BARCELONAL'endemà de la seva investidura, el nou president serbi, Tomislav Nikolic, va obrir la caixa dels trons amb unes declaracions en què negava el genocidi de Srebrenica, la ciutat bosniana on el juliol del 1995 l'exèrcit serbi va cometre la pitjor massacre a Europa després de la Segona Guerra Mundial. "No hi va haver un genocidi a Srebrenica, sinó un gran crim perpetrat per serbis, als quals s'ha de trobar, jutjar i castigar", va dir divendres en una televisió de Montenegro.
Nikolic militava al Partit Radical Serbi, una formació ultranacionalista que va alimentar el discurs de la neteja ètnica durant la guerra. Però després va canviar de jaqueta i es va construir la seva carrera política, assumint un discurs proeuropeista, sense abandonar la retòrica populista. Va guanyar per sorpresa la segona volta de les eleccions del 20 de maig, amb el 49,55% de vots, davant Boris Tadic, l'abanderat de la integració europea a Sèrbia. Tots els fantasmes de l'ultranacionalisme tornaven a aparèixer, només dos mesos després que Belgrad obtingués l'estatut de candidat a entrar a la UE.
Primer destí: Moscou
Abans de ser investit, Nikolic va fer el seu primer viatge a Moscou i es va reunir amb el president rus, Vladímir Putin, per dir-li: "A Sèrbia l'adorem". Les especulacions sobre la deriva prorussa no es van aturar per molt que Nikolic sentenciés que el país "està en camí de la UE" i que, ja com a nou president, la primera visita oficial serà a Brussel·les. No en va, com recorda Jordi Vaqué, analista dels Balcans i director del Cidob, "els aliats internacionals de Nikolic són Rússia Unida, el partit de Putin i la ultradreta austríaca del desaparegut Jörg Haider".
Vaqué considera, però, que el curs europeu dels Balcans no està en joc: "Nikolic sap que per a ell seria un suïcidi polític allunyar-se del procés d'integració europea. És a partir d'això que ha construït la seva carrera política. I per molt que vulgui estar bé amb Putin i fins i tot pugui signar-hi acords importants en matèria energètica, el seu objectiu és entrar a la UE i prefereix això que apropar-se al Kazakhstan o a Bielorússia, en un projecte d'una URSS reconstituïda". Fonts de la Comissió Europea ratifiquen que a Brussel·les el seu triomf es veu com un signe de normalització de l'alternança política.
"Nikolic ha guanyat perquè el govern de Tadic s'ha desgastat amb la crisi", explica la politòloga Sonja Mitrovic. Com a la resta d'Europa, els serbis han castigat a les urnes el govern de l'atur (24%) i les retallades. "Però és cert que a Sèrbia s'ha acabat aquella eufòria proeuropea que es vivia a l'Europa de l'Est a finals dels anys 90", reconeix. També ho va constatar l'escassa participació (44%) en el referèndum sobre la integració de Croàcia a la UE.
La crisi, també
Els Balcans no estan al marge de la crisi de l'euro (i l'impacte a la regió de la situació de Grècia) ni del ressorgiment del discurs identitari. Tampoc de "la crisi de legitimitat de la classe política local i europea, que fa que molts pensin que, facin el que facin, qui decidirà si Sèrbia entra a la UE serà Berlín".
En les pròximes setmanes es concretarà la coalició de govern, que negocien el Partit Democràtic de Tadic i el Partit Socialista de Slobodan Milosevic, que va morir el 2006 a la seva cel·la de l'Haia mentre se'l jutjava per crims contra la humanitat. A Sèrbia el pes constitucional del president és molt limitat i s'espera que sigui el nou govern qui assumeixi la direcció política del país. En les negociacions per la coalició també hi participen el Partit Liberal-Democràtic (LDP), proeuropeu, i l'única formació sèrbia que accepta un Kosovo independent.
Kosovo, la clau per a la integració europea
Kosovo, considerat per Belgrad encara com una província pròpia, és el moll de l'os de la integració europea de Sèrbia. Tot i que hi ha un diàleg obert entre Pristina i Belgrad, les tensions són contínues. Divendres dos soldats alemanys de la missió internacional de l'OTAN i cinc membres de la minoria sèrbia van resultar ferits en un enfrontament al nord del país quan les forces internacionals desmantellaven un bloqueig de carreteres.
Tomislav Nikolic ha declarat després de guanyar les eleccions a Sèrbia: "No podem reconèixer Kosovo sota cap concepte, encara que això trenqui les negociacions amb la UE". Però els analistes no creuen que busqui la ruptura d'un diàleg del qual depenen les relacions internacionals de Belgrad.
El reconeixement formal de Kosovo tampoc no és una precondició perquè Sèrbia s'integri en la UE, entre altres coses perquè alguns dels 27, com Espanya, tampoc han reconegut el nou estat. De moment, s'està avançant perquè a mitjà termini els kosovars puguin accedir a la UE sense visat. Tothom coincideix, però, que per ara no es preveu una solució al conflicte i el que més es valora és que la violència es mantingui latent.
