CANVI CLIMÀTIC
Internacional 31/08/2015

S’allunya l’objectiu d’evitar un escalfament global de 2 graus

A tres mesos de la cimera de París, creixen les veus que alerten que no s’assolirà la fita fixada

Sònia Sánchez
4 min
La pol·lució ha forçat la Xina a unir-se a la lluita contra el canvi climàtic. Xi Jinping s’ha compromès a deixar de créixer en emissions. Un primer pas, però insuficient.

Barcelona“Analitzant els compromisos polítics que hi ha ara sobre la taula i els que està previst que hi hagi fins al desembre, és possible que l’objectiu d’evitar un escalfament global que no sobrepassi els 2 graus no es pugui complir”. Qui parlava així no era un científic, dels molts que alerten des de fa temps que no s’estan fent prou passos polítics per evitar aquest nefast augment en la temperatura de la Terra. Qui ho diu ara és el mateix comissari de Canvi Climàtic de la Unió Europea, Miguel Arias Cañete, en una manera de donar gairebé per perduda la batalla de París.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

L’objectiu principal de la cimera de l’ONU d’aquest desembre a la capital francesa, que ha d’aprovar un tractat internacional que superi el de Kyoto, és (o era) precisament prendre mesures que evitin aquests 2 graus més respecte a l’era preindustrial. Però Cañete ja ha començat a aplanar el camí cap a un possible fracàs, intentant, de fet, que no sigui vist com a tal. “Si a París aconseguim fixar un objectiu a mitjà termini de reducció d’un 60% de les emissions el 2050 en relació al 2010, i posar en marxa un procés dinàmic de revisions cada cinc anys, serà un èxit”, diu ara el comissari.

Unes xifres que s’allunyen també de la recomanació dels científics de l’IPCC, el grup de savis de l’ONU, que apuntava una reducció d’entre el 40% i el 70% el 2050 en relació al 1990. I que queden més lluny encara del que reclamen ONGs i altres grups independents de científics: emissions zero el 2050.

“Estem molt preocupats per l’acord de París”, admetia per telèfon el responsable de Canvi Climàtic de Greenpeace, Martin Kaiser, observador en les negociacions. Kaiser serà a la cimera preparatòria que avui arrenca a Bonn i que, fins divendres, intentarà desencallar algunes de les qüestions més controvertides del tractat.

Reunió decisiva a Bonn

L’última reunió preparatòria de Bonn, al juny, va acabar amb tan pocs avenços que es va encarregar als dos diplomàtics organitzadors que presentessin ells una proposta d’esborrany per al tractat. Ho van fer el 24 de juliol, però el text que van posar sobre la taula divideix el tema en tres parts i deixa en el tercer bloc qüestions “sense resoldre”. “Tots els elements centrals de l’acord estan en aquest tercer bloc de qüestions controvertides, des de l’objectiu de reduccions d’emissions a mitjà i llarg termini fins als objectius de finançament per a l’adaptació i mitigació dels efectes del canvi climàtic”, assenyala Kaiser. De cara a la cimera que arrenca avui, adverteix: “Si aquesta reunió no aconsegueix almenys reduir les diverses opcions que es plantegen per a cada qüestió controvertida a només dues, en lloc de sis com ara, serà impossible que els líders polítics es posin d’acord a París”.

Des de les delegacions diplomàtiques, però, s’intenta veure el got mig ple, tot i admetre obertament que les reduccions de les emissions que els estats han anunciat es queden curtes. Fins ara, 56 dels 196 països cridats a fer-ho, i que sumen el 60% de les emissions mundials, han presentat els seus compromisos de reducció, entre els quals hi ha els tres principals emissors (Xina, EUA i UE).

“No són suficients per evitar l’escenari dels dos graus, però tenen un gran valor transformacional. Jo no em fixaria tant en la suma de les contribucions estatals, sinó en què significa en termes qualitatius. En 15 dies no es canvia el món, però és important assentar les bases d’un nou model de cooperació internacional que sigui un punt d’inflexió i que posi rumb a la descarbonització”, diu a l’ARA Teresa Ribera, directora del think tank francès Institut per al Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals (IDDRI).

El discurs que comença a obrir-se pas en l’àmbit oficial es basa en la confiança que els països aniran incrementant la seva ambició amb el temps, forçats per l’evidència dels efectes del canvi climàtic, per la societat cada cop més sensibilitzada i per uns canvis tecnològics que estan convertint les energies renovables en alternativa més de pressa del que no es creia. “És molt positiu que s’hagi fixat un sistema en què cada país fixa el seu nivell de reducció d’emissions segons el seu propi procés socioeconòmic, i és normal que les seves primeres propostes siguin conservadores”, apunta Ribera, i insisteix que “s’està produint un canvi de tendència imparable” cap a la consciència global que cal una “descarbonització de l’economia”.

El lobi dels combustibles fòssils

Kaiser, en canvi, encara veu el lobi dels combustibles fòssils massa fort i massa pendent del procés de París. “Els països petroliers com l’Aràbia Saudita i Veneçuela són els més intransigents en la negociació, i empreses com la Shell estan treballant dur entre bastidors” per evitar precisament aquest canvi de paradigma econòmic, diu l’activista, que critica també durament la intervenció d’aquest lobi empresarial a Brussel·les. “La UE ara és part del problema, està bloquejant la possibiltat que París fixi compromisos a 5 anys i s’acontenta amb simples revisions cada 5 anys”, diu Kaiser.

En la falta d’ambició europea hi està d’acord Ribera, que va ser secretària d’estat de Canvi Climàtic amb Zapatero i ara forma part de la delegació francesa a la cimera de París: “Ens hem cregut que ja hem fet prou [liderant el procés de Kyoto] i la UE ara mateix està sent un zero a l’esquerra en el debat”.

Malgrat les crides recents d’Angela Merkel i François Hollande per a l’èxit a París, i la declaració del G7, que advoca per la descarbonització total a finals de segle -Kaiser ho considera “massa tard”-, els passos concrets cap a aquest objectiu encara estan lluny de definir-se.

stats