IRAQ
Internacional 18/10/2017

Repressió xiïta contra els kurds a Kirkuk

Bagdad ha recuperat en tres dies totes les zones disputades amb els kurds des de la caiguda de Saddam

Ethel Bonet
3 min
Un membre de l’exèrcit iraquià arrencant una bandera del Kurdistan a l’àrea de Dibis, prop de la ciutat de Kirkuk, el dimarts 17 d’octubre.

Beirut“La nit anterior, les Haixd al-Xaabi [nom àrab de les milícies xiïtes que reben el suport de Bagdad] van entrar a les cases de la gent de Kirkuk per requisar armes i la bandera del Kurdistan, i per arrestar els partidaris del Partit Democràtic del Kurdistan [PDK, del president Massud Barzani]”, assegura a l’ARA Kawyar Shahed, portaveu de l’oficina presidencial de la regió autònoma del Kurdistan iraquià.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

“Van porta a porta amb una llista de noms que han fet ells mateixos per arrestar-los i segrestar-los”, adverteix Shahed, i afegeix que la persecució inclou periodistes locals i activistes kurds.

El primer ministre iraquià, Haider al-Abadi, ja havia donat per acabada l’operació per “restablir la seguretat” a les localitats del nord, recuperant-ne el control de mans dels peixmergues kurds que les van alliberar de l’Estat Islàmic. Però sembla que les milícies xiïtes, entrenades per l’Iran, van decidir fer justícia pel seu compte.

“Un gran nombre de persones segueixen tement per la seva seguretat a Kirkuk i estan fugint a les ciutats kurdes de Sulaimaniya i Irbil”, explica per telèfon a l’ARA Muhamad Said Abu Khaled, un resident de Kirkuk. Segons Abu Khaled, les milícies xiïtes, que tenen el suport de l’Iran, han cremat el monument al Peixmerga, una estàtua d’un milicià kurd de 26,5 metres d’altura que donava la benvinguda als visitants a Kirkuk. El monument, obra de l’artista kurd de l’Iran Man Ahmad Hamid, va costar 80.000 dòlars a un empresari kurd iraquià. Les Haixd al-Xaabi també van calar foc a l’edifici oficial dels màrtirs pel genocidi kurd durant la campanya d’Anga, segons el veí de Kirkuk.

Fugen 60.000 persones

Per la seva banda, l’ONU va denunciar que més de 60.000 persones han fugit de Kirkuk, després que l’exèrcit iraquià va prendre el control de la rica ciutat petroliera del nord de l’Iraq com a represàlia pel referèndum independentista kurd del 25 de setembre. El sí va triomfar amb més del 92% dels vots.

En una operació llampec llançada després de la consulta, i davant la retirada dels peixmergues, que no van oferir cap mena de resistència a les tropes iraquianes i els seus aliats xiïtes, Bagdad ha recuperat els últims tres dies tots els territoris disputats entre iraquians i kurds des de la caiguda de Saddam Hussein l’any 2003.

A través d’un comunicat, la Comandància de l’Operació per Assegurar la Seguretat a Kirkuk va explicar que “ahir es va establir el control total de la ciutat de Kirkuk”, inclosa la zona petroliera. A més de prendre el control de la província clau de Kirkuk, amb els seus camps de petroli, les forces federals i les milícies xiïtes van ocupar també diverses comarques a la província de Nínive, com Sinjar Makhmur, Baixiqa i Tal Afar, a més de les províncies de Diyala i Saladí, que els kurds havien ocupat els últims tres anys després d’haver alliberat aquests territoris de l’Estat Islàmic.

Des d’Irbil es va criticar i qualificar de “traïció” la retirada dels peixmergues de Kirkuk i dels altres territoris disputats al nord de l’Iraq.

Algunes fonts apunten fins i tot que hi ha un acord de nou punts entre Bagdad i la Unió Patriòtica del Kurdistan, que governa a Kirkuk, després que les forces iraquianes prenguessin dilluns passat el control d’aquest territori abans administrat pel govern del Kurdistan.

Un dels punts diu que el centre de la ciutat de Kirkuk serà administrat conjuntament: 15 veïnats per als kurds i 25 per als altres sectors. I així seguirà durant els pròxims sis mesos.

Per la seva banda, el primer ministre iraquià va declarar ahir que el referèndum d’independència del Kurdistan “és cosa del passat”. Les declaracions d’Al-Abadi ressonaven al cor dels kurds iraquians, que han vist esvair-se ràpidament el somni de poder tenir un estat independent.

stats