Rècord mundial de casos de covid-19 al món i una alerta: la pandèmia estava anunciada

La Junta de Vigilància Mundial recorda que s'havia alertat del perill d'una epidèmia devastadora

La pandèmia de covid-19 continua fora de control. Aquest diumenge s'ha arribat al rècord d'infeccions en un sol dia al món, amb 307.930 nous casos registrats, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Amb aquests se superen els 28 milions de casos confirmats arreu del planeta. L'Índia, els Estats Units i el Brasil concentren la majoria de nous contagis. L'agència comptabilitza 5.500 morts, que eleven el total a 917.417. L'últim dia de pic de contagis va ser el 6 de setembre, quan l'OMS va comptabilitzar 306.857 noves infeccions.

Els experts recorden que els governs i organismes internacionals estaven advertits del perill imminent d'una pandèmia i que tenien els recursos per afrontar-la, però no van fer-ho. "Mai el món havia rebut amb antelació una advertència tan clara dels perills que suposa una pandèmia devastadora, ni s'havien tingut a disposició els coneixements, els recursos i les tècniques per fer front a una amenaça d'aquest tipus", adverteix en el seu informe anual publicat aquest dilluns la Junta de Vigilància Mundial de Preparació, un organisme independent que vetlla per la preparació davant de crisis sanitàries globals. La junta, presidida per Gro Harlem Brundtland, ex primera ministra de Noruega i ex directora general de l'OMS, i Elhadj As Sy, ex secretari general de la Federació Internacional de la Creu Roja, denuncia que "les inversions financeres i polítiques en les mesures de preparació han sigut insuficients i tots n'estem pagant el preu".

La junta recorda que la pandèmia "s'aprofita de les esquerdes que existeixen a les societats i entre les nacions i les ha accentuat, s'ha beneficiat de les desigualtats i ha sigut un clar recordatori que és impossible comptar amb seguretat sanitària si no n'hi ha de social". 

El document apunta les causes sistèmiques que han conduït a la pandèmia. "Durant el segle passat hi va haver descobriments i innovacions que han millorat i allargat la vida de les persones arreu del món. Però aquests mateixos avenços han donat lloc a una vulnerabilitat sense precedents als brots de malalties infeccioses que es propaguen amb rapidesa, ja que han impulsat el creixement demogràfic i la mobilitat de la població, han alterat el clima, han augmentat la interdependència i han generat desigualtat: la destrucció de les selves pluvials tropicals ha facilitat que virus d'animals salvatges s'encomanin als humans; hem creat un món en què una commoció que es produeix en qualsevol lloc es pot convertir en una catàstrofe arreu; a més, l'expansió del nacionalisme i del populisme soscaven la pau, la prosperitat i la seguretat social. Les malalties infeccioses es nodreixen de la desunió, de manera que la divisió social pot ser mortal".

Però això no vol dir que no hi hagi res a fer: els primers mesos de pandèmia també han demostrat que si s'aboquen recursos, s'aposta per la cooperació  i es posa en marxa una organització correcta, l'epidèmia es pot desaccelerar, mentre que quan preval el caos, la divisió i la pobresa, el virus es propaga. És revelador que si l'any passat l'informe de l'organisme es titulava Un món en perill, per a aquest any els autors hagin escollit com a títol Un món desorganitzat.

L'organisme –format per líders polítics, experts i responsables d'agències internacionals– apunta algunes lliçons que ens deixa la pandèmia, com el fet que, lluny del fatalisme, l'acció política pot "marcar la diferència", i considera fals el dilema entre protegir la vida o l'economia: "Posar en pràctica accions de salut pública és la manera més ràpida de posar fi a l'amenaça i recuperar la productivitat i la seguretat".

La junta també destaca la rendibilitat de les mesures de prevenció: una inversió anual de cinc dòlars anuals per persona hauria suposat una diferència. "Les despeses en mesures de prevenció i preparació són de milers de milions de dòlars, però els costos d'una pandèmia ascendeixen a bilions. Amb els diners que el món està perdent a causa del covid-19 n'hi hauria prou per fer inversions en mesures de preparació durant 500 anys", asseguren.

I un altre avís per a navegants en defensa del multilateralisme, que no per reiterat sembla ser escoltat si ens fixem en els lideratges d'avui: ningú al món estarà segur fins que tots ho estiguem. "Una pandèmia és un esdeveniment a escala planetària i per fer-hi front cal adoptar mesures col·lectives de caràcter mundial. El sistema multilateral existeix per facilitar l'adopció d'aquestes mesures. El que cal és reforçar els punts febles del mecanisme, no renunciar al sistema sencer". En aquest sentit, l'informe reclama, per exemple, que quan hi hagi una vacuna disponible cada país rebi una assignació inicial suficient per protegir almenys el 2% de la seva població, per preservar el personal sanitari.