08/06/2013

Putin es prepara per cessar Medvédev

3 min

Més que silenciós, el primer ministre rus, Dmitri Medvédev, sembla silenciat. Les seves últimes paraules amb certa repercussió mundial les va pronunciar al març i van tenir ressonàncies bolxevics. Medvédev va evocar desdenyosament aquella sentència de Lenin "Cal robar el que ha estat robat" per expressar el rebuig a la immobilització de dipòsits russos a Xipre per part de la Unió Europea. Va ser com si l'encara primer ministre de Putin maleís alhora el passat totalitari i el present europeu democràtic que no acaba de trobar el nord.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

A Medvédev se li pot dir l'encara primer ministre perquè tots els indicis apunten que Putin l'ha fet baixar definitivament del tàndem compartit durant quatre anys. L'ha desat i abans que acabi l'any imposarà un recanvi en la presidència del govern rus. Les apostes assenyalen un vell conegut, Aleksei Kudrin, antic ministre de Finances, artífex d'algun dels miracles econòmics del putinisme. Kudrin va marxar enrabiat el setembre del 2011 en saber que Putin tornaria a presentar-se com a president arraconant Medvédev al paper de comparsa. El que sempre havia estat.

Irritat, Kudrin va participar en una de les multitudinàries protestes de l'avinguda Sàkharov contra la presumpta tupinada en les eleccions parlamentàries del desembre del 2011, que van mantenir per al partit governamental Rússia Unida una majoria absoluta més que sospitosa. Per uns dies va semblar que Alexei Kudrin s'unia al liberal Nalvalni i l'esquerranista Udaltsov, a l'oposició que ocupava el carrer. Però no. A Rússia els laberints del poder són alhora trencaclosques, i Kudrin, desaparegut després del míting del desembre a la glaçada avinguda Sàkharov, va reaparèixer per sorpresa al plató de televisió al costat de Putin el 7 de maig per celebrar el primer any del retorn de l'amo del Kremlin.

Els més prestigiosos think tanks russos, com ara el Centre de Desenvolupament Contemporani, el Centre de Tecnologies Polítiques i el Centre Levada, no dubten que Kudrin té molts números de ser nomenat primer ministre a final d'any, sobretot si la crisi econòmica s'agreuja o manté grans incerteses. El Kudrin reinstal·lat a l'ombra de Putin és, doncs, un favorit. Una figura que a Rússia sempre hi és present -més amagada o més visible- des dels temps de Rasputin.

El camarlenc despatxat

L'últim favorit i alhora camarlenc de Putin ha estat Vladislav Surkov, que ha estat despatxat com a vice primer ministre al mateix temps que s'apagava la bona estrella de Medvédev i es tornava a encendre la de Kudrin. Surkov va ser un dels arquitectes ideològics del putinisme i des del seu despatx de cap de l'administració presidencial va muntar partits comparsa com ara Rússia Justa -socialdemòcrates per prendre vots als comunistes- i sobretot Naixi, el gran moviment juvenil de suport a Putin.

Però un cop la feina va estar feta, Putin se'l va treure del mig i el va enviar a fer companyia a Medvédev, que ara, a la corda fluixa, hauria pogut tenir la temptació de recórrer als atributs maquiavèl·lics de Surkov. I Putin no estava disposat que dels bons i mals oficis del seu exideòleg i camarlenc se'n pogués beneficiar el seu antic company de tàndem.

Rússia s'acosta a temps de reconfiguracions i d'intrigues. Des d'una oposició encara poc cohesionada, el seu portaveu més mediàtic, Garri Kaspàrov, no dubta a dir que ja no hi ha marge per a una transició pactada i que Putin caurà pel seu propi pes i potser amb un cert vertigen. Li dóna de tres a cinc anys. El règim tindria els dies comptats però, això sí, encara n'hi queden molts.

stats