Obama confia que el Brexit no serà un daltabaix

BarcelonaL'OTAN celebra aquest divendres i dissabte una crucial cimera de màxims líders polítics a Varsòvia, l'última del mandat del president Obama i la primera que es fa en una capital de l'est d'Europa.

La primera cimera post-Brexit

El president dels EUA, Barack Obama, confia que el Brexit no serà un daltabaix i que evitar-lo és per a l'interès de tothom. Ho ha dit en una compareixença informativa després de reunir-se amb el president del Consell de la UE, Donald Tusk, i el de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker.

"Del que he parlat amb Cameron i Merkel i avui amb Tusk i Juncker en trec l'absoluta confiança que el Regne Unit i la Unió Europea cooperaran i seran pragmàtics per garantir una transició ordenada i suau", ha dit Obama que ha afegit: "A ningú li ha d'interessar que no sigui així, tothom ha de voler minimitzar les conseqüències" d'un Brexit.

El màxim comandament militar dels EUA ja ha assenyalat des de Varsòvia que en els contactes que ha tingut amb la delegació britànica ha quedat clar que Londres "no s'aparta ni un mil·límetre" dels seus compromisos amb l'OTAN.

Els britànics són, amb els francesos, els únics que tenen armes atòmiques a Europa i una potentíssima indústria militar. A més, la relació de Londres amb Washington és més que fluïda i el Regne Unit garanteix que els interessos dels EUA siguin escoltats a Europa.

Sobre la taula hi ha també la voluntat de reforçar la relació entre l'OTAN i la UE en aquesta cimera de Varsòvia amb la signatura d'una declaració que preservarà les importants relacions que mantenen aquestes dues organitzacions.

El desafiament rus

A la cimera s'acordarà formalment desplegar quatre "batallons multinacionals" a Polònia, Estònia, Letònia i Lituània. Els primers efectius, d'un total de 4.000 soldats, s'espera que estiguin sobre el terreny a principis d'any. També Romania i Bulgària tindran desplegaments especials.

"La decisió de reforçar la presència estrangera de l'OTAN a l'est d'Europa és un senyal molt clar que els aliats estan disposats a defensar cada part del seu territori i que un atac contra un d'ells tindrà una resposta col·lectiva", ha assegurat aquest divendres el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg.

Aquest reforçament a l'est respon al comportament "més autoritari" de Rússia, segons l'OTAN, que després de l'annexió de Crimea i el seu rol en la guerra a l'est d'Ucraïna va suspendre la seva cooperació militar amb Moscou però no les relacions polítiques. "Hem de mantenir un diàleg constructiu amb Moscou i així ho farem en una trobada la setmana que ve a Brussel·les", ha anunciat Stoltenberg des de Varsòvia.

Combatre l'amenaça jihadista

L'OTAN ampliarà la missió anomenada "Active Endeavour" que patrulla el Mediterrani a la recerca de possibles embarcacions sospitoses de donar suport a activitats terroristes. Aquesta és una missió que fa temps que està operativa, però que a causa de la presència de l'Estat Islàmic més enllà de Síria i l'Iraq, essencialment a Líbia, serà ara reforçada.

També, en aquest marc, avions de patrullatge de l'espai aeri de l'OTAN participaran en operacions de reconeixement a l'Iraq per donar suport a les forces armades iraquianes en la seva lluita contra els jihadistes de l'EI.

Més despesa militar

El secretari general de l'Aliança Atlàntica, Jens Stoltenberg, s'ha felicitat aquesta setmana de l'augment de la despesa militar estimada per aquest 2016 entre els 28 països aliats. Serà del 3% de mitjana entre els països europeus de l'OTAN i el Canadà, una xifra que, a causa de la crisi econòmica a Europa, feia temps que no es veia.

L'augment dels riscos (Rússia o el jihadisme) han portat alguns estats aliats a gastar considerablement més en el capítol de Defensa, com de fet fa temps que demanen els EUA, que retreuen als seus aliats europeus que no facin els deures en aquest capítol.