L’amenaça de l’Ebola traspassa la RD del Congo

Dos nous contagis registrats a la ciutat de Goma obliguen Ruanda a tancar temporalment la frontera

La ciutat congolesa de Goma és ara mateix l’escenari clau del brot d’Ebola que, des de fa exactament un any, martiritza el nord-est de la República Democràtica del Congo. El que acabi passant a Goma pot marcar el futur d’aquesta epidèmia, la segona més mortífera de la història. Fa dues setmanes, es confirmava la primera mort per Ebola en aquesta localitat de gairebé dos milions d’habitants. Era una mala notícia: les autoritats sanitàries congoleses portaven temps advertint que l’arribada del brot en una gran ciutat podia complicar, encara més, la seva contenció. El cas de Goma, a més, presentava dos agreujants: es troba a tocar de la triple frontera amb Uganda i Ruanda, i és un punt estratègic, a la vora del llac Kivu, des d’on surten diverses rutes comercials. Els temors s’han multiplicat en els últims dies: dimecres, les autoritats confirmaven una segona mort, que no tenia relació amb la primera, i ahir s’anunciava l’existència d’almenys dos nous contagis. Davant d’això, Ruanda va decidir tancar la frontera durant catorze hores.

“Fins a dia d’avui, Ruanda continua lliure d’Ebola. Això sí, es recomana enèrgicament al públic que eviti qualsevol viatge innecessari a l’àrea infectada”, afirmava el ministeri de Salut ruandès en la roda de premsa en què es va comunicar la reobertura del límit que separa els dos països. Malgrat això, fa dies que diverses organitzacions internacionals temen que el brot, que continua sense control i ha rebrotat en àrees on estava contingut, pugui saltar fronteres. L’Unicef, per exemple, alertava a principis de setmana que si entra a Ruanda es podria desplaçar encara més ràpidament gràcies a les bones infraestructures i xarxes de transport que hi ha al país. L’organització també reiterava les conseqüències catastròfiques que podria tenir en cas que arribés al Sudan del Sud, un país debilitat i altament vulnerable degut a la guerra que pateix des del 2013.

Però aquest brot ja sap què és traspassar la República Democràtica del Congo. A mitjans de juny, i malgrat les mesures de control i seguretat, va arribar a Uganda, on almenys dues persones van morir. Ara, però, sembla que en aquesta àrea la situació està estabilitzada.

Emergència internacional

Les dades corroboren la voracitat de l’epidèmia, que ja és la més greu que mai ha viscut el país, on la malaltia es va descobrir el 1976, molt a prop del riu Ebola, d’aquí el seu nom. Segons l’últim recompte de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), del passat 27 de juliol, el brot ha deixat 2.659 casos -dels quals, 2.565 han sigut confirmats i 94 es troben en fase d’observació-. De tots aquests casos, ja hi ha 1.782 morts, dels quals 1.688 són confirmats i 94 presenten indicis per ser-ho. I és que la mortalitat d’aquest episodi -que correspon a la classe Zaire, el més letal dels tipus d’Ebola-és significativament alta: supera el 65%. Uns números que, el passat 17 de juliol i coincidint amb la primera víctima mortal registrada a Goma, van portar l’OMS a declarar el brot com a emergència internacional.

Però des que es va declarar l’epidèmia, l’agost de l’any passat, hi ha hagut diversos factors que han potenciat l’efectivitat del virus: des dels conflictes armats que viu la regió afectada o la falta de recursos d’una zona pobra i oblidada pel govern central, fins al castigat sistema sanitari congolès o la pròpia desconfiança de la població, que no creu que l’Ebola existeixi i, per tant, refusen qualsevol mesura de prevenció.

Acceptar l’existència del virus

Des de Goma, Kate White, responsable mèdica d’emergències de Metges Sense Fronteres (MSF) a la ciutat, respon a la trucada de l’ARA: “Ens preocupa la situació a Goma. No només pel nombre d’habitants o la proximitat a les fronteres internacionals, sinó també perquè les condicions higièniques i sanitàries són bastant deficients i això pot facilitar la propagació”, adverteix.

Kate White explica que un dels primers objectius de MSF, que té obert un gran centre de tractament a Goma, és “fer acceptar a la població que a la ciutat hi ha risc d’Ebola. Molts d’ells no ho volen acceptar, i si no ho fan és difícil que admetin que han estat en contacte amb persones que podrien presentar símptomes del virus”. Quan se li pregunta sobre quina creu que pot ser l’evolució de la situació a Goma, és clara: “Volem ser optimistes, però ara mateix hem de treballar preparant-nos per al pitjor escenari”.