la contraintel·ligència, Ivan Hernández Dala, que segons publiquen molts mitjans haurien estat implicats en el cop d’estat. Maduro també ha traslladat a Fuerte Tiuna dos generals de confiança per reforçar el control sobre la principal instal·lació militar del país. Tot per mantenir-se al poder.