Romney, suspès en política exterior entre els republicans
THE NEW YORK TIMESHenry Kissinger va donar suport a la candidatura de John McCain més d'un any i mig abans de les eleccions presidencials del 2008, amb l'argument que "el bagatge, el caràcter i el convenciment que els millors dies d'Amèrica encara han d'arribar" el feien el "millor líder" per a aquell moment. En canvi, a pràcticament cinc mesos de les pròximes eleccions i amb un Mitt Romney preparant-se per a un dur cos a cos amb el president Obama, aquest cop Kissinger es manté al marge.
La raó -segons fonts republicanes- és la preocupació que han causat les agressives declaracions de Romney sobre la política comercial amb la Xina. L'antic cap de la diplomàcia nord-americana va contribuir a la reobertura de les relacions amb la Xina, i ara, com a consultor, representa alguns clients amb interessos molt significatius en el mercat asiàtic.
Romney, el falcó
Ara que els líders republicans comencen a fer costat a Romney, molts membres de l' establishment del partit en política exterior no baden boca. Els recels vénen per algunes de les declaracions del candidat republicà, com ara la seva línia dura amb Rússia i l'oposició al nou tractat per a la reducció d'armament estratègic. Tot i això, Romney està a punt de rebre el suport de l'antiga secretària d'Estat Condoleeza Rice, que dimecres que ve presidirà un sopar per recaptar fons per al candidat a San Francisco.
Entre els republicans hi ha la sensació que Romney opta massa per la confrontació i que segueix la línia dels falcons. Segons un membre del partit pròxim a aquestes discussions, preocupa que aquestes dures declaracions de campanya acabin malmetent els esforços diplomàtics posteriors o bé que marquin un canvi de rumb cap a les obsessions dels neoconservadors que ara busquen retornar a la Casa Blanca.
L'antic conseller de seguretat nacional Ben Scowcroft, com altres degans republicans, considera que el partit ha virat massa cap a la dreta. Per exemple, la vella guàrdia que sempre havia defensat l'estabilitat al Pròxim Orient i les relacions amb el món àrab creu que Romney actua amb un afany massa aparent de seguir la línia dictada pel govern israelià, que l'allunya de la política clàssica del partit de mantenir la pressió sobre els dos bàndols. Li retreuen algunes declaracions que han menystingut la possibilitat d'un procés de pau. "Jo no crec que els Estats Units hagin de jugar cap paper de líder del procés de pau. Nosaltres hem de fer costat als nostres aliats", va declarar el candidat a un diari israelià.
Un altre crític és Colin Powell, el primer secretari d'Estat de George Bush, que el 2008 va donar suport a Barack Obama. Powell ha alertat contra la influència neoconservadora en l'entorn de Mitt Romney, i li retreu les declaracions que va fer en què qualificava Rússia d'"enemic geopolític número 1".
De la campanya a la realitat
Els experts confirmen aquest viratge. James Lindsay, director d'estudis del Council on Foreign Relations, creu que l'equip de Romney "s'inclina cap a l'ala neoconservadora en qüestions de política exterior". Lindsay adverteix, però, que no s'ha de caure en la temptació de magnificar aquesta situació. "El més important no és qui aconsella el candidat, sinó a qui s'escolta més", explica l'investigador, convençut que "moltes de les coses que es diuen durant la campanya no sobreviuen a la presa de possessió".
La campanya de Mitt Romney s'ha encès amb moltes de les recomanacions neoconservadores. Entre els assessors del candidat n'hi ha que han treballat per als expresidents Reagan o Bush, però també amb Colin Powell. I el seu entorn diu que a Romney li agrada tenir diversitat d'opinions al seu voltant.
Una de les figures històriques del partit que no va tenir dubtes amb Romney és l'exsecretari d'Estat James Baker, que l'any 2008 també va donar suport a McCain i que en aquesta ocasió ja l'any passat es va decantar per Romney, assegurant que es convertiria en un candidat fort per lluitar contra Obama.
Els assessors de Romney, però, reconeixen que les adhesions en l'àmbit de la política exterior triguen a arribar. Algunes perquè es volen assegurar que les declaracions de campanya no aniran més enllà. Altres perquè esperen la nominació per guanyar influència fins a les presidencials.
