OBSERVATORI DE L’EST

Putin i l’OTAN: de reüll com mai

Els analistes encara no s’han posat d’acord si el que es mou entre Rússia i els occidentals és una nova Guerra Freda. Uns diuen que no n’hi ha per tant, que el Kremlin no té prou força per rearmar-se ni per imposar una escalada com la dels temps de l’URSS. Que compte a exagerar. Però mentrestant la tensió sembla que es fa crònica, com es va poder constatar amb les maniobres de l’OTAN a Estònia del mes de maig.

L’operació Spring Storm va desplegar al llarg de la frontera amb Rússia uns 6.000 soldats. Pocs, van comentar immediatament els experts militars del Kremlin, perquè en les maniobres russes hi arriben a participar fins a 100.000 soldats. Però compte perquè els occidentals estarien preparant el terreny per a operacions de gran abast, van afegir els experts russos. I sembla que no s’equivocaven, perquè al cap de poc l’OTAN i els EUA activaven l’escut antimíssils a Romania i Moscou posava el crit al cel.

Queda clar que qualsevol moviment logístic dels uns o dels altres és viscut per tots plegats com una exhibició d’amenaces potencials. Un panorama que comença a fer perdre la son a Angela Merkel. Quan cal, la cancellera no s’està de posar límits a Putin, però alhora vol evitar arribar a l’hostilitat oberta, recordant que els acords entre l’OTAN i Rússia s’han de respectar. Però la bona voluntat i el pragmatisme de Merkel trontolla quan els experts atlantistes la posen davant la realitat.

Amb l’annexió de Crimea i l’ocupació de l’est d’Ucraïna, la tensió s’ha disparat al Bàltic, a Polònia i a Romania, i per això fa un any l’OTAN va fer els primers desplegaments preventius o dissuasoris. Poc sospitosos d’alarmistes, els països escandinaus han augmentat la despesa militar perquè no es refien dels russos. I a l’Àrtic, Moscou està construint sis noves bases, renovant-ne d’antigues i posant a punt submarins nuclears, com explicava fa poc el New York Times. A tot això s’afegeix la preocupació dels EUA després d’haver detectat el vaixell espia rus Iantar a l’àrea de l’Atlàntic, on hi ha desplegats els cables submarins que asseguren les comunicacions globals per internet. I una dada clau: de cara al 2016 el Kremlin ha augmentat un 19% el pressupost de Defensa.

“Menys UE implicarà més OTAN”, és el mantra repetit pel comandament atlantista un cop anunciat el Brexit. La Brussel·les militar no perd de vista que Putin no ha renunciat mai a debilitar la UE fins a abocar-la, si pot, a la desintegració. Amb el Brexit ho ha negat un cop més, però algunes pantalles recents diuen coses ben diferents, com ara la seqüència de Marine Le Pen fent d’observadora internacional a Crimea en el referèndum d’annexió i el seu partit rebent nou milions d’euros, el primer tram d’un crèdit gestionat pel Kremlin. O bé el líder de l’extrema dreta austríaca Heinz-Christian Strache fent contactes a Rússia, mentre Moscou no deixa de fer l’ullet als ultres d’Ataka (Bulgària) i Jobbik (Hongria) o a Alternativa per a Alemanya, un partit sota sospita d’haver-se finançat amb la venda d’or rus a baix preu.

El professor britànic Timothy Garton Ash, testimoni d’excepció de la fase terminal de l’URSS i de la gestació del putinisme, s’ha deixat la pell alertant -inútilment- dels perills del Brexit, però també dels mals que s’hi podrien afegir. El pitjor de tots és el que ell anomena el “Putrumpen”: Putin ben ancorat al Kremlin amb Donald Trump a la Casa Blanca, i Marine Le Pen a l’Elisi. Fa feredat imaginar-s’ho.

Més continguts de