Internacional 19/02/2020

El Regne Unit tanca la porta a la immigració no qualificada i que no parli anglès

El govern anuncia un sistema d'entrada basat en punts per posar fi a la mà d'obra barata de la UE

Quim Aranda
4 min
Entrada a la frontera del Regne Unit a l'aeroport de Heathrow

LondresEl govern de Boris Johnson ha decidit tancar la porta a la immigració no qualificada i que no parli anglès. En una reforma de les lleis d'immigració tant esperada com temuda per molts empresaris, a partir del 31 de desembre, quan s'acabarà el període de transició del Brexit, només podran establir-se al Regne Unit treballadors qualificats –tant de la Unió Europea (UE) com de la resta del món– que tinguin una oferta concreta de treball, parlin un nivell determinat d'anglès i tinguin un salari anual mínim de 30.800 euros. Amb tot, en sectors amb especials necessitats es rebaixarà aquest mínim als 24.600 euros.

La ministra de l'Interior, Priti Patel, presentarà la reforma de la llei, una còpia del sistema australià de punts, al llarg d'aquest dimecres al matí. La reforma es portarà al Parlament a partir del mes vinent. En declaracions a la cadena de ràdio LBC, també aquest matí, Patel ha defensat el nou sistema d'immigració i ha insistit que els treballadors que "tinguin el tipus de competències adequades" seran benvinguts al Regne Unit. Patel, una brexiter molt dura, ha afegit: "El fet és que els britànics van parlar i van dir que volien un govern amb la seva pròpia política i sistema d'immigració, un govern que en tingui el control". En altres entrevistes al llarg del matí d'aquest dimecres, la ministra s'ha referit als 8 milions llargs de persones entre els 16 i els 64 com a "econòmicament inactives" que, al seu parer, podrien cobrir moltes de les necessitats del mercat laboral.

En tot cas, tingui l'impacte que tingui, Downing Street vol acabar, així, el que els brexiters en diuen "l'època del treball barat procedent de la UE", especialment en fàbriques, magatzems, hotels i restaurants, però també l'època que ha permès que el mateix tipus de mà d'obra abasteixi bona part dels serveis socials del país, sobretot el sanitari i el d'atenció a la tercera edat, així com professions ocupades generalment per autònoms: des d'electricistes fins a lampistes.

Fonts del govern consideren que les noves barreres comportaran una "reducció significativa" de la immigració, fins al punt que el 70% dels treballadors de la Unió arribats al país des del 2004 no haurien superat els criteris establerts d'acord amb el sistema de punts. No és gratuït l'esment a l'any 2004, moment que marca un punt d'inflexió en la història de les relacions entre el Regne Unit i la Unió Europea, amb la incorporació de Polònia al club de Brussel·les i amb l'obertura de portes immediata a tots els seus nacionals. Des d'aleshores, s'hi han establert poc més d'un milió de polonesos, dels quals entre el 13% i el 16% són autònoms.

Pors de l'empresariat

L'empresariat, que temia l'anunci de la reforma, no s'ha mostrat gens entusiasta amb el nou plantejament sempre que el govern ha insinuat les seves preferències per establir un control efectiu de les fronteres, i ha advertit de les possibles "desastroses" conseqüències de la falta de mà d'obra.

En concret, la presidenta de l'associació d'empreses del sector de l'hostaleria, Kate Nicholls, ha contestat a la ministra Patel assegurant que "econòmicament inactiu no significa capaç per dur a terme una feina concreta". I si els plans del govern Johnson continuen endavant, Nicholls afirma que moltes de les companyies que representa "no podran fer front a les seves necessitats de mà d'obra i s'interromprà el creixement que havíem previst d'un cinc per cent anual, ja que no serem capaços de satisfer la demanda de serveis", ha assegurat en declaracions a la BBC.

La resposta des de Downing Street, però, ha estat que "les empreses ja no podran confiar en la mà d'obra immigrant barata per fer treballs poc qualificats, com ha sigut el cas dels últims 20 a 30 anys. Hauran d'invertir en l'automatització i millorar les condicions per a la seva plantilla. S'han d'ajustar a aquest nou sistema".

En principi, doncs, des de l'1 de gener no es permetrà l'entrada al Regne Unit amb carnet d'identitat o un document similar, sinó que caldrà el passaport. En funció del temps que s'hi vulgui estar caldrà igualment un visat. D'altra banda, a més d'un nivell concret d'anglès, es demanarà a tots els aspirants a establir-s'hi una mínima formació escolar, equivalent al batxillerat superior.

L'anunci fet per la ministra d'Interior ha tingut especial ressò a Escòcia. Tant la primera ministra, Nicola Sturgeon, com representants de l'empresariat i els sindicats l'han rebut molt malament, alhora que han renovat la demanda d'un sistema d'immigració propi, basat en les necessitats específiques del país. Sturgeon ha qualificat el pla de Patel i Johnson com "devastador per a l'economia d'Escòcia".

Subratllant el suport a un visat escocès alternatiu, Marc Crothall, conseller delegat de l'Aliança Turística Escocesa, ha descrit els plans de Westminster com "una gran amenaça per a la indústria turística d'Escòcia", que aporta al producte interior brut un de cada 12 llocs de treballs de tota Escòcia, alhora que un de cada cinc feines d'aquest sector l'ocupen treballadors estrangers.

El sistema de punts que s'estableix funcionarà de la manera següent, tenint en compte que en caldran 70 per poder optar a una feina:

  • Oferta de treball per un patrocinador aprovat: 20 punts.
  • Feina de nivell especialitzat: 20 punts.
  • Parlar un determinat nivell d'anglès: 10 punts.
  • Salari de 30.800 euros o més: 20 punts.
  • Salari de 27.700 euros a 30.799: 10 punts.
  • Feina amb falta de mà d'obra: 20 punts.
  • Doctorat en matèria rellevant per a la feina: 10 punts.
  • Doctorat en assignatures científiques rellevant per a la feina: 20 punts.

Creadors, músics, artistes en general i esportistes podran, però, continuar entrant al país com fins ara. La Premier League, doncs, ha fet valdre el seu negoci.

stats