Rússia i els Estats Units treballen per a la "no-guerra" a Síria

Moscou i Washington reprenen les negociacions de Ginebra sense determinar la sortida del poder d'Al-Assad

Rescat dels supervivents d'un bombardeig del règim al barri d'Al-Sukari d'Alep, avui. / TAHER MOHAMED / AFP

Després que la treva a Síria acordada entre els Estats Units i Rússia a finals de febrer hagi saltat pels aires, Washington i Moscou han presidit aquest dimarts una nova ronda de negociacions a la ciutat de Ginebra amb l'objectiu de tornar a rebaixar la violència. L'ofensiva del règim de Baixar al-Assad sobre els barris de l'est d'Alep, feu de la revolta,  l'atac a un camp de refugiats a tocar de la frontera amb Turquia i els combats a Deir ez-Zor, són exemples d'una nova espiral de violència. El bloqueig del govern a l'arribada d'ajuda humanitària a les ciutats assetjades, com es va veure la setmana passada a Daraia, evidencien la manca de les base més mínimes per a un acord, quan el conflicte ja ha entrat en el sisè any i ha deixat més de 400.000 morts, segons l'últim recompte de l'ONU, i ha obligat a més de la meitat de la població del país a marxar de casa.

John Kerry, secretari d'Estat nord-americà, i Sergei Lavrov, ministre rus d'Exteriors, copresideixen la reunió del Grup Internacional de Suport a Síria, format per 17 països, amb l'objectiu d'apedaçar el "cessament d'hostilitats" pactat el 27 de febrer, que fa aigües per tot arreu. A la trobada també hi participen la UE, França, la Gran Bretanya i la Lliga Àrab.

Els representants de l'oposició, reunits en l'anomenat Alt Consell Negociador, es van retirar de l'última ronda de converses denunciant 2.000 violacions de l'alto el foc per les forces del règim i els seus aliats. El seu portaveu, Riyad Hijab, va dir que no tornarien a les negociacions fins que el govern garanteixi la protecció dels civils, es permeti l'accés d'ajuda humanitària i s'alliberin els milers de presoners polítics que hi ha al país.

"La perspectiva del cessament d'hostilitats és molt feble i dependrà del grau d'implicació que vulguin adoptar Estats Units i Rússia. Com que tots dos estan d'acord que les treves mai entren en vigor quan hi ha islamistes radicals a la zona, tant Moscou com Damasc al·leguen que els atacs són contra el Front Al-Nusra, cosa que als seus ulls els legitima. Per tant, és previsible que continuem veient bombardejos puntuals en zones que, segons el règim, són feus jihadistes", explica a l'ARA Ignacio Gutiérrez de Terán, expert en món àrab de la Universitat Autònoma de Madrid. "En tot cas, l'oposició armada, sigui islamista o no, és massa feble per negociar acords estables i globals que permetin un alto el foc total", conclou.

El futur d'Al-Assad, principal escull

Ni els negociadors ni els analistes esperen un resultat significatiu de les converses. S'ha imposat la idea que Rússia té la iniciativa militar sobre el terreny i la capacitat d'influència política sobre el règim. Els Estats Units, quan Obama apura els seus últims mesos de mandat, van a remolc i les potències europees no tenen pes. El problema es resumeix en una pregunta: què cal fer amb Baixar al-Assad? El procés de Ginebra parla d'una transició política (que segons l'ONU havia de començar l'agost), però el règim només s'ha mostrat disposat a crear un "govern d'unitat" que inclogui elements opositors del seu gust, mentre continua titllant el gruix de l'oposició de "terrorista".

Les peces del tauler de la geopolítica juguen a favor del règim. Rússia fins ara obté molts rèdits de la seva partida a Síria. Ho explica Nicolás de Pedro, analista del CIDOB: "Putin va anunciar la retirada però manté un desplegament que li permet continuar intervenint-hi i, si cal, augmentar la intensitat de les seves operacions. D'una banda, ajuda el règim d'Al-Assad a consolidar les seves posicions i, eventualment a recuperar terreny. De l'altra, la intervenció està sent molt beneficiosa per a Moscou, en termes de promoció i venda del seu armament. Es per això que en les últimes setmanes hem vist moltes notícies, amb un regust propagandístic i comercial, sobre els "èxits" dels helicòpters russos (sobretot el Ka52 Alligator) que fan estralls al país". Per De Pedro, el principal interès de Putin a Síria és diplomàtic: "li ha permès tornar a seure a la taula amb els Estats Units, en un aparent pla d'igualtat, cosa que era un objectiu estratègic per al Kremlin". A més, l'operació no surt cara: "No pateix baixes, obté rèdits econòmics i Rússia no es veu afectada per la crisi de refugiats, que, a més, pressiona la UE i n'afebleix la unitat; per tot això Síria és un instrument molt útil i rendible".

I els governs dels Estats Units i Europa, que fa anys pregonaven les llibertats i la democràcia, ja veuen Al-Assad com un mal menor i només busquen una cosa: estabilitat, encara que sigui al preu d'aguantar un dictador que ha creuat totes les línies vermelles contra el seu propi poble. "Washington i companyia han arribat a la conclusió que amb Rússia al darrere el règim de Damasc pot controlar la suposada expansió jihadista, i que la seva caiguda crearia un buit de poder semblant al que hi va haver a l'Iraq fa deu anys, contrari als seus interessos a la regió", afegeix Gutiérrez.

Amb aquest joc de forces,la perspectiva d'una pau real està fora de lloc. El professor de la UAM considera "més que improbable" el derrocament d'Al-Assad i la derrota definitiva dels rebels.  "L'única opció seria consagrar la divisió del país en territoris d'influència: la costa i un passadís interior per al poder central, i la resta per a les diverses forces opositores. No seria la pau, sinó un guió de no-guerra oberta, que permetria russos i nord-americans assolir uns mínims objectius. Molts sirians alerten fa anys que la postguerra seria pitjor que la guerra, però ni en l'anàlisi més pessimista esperaven quedar atrapats entre el règim i els jihadistes.

Més continguts de