24/11/2012

Ruanda posa un peu a Goma

2 min
El grup rebel de l'M23 va envair Goma dilluns; ja  hi ha més de 60.000 desplaçats.

Les guerres que des de fa dues dècades agiten l'Àfrica dels Grans Llacs tenen sempre presents, almenys, tres elements. El primer és que les desgràcies no arriben per sorpresa i abans que passin s'anuncien de manera contundent, indiscutible. El segon és que no s'actua mai amb eficàcia per evitar o minimitzar l'amenaça, i els fets anunciats s'acaben desencadenant amb una fúria devastadora. I el tercer és que durant els períodes de pau relativa no hi ha manera de reconstruir les bases socials, econòmiques i polítiques perquè aquests moments siguin alguna cosa més que un interludi abans de la pròxima batalla.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Quan va haver-hi el genocidi ruandès, el 1994, se sabia que el govern preparava la matança. Circulaven llistes, s'armava l'exèrcit i les milícies. No es va fer res per evitar-ho i, quan va passar, res per aturar-ho. Aquest seria un nou element comú a la regió: la guerra del Congo es produeix davant d'una passivitat, apatia o indiferència internacional increïble, com si es tractés d'un petit conflicte local i no del fet violent més important de la història moderna després de la II Guerra Mundial, amb inenarrables crims contra la humanitat i més de cinc milions de morts.

El grup rebel M23 ha envaït ara la ciutat de Goma, la capital dels kivu, i amenaça d'avançar cap a la capital, Kinshasa. Aquest grup armat, sostingut i dirigit per Ruanda i Uganda, està reclutant nous soldats a Goma per tal d'ampliar el seu exèrcit en un moviment que recorda el 1996, quan Kabila pare va sortir des de Goma i va enderrocar Mobutu, també amb el suport ruandès i ugandès. Una vegada al poder, Kabila, però, es va desfer dels que l'havien ajudat i va fer que es desencadenés el que s'ha anomenat "la tercera guerra mundial", amb la participació de cinc països de la regió. Des d'aleshores Goma i tot l'est del país viu immers en un conflicte on es barregen diversos grups (antics hutus, tutsis banyamulenge, mai-mai...) que lluiten per sobreviure i per tal de controlar un territori molt ric en minerals.

Els interessos de Kagame

Ruanda sempre ha dit que la seva presència en aquesta zona és per protegir les poblacions tutsis, però callen els interessos demogràfics i econòmics en una regió que els proporciona ingressos milionaris gràcies a l'explotació de minerals. Ara, amb l'exèrcit congolès mal armat, corrupte i indisciplinat, se'ls presenta l'oportunitat de quedar-se amb el territori i tot sembla indicar que ho aprofitaran. Hi ha diversos elements que ho fan pensar: malgrat que un informe recent de l'ONU vincula Ruanda amb els crims de l'M23, el país ha estat convidat a formar part com a membre no permanent del Consell de Seguretat, cosa que posa en un segon pla els drets humans i referma políticament Kagame.

D'altra banda, el president congolès, Kabila, ha estat acusat de manipular les últimes eleccions i Kagame, que diu una vegada i una altra als occidentals que no se li poden donar lliçons de democràcia -ho argumenta recordant la seva responsabilitat en el genocidi-, sap que tot el que aconsegueixi ara es convertirà en uns fets consumats difícils de capgirar. Per això ja es comença a parlar de l'experiència del Sudan del Sud: com si es pogués crear un nou territori a l'est del Congo. Un territori ruandès, sigui independent, annexionat o protegit.

stats