Sentència simbòlica pels nens soldat a la guerra del Congo
THE NEW YORK TIMES / PARÍSLa Cort Penal Internacional de l'Haia va condemnar ahir Thomas Lubanga, senyor de la guerra del Congo, a 14 anys de presó per utilitzar nens soldat per a la seva guerrilla rebel durant els anys 2002 i 2003. És la primera sentència que imposa aquest tribunal en els seus deu anys d'història.
Lubanga, un antic psicòleg convertit en senyor de la guerra, va ser declarat culpable el mes de març passat per haver estès la pràctica de reclutar nens i nenes menors de 15 anys per a les seves milícies i enviar-los a assassinar la població de la regió d'Ituri, a l'est de la República Democràtica del Congo. Tot i que el jutge que presidia el tribunal, Adrian Fulford, va assegurar ahir que la sentència reflecteix la necessitat de protegir els nens, la condemna ha quedat molt lluny dels 30 anys de presó que demanava el fiscal.
A Lubanga se li tindran en compte els sis anys que ja ha passat en custòdia de l'Haia i només haurà de complir vuit anys més d'empresonament. En cas de bon comportament, la condemna es redueix fins als dos terços, així que el senyor de la guerra congolès podria quedar en llibertat d'aquí a tres anys i mig, ja que el jutge Fulford ha reconegut explícitament en la sentència la cooperació i bona conducta de Lubanga amb el tribunal.
La sentència, anunciada després de tres anys de judici, va tornar a posar ahir en el punt de mira un altre senyor de la guerra que està en recerca i captura: Joseph Kony, líder de l'Exèrcit de Resistència del Senyor, que durant anys va segrestar nens per convertir-los en soldats involucrats, com a mínim, en quatre conflictes armats a l'Àfrica central.
Disfuncions del tribunal
El cas ha evidenciat també tots els problemes inicials que ha hagut de superar la Cort Penal Internacional, creada el 1998 per jutjar de manera permanent els crims de guerra comesos arreu del món, i que el 2002 va obrir la seu a l'Haia.Tot i que hi ha 121 estats que han reconegut la jurisdicció d'aquest tribunal, els Estats Units, Rússia i la Xina se'n mantenen al marge.
En els últims quinze anys, la majoria de crims de guerra s'han jutjat en tribunals temporals creats específicament per a conflictes com ara Ruanda, Sierra Leone i l'antiga Iugoslàvia. La Cort Penal Internacional (CPI), en canvi, és el primer tribunal permanent que compta amb un mandat continuat per investigar atrocitats comeses en aquells països sota jurisdicció del CPI i on la justícia nacional no vol o no pot actuar.
Xoc amb la fiscalia
En una declaració inusual, el jutge Fulford, president del tribunal, va criticar l'antic fiscal, Luis Moreno-Ocampo, i li va imputar diversos errors en la instrucció del cas i la falta d'evidències que reforcessin les acusacions. En una vista anterior, el jutge ja havia retret al fiscal que no hagués presentat cap càrrec de violència sexual quan les organitzacions humanitàries consideren provat que les nenes soldat van ser víctimes d'abusos generalitzats i que les milícies de Thomas Lubanga van practicar violacions sistemàtiques.
Una jutge del tribunal ha fet constar a la sentència que considera que 14 anys de presó és massa indulgent en proporció amb el dany que es va causar a les víctimes i a les seves famílies.
