BREXIT

Rajoy tanca la porta a les negociacions d’Escòcia amb la UE

El president del govern espanyol es mostra molest per les reunions de Sturgeon amb Juncker i Schulz

Una de les obsessions de Mariano Rajoy és evitar que Europa empari el procés català. En els últims anys ha pressionat Brussel·les -amb bastant d’èxit- perquè bloquegi qualsevol intent de la diplomàcia catalana d’explicar-se a Europa. Per això, que Edimburg es converteixi ara en un interlocutor directe amb les institucions comunitàries no fa gens de gràcia al president del govern en funcions. Podria suposar un precedent per a Catalunya.

Rajoy va advertir ahir que vetarà les negociacions del govern escocès amb les institucions europees per quedar-se a la Unió Europea encara que en marxi el Regne Unit. El líder del PP no va amagar que està “radicalment en contra” que Edimburg sigui un interlocutor vàlid per a la Unió. “Escòcia no té cap competència per a negociar amb la UE”, va assegurar en acabar la cimera informal de líders europeus per analitzar el Brexit. “El Regne Unit ha de ser l’únic interlocutor”, va insistir.

Juncker rep Sturgeon

Rajoy es va mostrar visiblement molest per la visita ahir a Brussel·les de la primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, i sobretot perquè va trobar les portes obertes del despatx dels dirigents comunitaris. Sturgeon va ser rebuda tant pel president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, com pel president del Parlament Europeu, Martin Schulz. “Escòcia s’ha guanyat el dret a ser escoltada”, es justificava Juncker. També es va entrevistar amb els líders dels principals grups parlamentaris de l’Eurocambra.

El govern escocès, contrari al Brexit, ha posat en marxa tota la maquinària diplomàtica per evitar una sortida del club europeu. Ahir la líder del Partit Nacionalista Escocès (SNP) va explicar que la seva visita a la capital comunitària era una primera trobada per explicar la posició d’Escòcia. “Ha sigut una bona oportunitat per fixar la posició d’Escòcia i la nostra voluntat de quedar-nos a la UE”, va dir Sturgeon. La primera ministra, però, es va mostrar prudent i va subratllar que encara és “massa aviat” per conèixer el futur d’Escòcia dins de la Unió.

Rajoy també va voler tirar per terra les gestions que està fent Edimburg per mantenir-se a la Unió. “Si el Regne Unit marxa, Escòcia també”, va dir contundent. Rajoy, però, no va voler concretar si Espanya vetaria l’adhesió d’Escòcia a la UE en el cas que s’independitzi del Regne Unit i va negar que la seva posició tingui relació amb el procés català. “No té a veure amb Catalunya”, va assegurar.

Davant la bel·ligerància del líder del PP, Nicola Sturgeon no es va immutar. La primera ministra escocesa considera que només és una posició de partida d’una negociació que serà llarga. “No em sorprèn aquesta posició d’un país com Espanya en una fase tan inicial de les converses. Res d’això em sorprèn”, va dir en una roda de premsa que va fer després de reunir-se amb Juncker.

La primera ministra d’Escòcia va admetre que el seu govern no s’asseurà a la taula de negociacions del Brexit però espera que la UE trobi una fórmula perquè el país no hagi d’abandonar el club europeu quan ho faci el Regne Unit. Escòcia va votar majoritàriament (62%) a favor de quedar-se a la UE i ara busca la manera d’evitar haver de marxar. Sturgeon va anunciar que posaria en marxa el procediment legal per convocar un nou referèndum d’independència, la via més directa per quedar-se al club europeu, però que també explora altres vies.

El govern escocès manté una relació molt fluïda amb el cos diplomàtic europeu acreditat a Edimburg, entre ells el consolat espanyol. Els contactes durant el referèndum d’independència van ser habituals amb aquestes delegacions i ara, amb el Brexit damunt la taula i la intenció d’Escòcia de quedar-se a la UE, ho tornen a ser.

El president de la Comissió Europea va assegurar que rebre la primera ministra d’Escòcia no vol dir que Brussel·les vulgui interferir en el procés polític per desconnectar el Regne Unit. Europa, va deixar clar Juncker, negociarà amb Londres. “Ni Donald Tusk [president del Consell Europeu] ni jo tenim cap intenció d’interferir en un procés britànic: no és la nostra obligació ni la nostra feina”, va dir.

El president francès, François Hollande, va fer costat a Rajoy però es va mostrar més moderat que el popular. En la mateixa línia que Juncker, Hollande va dir que la UE només negociarà amb el Regne Unit, però va admetre que Escòcia té dret a ser escoltada.

Veto a Puigdemont i Mas

Juncker, que ahir reconeixia el dret del govern escocès a explicar-se a Brussel·les, negava fa només dos mesos una entrevista amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en la seva primera visita a Brussel·les. El mateix havia fet amb Artur Mas durant els primers mesos del procés català. L’executiu de Mariano Rajoy -del mateix color polític que Juncker- havia fet gestions per bloquejar qualsevol diàleg del govern de la Generalitat amb les institucions europees a alt nivell.

Des de l’inici del procés independentista, cap president de la Generalitat ha pogut entrevistar-se amb el cap de l’executiu comunitari. Ahir Escòcia, disposada a celebrar un nou referèndum per a la seva independència, va aconseguir que Brussel·les li obrís la porta. El govern escocès juga amb avantatge: cap dirigent de la Unió Europea vol que el Regne Unit marxi. Que Escòcia o Gibraltar es vulguin quedar és una victòria per a Brussel·les.

Els líders europeus demanen unitat i reflexió sobre el projecte europeu després del Brexit

La primera cimera europea informal sense el Regne Unit va acabar ahir amb una declaració conjunta en què els líders es mostren “determinats a mantenir-se units” i demanen una “reflexió política per donar impuls” al projecte europeu.

Els caps d’estat i de govern van reiterar la seva petició al Regne Unit perquè demani aviat la sortida de la Unió Europea i van advertir que Londres no continuarà al mercat únic sense contrapartides. “No hi pot haver mercat únic a la carta”, va dir el president del Consell Europeu, Donald Tusk. Els líders, sense David Cameron, es tornaran a reunir el 16 de setembre a Bratislava.

Tot i que Cameron va assegurar dimarts a Brussel·les que volia un divorci constructiu i amigable, ahir va deixar entreveure que les coses no seran tan fàcils. Durant la sessió de control al Parlament, Cameron va insinuar que els residents comunitaris al país podrien arribar a ser ostatges per plantar-se amb més força en la futura negociació amb Brussel·les, informa Quim Aranda. “He sentit membres de la campanya del Leave destacar que les persones que ja són aquí, les que ja estan estudiant o treballant, han de tenir els seus drets i l’accés garantit. Però ara no ho podem dir; això ho hem de dir com a part de la negociació que començarà aviat”, va dir.