Què porta els joves africans a allistar-se a un grup armat?

Un estudi de l'ONU assenyala que la pobresa i els abusos dels governs en són els detonants

Què porta els joves africans a enrolar-se a un grup violent? Els factors són diversos, però el 71% –gairebé tres quartes parts– dels reclutes coincideixen a assenyalar que un dels detonants ha estat la detenció o l'assassinat d'un familiar o un amic. L'adhesió a les files terroristes o violentes és força ràpida: un 80% fa el pas en menys d'un any després d'haver tingut el primer contacte, i la meitat no s'espera ni un mes. El Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) acaba de publicar un estudi en què durant dos anys ha seguit 495 reclutes d'organitzacions extremistes com la somali d'Al-Shabaab i  la nigeriana Boko Haram, les dues milícies més letals del continent, on es calcula que entre el 2011 i el 2016 el terrorisme va assassinar 33.000 persones, la immensa majoria civils. La pobresa, la falta de perspectives de futur i la marginalitat són els altres factors que ajuden a l'enrolament.

"Aquest estudi fa saltar les alarmes sobre el fet que, en tant que regió, la vulnerabilitat de l'Àfrica davant l'extremisme violent està augmentant", segons ha informat el director regional del PNUD, Abdoulaye Mar Dieye.  L'informe analitza la dinàmica del procés de reclutament i els factors que fan que algunes persones s'inclinin per l'extremisme, si bé la majoria no ho fan.  Per a això, es va preguntar als subjectes pel seu entorn familiar, per les seves ideologies religioses, pels factors econòmics, per l'estat i la seva ciutadania i, finalment, pel "punt detonant" per unir-se a un grup.

El paper de l'educació

Una altra de les conclusions és que les persones que s'uneixen als grups extremistes tendeixen a tenir nivells inferiors d'educació religiosa o formal, tot i que les sigles que defensen fan bandera d'aquests valors. Així, 6 de cada 10 dels entrevistats admet que no entén gens o molt poc els llibres religiosos, com l'Alcorà. Amb tot, la meitat afirma que la religió és una de les raons que l'han fet enrolar-se al grup terrorista. L'anàlisi afirma que el coneixement exhaustiu de la religió és una bona vacuna contra els extremismes, contràriament al que s'apunta quan es relaciona terrorisme amb islam, per exemple .

La majoria dels reclutes, que van reconèixer haver tingut una baixa presència parental en la seva infància, procedeixen de zones frontereres i àrees perifèriques que han estat marginades durant generacions.  El retrat que fa l'estudi del reclutat és el d'un jove frustrat per les seves condicions econòmiques, que en un moment de falta de feina troben en l'adhesió al grup violent una bona sortida per tirar endavant. 

D'altra banda, han indicat un profund sentiment de descontentament amb el govern: el 83% va opinar que només s'ocupa dels interessos d'uns quants i més del 75% va dir que no confia en els polítics o en l'estructura de seguretat de l'estat.

El reclutament a l'Àfrica es fa sobretot a escala local i de persona a persona, però a mesura que millora la connectivitat a internet, aquest factor pot alterar les maneres i models de reclutament, assenyala el document.

Pel que fa a sortir d'un grup extremista violent, la majoria que es van lliurar o van demanar amnistia ho van fer després d'haver perdut la confiança en la ideologia, en els seus líders o en les accions del grup.