Un mar d’armilles per reflotar l’ajuda als refugiats

Ronyoneres i testos de disseny per reciclar les armilles salvavides de Lesbos

Dos estudiants de l'Escola de Disseny de Barcelona guanyen el segon concurs d'ajuda als refugiats

Un mar d’armilles per reflotar l’ajuda als refugiats / FOTOS: XAVIER BERTRAL

Una ronyonera que es pot doblegar per convertir-se en un cinturó on guardar documentació o diners. És la idea que ha tingut Gabriela Serrano, una alumna de primer curs de l'Escola Superior de Disseny de Barcelona, per utilitzar les armilles salvavides que s'acumulen encara en un abocador de l'illa de Lesbos, a Grècia, com a testimoni silenciós de l'arribada de milers d'immigrants i refugiats a les portes de la Unió Europea.

Amb la seva ronyonera, feta amb tela i corretja d'ajustament de les armilles, Serrano és una de les guanyadores del segon concurs social de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que per segon any consecutiu posa en marxa aquesta convocatòria juntament amb l'ONG local Lesvos Solidarity, que fabrica ja fins a 18 productes amb material recuperat de les armilles salvavides per comercialitzar-los a través d'internet.

El projecte de Gabriela Serrano s'ha batejat com a Fanny Pack Switch i ha sigut escollit per la seva viabilitat, mentre que el guanyador de la segona modalitat del concurs, que valora més aviat la creativitat, ha sigut Vittorio Lombardo, també alumne de primer curs de l'Escola Superior de Disseny de Barcelona. El seu projecte, titulat Foampot, proposa transformar l'escuma de les armilles salvavides juntament amb altres productes per convertir-la en un material mal·leable que permeti fer diferents utensilis, com per exemple un test per a plantes.

Els dos joves viatjaran a Lesbos el segon semestre del 2019, igual que ho van fer els guanyadors del concurs de l'any passat, per visitar els tallers on Lesvos Solidarity confeccionarà els seus productes. Des de principis de l'any 2018 ja s'han reciclat fins a 2.000 armilles, d'una pila on se n'acumulen gairebé mig milió i que es degraden a l'aire lliure, amb els riscos tòxics derivats.

Un mar d'armilles per reflotar l'ajuda als refugiats

La recuperació de les armilles salvavides no només serveix per donar una solució a aquest problema mediambiental, sinó que també contribueix a mitigar la situació d'alguns dels immigrants que van arribar a l'illa portant-les. El procés productiu involucra un total de 80 persones, un 80% de les quals són refugiades i un 20% són locals, segons dades de l'AMB.

Els diners que s'obtenen de vendre aquests productes ajuden a sufragar l'ONG i els sous dels treballadors que participen en el projecte, molts dels quals són refugiats que continuen vivint a Lesbos, on van arribar mirant de tenir un futur a Europa i van quedar-hi atrapats per unes lleis europees que no els deixen seguir el camí. A l'illa hi ha, de fet, diversos camps de refugiats, entre els quals destaca el de Mòria, on s'amunteguen milers de persones en condicions inhumanes, tal com va comprovar l'ARA fa menys d'un any.

El futur sense esperança dels infants de Mòria

L'acord de la Unió Europea amb Turquia per tornar-hi tots els refugiats que arribin a Europa des d'aquell país va reduir enormement les arribades de migrants a les illes gregues, que entre el 2015 i el 2016 van veure arribar més d'un milió de persones, bona part a través de Lesbos, on el mig milió d'armilles acumulades en són un testimoni. Malgrat la política de tancament de fronteres, algunes pasteres continuen arribant encara a Lesbos i altres illes gregues.

Els tres joves guanyadors del concurs de disseny de l'any passat, que van proposar un clauer i una màrfega que ja comercialitza Lesvos Solidarity, van poder visitar el camp de Mòria durant la seva estada a l'illa. El concurs de l'AMB, de fet, forma part del seu programa de cooperació internacional en matèria de reciclatge i gestió de residus i del seu "compromís amb el refugi a la Mediterrània", un programa en què dona suport a diversos països d'acollida de refugiats com Grècia, Turquia, el Líban i Jordània, a més de la mateixa Síria.

Més continguts de