L’SPD es fa enrere i mantindrà el govern de coalició a Alemanya

El partit aprova posar condicions per a la continuïtat del govern amb Angela Merkel

El govern de Gran Coalició d'Alemanya, format pels socialdemòcrates (SPD) i els cristianodemòcrates (CDU-CSU), semblava perillar fa una setmana quan els membres de l'SPD van escollir per correu una cúpula bicèfala: Norbert Walter-Borjans i Saskia Esken, contraris a una coalició amb els conservadors. En el congrés de la formació, que ha començat aquest divendres a Berlín, Walter-Borjans i Esken han estat revalidats amb una àmplia majoria (el 89% i el 76%, respectivament). Però sembla que Angela Merkel i la líder del CDU, Annegret Kramp-Karrenbauer (AKK), podran dormir tranquil·les els dos anys que queden fins a les eleccions parlamentàries.

Els nous líders socialdemòcrates, de tarannà més d'esquerres, i els crítics del partit amb la Gran Coalició –com ara el cap de les Joventuts Socialdemòcrates, Kevin Kühnert– han coincidit aquest divendres en donar una última oportunitat als seus socis de govern. Al congrés s'ha acordat posar-los condicions per a la continuïtat de la coalició: els proposaran augmentar les polítiques mediambientals, obligar les rendes més altes a pagar més impostos i incrementar el salari mínim interprofessional de 8,84 euros per hora a 12 euros per hora. Si Merkel, AKK i Markus Söder –el president de la CSU– no ho accepten, Walter-Borjans i Esken s'han compromès a sotmetre a votació la Gran Coalició al seu partit. Fa setmanes, en plena campanya per a les primàries, tots dos predicaven –l'un de manera més dura que l'altra– contra la Gran Coalició. Ara prediquen renegociació.

Però tant AKK com Söder són contraris a renegociar l'acord de govern. “Queda molt per fer i cal un compromís clar amb una missió comuna”, ha escrit a Twitter la líder de la CDU. “Perquè la cúpula d'un partit canviï no cal renegociar el pacte de coalició”, deia el líder de la CSU aquesta setmana. Els grans punts de desacord són el salari mínim i el clima, si bé fa poc el Parlament alemany va aprovar l'anomenat paquet pel clima justament amb els vots de la CDU-CSU i l'SPD.

Al congrés dels socialdemòcrates han dominat els discursos que miraven de convèncer que és millor ser al govern que no pas a l'oposició. En els últims sondejos electorals, l'SPD aconsegueix un tímid 15% de suport, i ha oscil·lat entre el 13% i el 15% durant tot l'any. La nova cúpula del partit vol doblar els resultats als comicis del 2021.

Només un 22% dels alemanys confien en la nova cúpula bicèfala de l'SPD i un 87% consideren que, malgrat la rentada de cara, no millorarà en popularitat. Des que va ser derrotat a les primàries, els mitjans presenten com el gran perdedor el ministre de Finances, Olaf Scholz (SPD). Però en una enquesta realitzada per la televisió pública ARD aquesta setmana, obté la mateixa nota que la cancellera Merkel: el 47%. Scholz, un clar defensor de la Gran Coalició, té més suport dels votants conservadors (el 69%) que dels socialdemòcrates (el 49%), segons les enquestes.

“Ens cal un pacte per més justícia”, ha reclamat Walter-Borjans. “Parlaré clar i defensaré les posicions del partit”, prometia Esken. El cert és que dins el mateix SPD falten posicions clares i comunes en matèries com l'asil, la transició ecològica i polítiques sobre immigració, economia i finances.

Més control de l'extrema dreta a les xarxes

Els servidors i gestors de plataformes en línia hauran de denunciar a les autoritats els missatges d'odi que detectin i que puguin ser un perill per xenòfobs i antisemites. O sigui, no només s'hauran de limitar a esborrar-los. Ho han acordat aquest divendres a la ciutat de Lübeck els ministres de l'Interior de les regions federals alemanyes. Aquest any l'extrema dreta va assassinar un polític de la CDU a la ciutat Kassel i va atacar una sinagoga a Halle.

A l'inici de la trobada de ministres, dijous, els titulars d'Interior van proposar deportar des d'Alemanya els refugiats sirians acusats de delinqüència. Aquest divendres han consensuat que fins al 30 de juny de l'any que ve no es faran deportacions. Llavors ho tornaran a valorar, depenent de la situació de seguretat a Síria.