Duel inèdit a Colòmbia, amb l'uribisme i l'esquerra disputant-se la presidència

La participació és del 53%, més de 10 punts més que la de les eleccions de fa quatre anys

La sort dels acords de pau de Colòmbia se sabrà el 17 de juny en la segona volta de les presidencials, després que ahir cap dels candidats obtingués prou majoria per substituir directament Juan Manuel Santos. Amb el 99% de l’escrutini, Iván Duque es va imposar clarament en la primera volta d'aquest diumenge amb el 39% dels vots, enfront del candidat de l’esquerra Gustavo Petro, que es va quedar amb el 25% dels sufragis.

En el recompte, que va durar poc més d'una hora, aquesta segona posició va ser força disputada entre Petro i Sergio Fajardo, el presidenciable oficialista, que es va quedar a una distància d'un punt i mig. Els altres tres aspirants que presentaven candidatura van quedar despenjats. 

Colòmbia es juga els acords de pau

“Vull governar Colòmbia sense mirall retrovisor”, va dir Duque quan va arribar al seu col·legi electoral, envoltat de desenes de seguidors que el veien ja com a president. El candidat ha basat la seva campanya en tres grans eixos: legalitat, emprenedoria i equitat per lluitar contra la corrupció i garantir la seguretat. 

Durant la campanya va manifestar que no s’oposarà a desplegar la lletra dels acords de pau però sí que és partidari de retocar-los per ajustar-los en matèries tan sensibles, per exemple, com els tribunals especials que preveu el pacte per jutjar guerrillers. La incògnita de la seva candidatura serà veure quin és el seu marge de maniobra i si sabrà mantenir-se a prou distància del dictat de l’expresident Álvaro Uribe, un falcó ultraconservador que va ser l’assot dels esforços de Santos i l’equip negociador durant els quatre anys que van durar les negociacions amb les FARC a l’Havana i l’abanderat del no en el plebiscit de l’octubre del 2016. Uribe és la llarga ombra del poder a Colòmbia des de fa dècades i fora de la presidència exerceix una gran influència des de les xarxes socials i el seu escó de senador.

Una mostra de l’actual polarització de la societat colombiana és que Gustavo Petro ha anat esgarrapant índexs de popularitat i els recomptes inicials ja apuntaven que podia ser el segon candidat en la disputa per la presidència. La dreta conservadora que encarna Duque-Uribe contra l’esquerra d’un exgueriller de l’M-19 que podria comparar-se amb els comuns o Podem en clau espanyola i que durant els dos anys que va ser al capdavant de l’alcaldia de Bogotà va impulsar mesures socials per a classes populars.

Alta participació

Les crides a la participació que van fer durant tot el dia els candidats i el president Santos van donar resultat i, malgrat el 52% d’abstenció, la xifra es pot considerar un autèntic èxit, tenint en compte que fa quatre anys sis de cada 10 colombians es van quedar a casa i que en el vital plebiscit per la pau del 2 d’octubre del 2016 el 62% de la població va optar per no anar a les urnes. “Si tothom surt a votar, tots hi guanyarem, Colòmbia hi guanya, vostès hi guanyen”, ha manifestat el president sortint.

El què sí que queda clar amb els resultats d'aquesta primera volta és que hi ha un panorama inèdit al país, amb dos presidenciables que representen dos models socials i econòmics, i sobretot dues maneres d’entendre el mandat parlamentari d’implementar els acords de pau amb l’antiga guerrilla de les FARC. El sorprenent duel que es dibuixa de cara a la cita del juny fa pensar a alguns analistes que Duque ho tindrà més fàcil per acabar guanyant la presidència que si davant hi tingués un altre candidat de l’espectre conservador, com per exemple Fajardo. En canvi, Petro no té a priori un camí fàcil per teixir aliances i pactes i haurà de confiar en la mobilització dels joves i els indecisos que s’han quedat a casa. 

Colòmbia, nou soci global de l'OTAN

Les eleccions s'estan fent en pau, per la treva unilateral decretada per la guerrilla de l'ELN, en converses amb el govern, i les FARC convertides en un partit polític i amb representació al Congrés i al Senat garantida per dues legislatures i que van retirar la candidatura a les presidencials per l'estat de salut del seu presidenciable, Timochenko, així com els mals auguris en els resultats.

Colòmbia s'unirà formalment a l'OTAN la setmana vinent, i es convertirà en l'única nació llatinoamericana a l'aliança. El país tindrà l'estatus de "soci global" de l'aliança, cosa que significa que no tindrà cap obligació de prendre part en l'acció militar, però que estarà acreditat plenament a Brussel·les.

Els 29 països que formen l'OTAN van arribar a un acord de col·laboració amb Colòmbia el maig del 2017, just després de signar la pau amb les FARC, un acord que va ser rebutjat en un plebiscit l'octubre del 2016 i que es va haver d'aprovar a través de la iniciativa parlamentària. Altres socis globals són l'Afganistan, Austràlia, l'Iraq, el Japó, la República de Corea, Mongòlia, Nova Zelanda i el Pakistan.

Més continguts de