Reobert el cas de l’assassinat de catalans a Ruanda

BarcelonaL’Audiència Nacional espanyola ha reobert el procés judicial contra el general ruandès Kayumba Nyamwasa, acusat de l’assassinat de nou cooperants espanyols durant el genocidi i els convulsos anys de postconflicte de Ruanda, a la dècada dels 90 i el 2002. La resolució dona la raó, entre d’altres, als familiars del missioner Joaquim Vallmajó i la infermera de Metges del Món Flors Sirera, que fa anys que batallen per intentar aixecar el tancament provisionalment dictat el 2010, davant la impossibilitat d’accedir al processat.

Nyamwasa va ser fins al 2002 el cap de l’exèrcit i de la intel·ligència ruandesos i un dels impulsors de l’oficialista Front Patriòtic Ruandès, que va dirigir el genocidi contra els hutus i els twa l’any 1994. El 2010, després d’enfrontar-se al president Paul Kagame, va exiliar-se a Sud-àfrica, on les autoritats li van concedir l’asil malgrat que ja pesava sobre ell l’ordre de detenció internacional dictada per Espanya. La causa quedava paralitzada, i el magistrat instructor va dictar el sobreseïment. Però la pressió de dues ONG dels drets humans sud-africanes ha obligat a pronunciar-se el Tribunal Suprem del país, que ha cancel·lat la protecció a l’exgeneral.

La reobertura suposa un gran èxit per a la representació legal de les víctimes. “O se l’investiga a Espanya o no s’investigarà i els crims quedaran impunes”, subratlla l’advocat Jordi Palou-Loverdos, representant legal de les famílies de les víctimes, satisfet per haver trobat “una escletxa” en la restricció de la justícia universal imposada a l’Estat pel govern del PP.

Els assassinats dels cooperants espanyols queden fora de l’àmbit del Tribunal Penal Internacional per a Ruanda perquè els crims es van cometre amb posterioritat als tres mesos que oficialment s’ha establert que va durar el genocidi, entre l’abril i el juliol del 1994. Tampoc no queden dins de la jurisdicció del Tribunal Penal Internacional (TPI), el primer estable a nivell mundial, perquè els casos són anteriors a la seva constitució, l’estiu del 2002.

Malgrat l’èxit i l’esperança de Palou-Loverdos, el cert és que Sud-àfrica ha fet algun gest per evidenciar distàncies amb la justícia universal. El govern es va negar a detenir el president sudanès, en cerca i captura pel TPI, malgrat que, com a firmant del Tractat de Roma, estava obligat a lliurar-lo. Pretòria també ha subscrit el Tractat Europeu d’Extradicions, així que hauria d’obeir la petició de l’Audiència Nacional d’extradir Nyamwasa perquè se’l jutgi pels seus crims.