DRETS HUMANS
Internacional 16/02/2016

“A Rússia, la lluita pels drets dels homosexuals és inútil”

L’activista Natalia Tsymbalova viu asilada a Madrid des del 2014

Anna Moyà
3 min
L’activista pels drets humans Natalia Tsymbalova va deixar Rússia després de rebre amenaces de mort.

BarcelonaEl 24 d’agost del 2014 va ser una data decisiva en la vida de l’activista russa Natalia Tsymbalova. És el dia que va tirar la tovallola i va veure clar, després d’anys de lluita política, que un canvi social a Rússia era impossible. Havia sortit al carrer per protestar contra la intervenció russa a Ucraïna. “No m’agrada que en nom meu, com a ciutadana -argumentava-, es mati i s’humiliï la gent d’un altre país”. Tsymbalova explica que era amb altres companys al carrer Malaia Sadovaia, a Sant Petesburg, quan un grup de persones del Moviment d’Alliberament Nacional (NOD) els van atacar físicament, acusant-la a ella de ser “una líder ucraïnofeixista i d’estar organitzant a Rússia protestes com les de la plaça Maidan”.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La guerra d’Ucraïna va ser “la gota que va fer vessar el got”, diu. “Sota la influència de la propaganda que difonien els mitjans russos, el nivell d’odi i agressió a la societat es va incrementar de cop”. Tsymbalova és el símbol de com la dissidència política és perseguida a Rússia. Després d’aquell episodi va començar a rebre amenaces de mort i la policia va anar a buscar-la a casa els seus pares. “Sabia que tard o d’hora obririen un cas criminal contra mi. Llavors vaig tenir dues certeses: que la lluita era un cas perdut i que no tenia ganes de ser una víctima d’aquella batalla inútil”. El 31 d’agost d’aquell mateix any arribava a Madrid, on encara resideix, ara en condició de refugiada.

La causa LGTB

Tot i que va marxar arran del conflicte ucraïnès, Tsymbalova ha dedicat la major part del seu activisme a la defensa dels drets de les persones LGTB. “Sóc heterosexual, però no m’agrada que es discrimini aquelles persones que no estimen com la majoria”. Ja fa vint anys que l’homosexualitat està despenalitzada a Rússia, però poca gent al país pensa com ella. De fet, un 75% de la població és homòfoba, en diferents graus, i la legislació tampoc hi ajuda. El 2013 Vladímir Putin va promulgar un llei que condemna la difusió a menors d’informació sobre relacions homosexuals.

Segons Natalia Tsymbalova, això es deu al fet que “els últims deu anys el govern ha projectat sobre la societat els principis morals conservadors”. “Estan construint una nova versió del totalitarisme, basat en els valors tradicionals, la família i el sentiment que Rússia és un gran país -explica-. Per descomptat, l’homofòbia és part d’aquesta política”. Els fets li donen la raó. Fa pocs mesos, dos diputats del Partit Comunista van presentar davant la Duma un projecte de llei que pretén multar les persones que reconeguin públicament que són homosexuals amb 15 dies d’arrest o el pagament de 65 euros. “Una gran majoria de LGTB russos, m’atreviria a dir que més d’un 95%, amaguen la seva identitat. Creuen que només així poden estar segurs. És molt humiliant que la gent hagi d’anul·lar la seva identitat per sentir-se protegida de les agressions socials”, explica Tsymbalova.

L’activista també carrega durament contra els mitjans de comunicació del seu país, que diu que “estan sota control estatal”. Segons un estudi de l’Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals , Transsexuals i Intersexuals (ILGA), “l’homofòbia i la discriminació basada en l’orientació sexual gairebé mai són tema de debat als mitjans russos”. És més, l’homosexualitat sovint apareix vinculada a desordres mentals, al VIH i a altres malalties o riscos. “L’expressió «pedòfil homosexual» és usada de manera habitual”, assegura l’estudi.

Per tot això, Tsymbalova no vol tornar a Rússia. Per això i perquè ha perdut l’esperança en els seus conciutadans. “La majoria estan disposats a assimilar la ideologia de l’odi i a donar la benvinguda a l’establiment del totalitarisme”, diu. Però també explica que n’hi ha molts que, com ella, no han acotat el cap: “El meu cas no és una excepció a Rússia, sinó una tendència. Conec molta gent, activistes i LGTB, que han hagut de marxar del país per por de represàlies”.

stats