GUERRA CIVIL A SÍRIA
Internacional 06/04/2017

Rússia veta la condemna de l’ONU a l’atac químic a Síria

Trump acusa Al-Assad, sense demanar-ne la dimissió, i no descarta una acció unilateral

N. Ferragutcasas / L. Forés
4 min
L’ambaixadora dels EUA a l’ONU, Nikki Haley, sostenint fotos de les víctimes d’Idlib, ahir a la reunió del Consell de Seguretat.

Washington / Brussel·lesRússia va vetar ahir la condemna de les Nacions Unides a l’atac químic a Síria per defensar el seu aliat, el president sirià Baixar al-Assad. Les morts, 72 persones, entre les quals uns 30 nens, quedaran sense una resposta unànime de la comunitat internacional. L’acció de Moscou va provocar les crítiques de diferents països, com els Estats Units. El govern de Donald Trump va acusar Al-Assad de la massacre a Idlib -tot i que sense demanar la seva dimissió- i no va descartar una intervenció militar unilateral.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

“Quants nens més han de morir perquè a Rússia li importi?”, va assegurar l’ambaixadora nord-americana a l’ONU, Nikki Haley, durant la reunió d’emergència del Consell de Seguretat. L’alta funcionària, dreta, va mostrar les fotografies d’algunes de les víctimes i va subratllar: “No podem tancar els ulls a aquestes imatges. No podem tancar les ments de la nostra responsabilitat d’actuar”.

El Kremlin va culpar els rebels sirians de la matança en una localitat de la regió d’Idlib. Segons la seva versió, l’aviació del règim sirià hauria bombardejat un dipòsit d’armes dels insurgents que contenia un taller per a la producció d’armes “tòxiques” destinades a l’Iraq. Els EUA, el Regne Unit i França, en canvi, consideren que Al-Assad va bombardejar la població amb armes químiques, amb agents nerviosos, segons l’ONU.

Des de la Casa Blanca, el president nord-americà, Donald Trump, va condemnar amb molta duresa el bombardeig i va dir que aquest “acte atroç” ha canviat la seva actitud cap al conflicte sirià i cap al seu líder. “Aquestes morts són una ofensa a la humanitat -va assegurar al costat del rei de Jordània, Abdal·lahII, amb qui s’havia reunit prèviament-. Quan mates nadons innocents amb gas letal estàs creuant moltes línies”.

“Més enllà de la línia vermella”

Trump va afirmar que amb l’atac el president sirià “ha creuat moltes línies, més enllà de la vermella”. El president nord-americà, però, també considera el seu antecessor, Barack Obama, responsable indirecte de la matança. Segons la seva opinió, Obama va perdre “una oportunitat” per resoldre el conflicte sirià quan el 2013 va incomplir la seva promesa que respondria en cas que el règim d’Al-Assad utilitzés armes químiques -la “línia vermella” que va traçar el mateix Obama-. El seu govern va preferir llavors no respondre amb una acció militar a l’atac químic del règim sirià contra la seva població i va optar per donar suport a la proposta diplomàtica de Rússia. Moscou va negociar un acord amb Al-Assad amb el qual el líder sirià es comprometia a destruir totes les seves armes químiques.

Trump va ser contundent amb la seva condemna, però evasiu a l’hora d’explicar com respondrà al nou atac químic a Síria. “Faré el que hagi de fer”, va afirmar i va afegir que no li agrada avançar la seva estratègia. Això sí, no va descartar una intervenció militar.

Les imatges de l’atac químic contra nens sirians, segons el mandatari nord-americà, van tenir “un gran impacte” sobre ell. De fet, va arribar a dir que havien canviat la seva visió del conflicte i que “no podien ser tolerades”. Trump, però, es va negar a explicar què significa o quines conseqüències tindrà aquest canvi d’actitud. De moment, ni va exigir la retirada d’Al-Assad -com ho va fer el seu antecessor, Barack Obama- ni tampoc va criticar el principal aliat del líder sirià, Rússia.

La guerra de Síria fa més de sis anys que dura i no s’hi veu un final. El conflicte, iniciat durant la Primavera Àrab, s’ha cobrat més de 300.000 morts i ha creat 10 milions de refugiats.

L’horror del nou atac químic va capitalitzar la conferència sobre el futur de Síria que es va celebrar ahir a Brussel·les. Hi van participar una setantena de països i organitzacions internacionals, però països clau com els Estats Units o Rússia no van enviar-hi cap representant.

El futur de Síria

“Les imatges ens han colpit. No ho dic només com a política, ho dic sobretot com a mare”, va dir la cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, que va afegir que les víctimes recorden al món la seva “responsabilitat” d’actuar. Per la seva banda, el secretari de les Nacions Unides, António Guterres, va lamentar que “els crims de guerra” continuïn a Síria. “Crec que cal una investigació clara per eliminar tots els dubtes [sobre l’autoria de la massacre] i que s’han d’exigir responsabilitats”.

En una resolució, els països presents a Brussel·les van condemnar l’atac i van exigir que es posi fi a l’ús d’armes químiques a Síria, prohibides per una convenció de l’ONU que Síria havia signat. Més enllà de l’atac, la conferència sobre el futur de Síria havia de servir per impulsar la pau al país i començar a traçar un pla per a la reconstrucció. La prioritat és posar fi al conflicte, i ahir els països participants van fer una crida a una transició política sense Al-Assad.

La comunitat internacional considera també decisiu per impulsar el procés de pau tenir un pla per reconstruir el país i que puguin tornar a casa seva els 6,3 milions de sirians desplaçats pel conflicte bèl·lic. Sense pau no hi haurà diners per a la reconstrucció, van advertir ahir els socis europeus, principals contribuents a les ajudes a Síria. “L’alto al foc és una obligació. Només una solució política permetrà que els sirians puguin tornar a casa”, va dir Mogherini. I el ministre d’Exteriors britànic, Boris Johnson, va deixar clar que és “absolutament vital que hi hagi una transició lluny del règim d’Al-Assad per donar suport a la reconstrucció del país”. La Unió Europea va anunciar, en el marc de la conferència, que aportarà 560 milions d’euros el 2018 en ajuda humanitària a Síria i també als països veïns que acullen milions de refugiats, com el Líban i Jordània. Els socis europeus també es van comprometre a mantenir el nivell d’ajudes per al 2019.

stats