ACORD ENTRE REPUBLICANS I DEMÒCRATES

El Senat dels EUA esmena la política ambiental de Trump

Aprova un paquet històric de mesures per protegir terres i rius

Quedin-se amb el resultat: 92 a 8. Difícilment s’ha vist una cosa així des que Donald Trump és president dels Estats Units i pot ser que no es repeteixi fins que deixi de ser-ho. Dels cent senadors nord-americans, 92 van votar al paquet més gran de mesures de protecció mediambiental aprovat en una dècada al país. Un oasi de consens en un moment històric de forta polarització en què republicans i demòcrates tendeixen a votar en sentit oposat de forma gairebé mecànica. El miracle es va produir dimarts al Senat i és, a més, un rebuig explícit a les polítiques mediambientals de Trump.

Amb tots els exabruptes acumulats en dos anys de trumpisme, sorprenia veure els senadors felicitant-se per l’aprovació d’una sèrie de mesures que protegeixen més de 500 mil hectàrees de terreny i centenars de quilòmetres de rius, i que, de passada, estableix quatre nous monuments nacionals dedicats a soldats de la guerra civil i a figures del moviment pels drets civils, com Medgar Evers, promotor del dret al vot dels afroamericans i del seu accés a la universitat, assassinat el 1963. Tota una anomalia en aquests temps en què el Senat, que dominen els republicans (53-47), s’ha convertit en el tap de la majoria d’iniciatives legislatives promogudes per la Cambra de Representants, en mans demòcrates des del 3 de gener.

El que s’ha aprovat aquesta setmana ha de ser ratificat per la cambra baixa, on té pràcticament garantit el suport, i després rubricat pel president. Segons recullen mitjans nord-americans, funcionaris de la Casa Blanca han assegurat que Trump hi estamparà la seva signatura. Un contrasentit si es té en compte que fins ara ha apostat per desfer les mesures més verdes del seu predecessor, Barack Obama, no només a nivell internacional (amb l’anunci de la retirada dels Estats Units de l’Acord de París, efectiva a finals d’aquest any), sinó també a nivell intern.

Encara que va dimitir a l’estiu, Donald Trump va situar al capdavant de l’agència mediambiental Scott Pruitt, un reconegut negacionista del canvi climàtic, a qui va substituir després per Andrew Wheeler, procedent del lobi del carbó i sota la presidència interina del qual es va anunciar l’eliminació de regulacions sobre les emissions del carbó per a les centrals tèrmiques. Una decisió en consonància amb altres propostes destinades a relaxar l’exigència sobre les emissions contaminants dels cotxes o l’ampliació del marge d’alliberament de metà per a la indústria del gas i el petroli.

Terrenys protegits

Entre els punts de l’acord que es va votar dimarts hi ha la definició de més de 110 mil hectàrees a l’estat de Nou Mèxic com a terreny de terra salvatge, cosa que, entre altres consideracions, prohibeix la construcció d’infraestructures, incloses carreteres, i el trànsit amb vehicles motoritzats. Terrenys que formen part de dos monuments nacionals dels quals Donald Trump havia amenaçat amb reduir l’extensió, com ja va fer el desembre del 2017 amb dos parcs de Utah en la que va ser la reducció més important de terres protegides de la història dels Estats Units. En contraposició, el Senat ha aprovat l’ampliació del perímetre de diversos parcs naturals del país.

Una altra de les conseqüències del que es va votar dimarts és la renovació automàtica del Fons de Conservació de Terres i Aigües, un programa federal establert el 1964 la vigència del qual havia expirat al setembre, i que serveix per finançar programes de conservació de la natura amb fons procedents de les taxes per drets d’explotació que paguen les empreses extractores de gas en aigües que són propietat del govern. Un element infal·lible per convèncer tant els republicans -perquè evita gravar els ciutadans amb el cost associat a aquestes mesures (al·lèrgics com són a les pujades d’impostos)- com els demòcrates, més proclius a la creació d’espais protegits.