ÀSIA
Internacional 22/04/2018

Sergi Vicente : “El canvi democràtic a la Xina és possible, però no serà abans del 2050”

Entrevista a l'excorresponsal a Pequín de Televisió de Catalunya, que acaba de publicar el llibre ‘xina fast forward’

Sònia Sánchez
4 min
Sergi Vicente : “El canvi democràtic a la Xina és 
 Possible, però no serà abans del 2050”

BarcelonaEn els seus 12 anys a la Xina com a corresponsal de TV3, Sergi Vicente va ser testimoni de la transformació del país en la potència mundial que és avui. Un creixement accelerat que és el teló de fons del seu llibre Xina Fast Forward (Ara Llibres i Península), on relata les seves experiències al gegant asiàtic. I on, “sense ser un manual” -diu-, dona pistes per entendre com són i què pensen els xinesos del segle XXI.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La seva sembla una relació d’amor-odi amb la Xina. ¿És molt difícil la integració en un país així?

Va per fases, no descarto tornar. Però en el meu “ja en tinc prou” hi van jugar un paper la qualitat de vida i les ganes de tenir un altre tipus de problemes. No hi és gens fàcil l’exercici periodístic. És cert que no m’han agredit mai, i abans pot ser que m’agredeixin cobrint una manifestació aquí. Però després de 12 anys ja estava una mica esgotat de testimoniar tot allò.

Com és el periodisme a la Xina?

Al llibre parlo de totes les vegades que m’han detingut, m’han citat i m’han arribat a insinuar que em podien retirar el visat. Estant en un cibercafè va venir algú a ensenyar-me la placa i em vaig preguntar com sabia on era; potser em van rastrejar amb geolocalització. M’hauria agradat que certes coses s’haguessin relaxat, com aquest control excessiu, perquè crec que no els cal. I els ho he dit, als policies d’allà: tenen un model social d’èxit i no els calen amenaces.

Però aquest control de la informació és el que fa perviure el règim.

Sí, dic que m’hauria agradat, però entenc la seva lògica. El van relaxar una mica als Jocs Olímpics i després hi van tornar. Amb Xi Jinping hi ha hagut un pas enrere, però no donem per fet que ha vingut per quedar-se. En la implementació de mesures repressives a la Xina hi ha modulació: si veuen amenaces collen, però després es relaxen i flexibilitzen.

Un control que també és social.

Quan parlem de censura i control social, passem per alt una cosa: ens sembla que la percepció de la societat xinesa és d’opressió i això és desencertat. Ells poden pensar “Vaja, m’han censurat això” o “Quina ràbia, ara no puc accedir a allò”, en són conscients, però no ho viuen com una opressió. Perquè el mateix sistema que controla i sofistica el seu nivell de repressió -i amb qui es passa de la ratlla no té cap mena de miraments- alhora facilita espais on la societat té vàlvules d’escapament, des de l’entreteniment fins a un cert debat, que es permet. Pots parlar de corrupció, una altra cosa és que denunciïs un polític. És com amb l’ocell que l’agafes perquè no voli però no gaire fort per no ofegar-lo: així apliquen el control.

¿Llavors no és possible una revolució social per derrocar el règim?

Més o menys. No hi ha aquesta perspectiva, també perquè no es té informació. En això són especialistes i fins i tot han exportat el seu sistema de control de la informació: la gran muralla digital xinesa. I ara estan fent aquest sistema de crèdit social que recorda Black mirror. La majoria dels xinesos no saben qui és Liu Xiaobo [Nobel de la Pau mort sota custòdia policial]. A la xarxa es parlava d’ell com a cadira buida per burlar la censura: eliminen tots els missatges on surt certa paraula. Ens inventàvem noms o dèiem coses indesxifrables als correus entre la meva ajudant xinesa i jo, per no comprometre-la, i ho fèiem espontàniament. És anecdòtic però va arribar a ser obsessiu en algun moment.

Què opina de Xi Jinping?

Aquesta acumulació de poder i més repressió es deu al fet que Xi i tota la cúpula del Partit Comunista han vist que havien de tenir-ho tot ben lligat per afrontar les grans reformes econòmiques que poden crear insatisfacció en determinats sectors, començant per les empreses estatals, que és on més pot canviar la Xina: una població fidel que s’ha beneficiat fins ara de privilegis. I perquè van veure que dins el partit hi havia bufetades pel lideratge. Xi ha sigut intel·ligent perquè ha convençut el partit per a un mandat indefinit.

El nou Mao...

Compte amb les equiparacions amb Mao: allò era una autarquia, amb això es diu tot. Xi ha convençut el partit que és la persona adequada per portar-los cap al Somni Xinès. Però hi haurà un moment que les forces internes del país aniran reclamant avenços i el poder necessàriament haurà d’anar cedint i evolucionant. Que l’evolució creï una escletxa insalvable que porti a un sistema democràtic és possible, però no crec que passi en les pròximes dècades, sinó a partir de la segona meitat de segle.

La croada anticorrupció és real?

La cultura de la corrupció es donava quan jo hi era, però no tan institucionalitzada com en altres països. Amb la campanya de Xi potser se segueix fent, però no de forma tan òbvia. ¿Però s’ha jutjat tothom que calia o només els que interessava? És la pregunta. Quan el New York Times i Bloomberg van treure els comptes ocults dels familiars de Xi, el partit es va posar molt nerviós: va revocar permisos dels periodistes d’aquests mitjans i fins i tot va aturar un negoci previst amb Bloomberg per a la informació financera.

Al llibre explica també trames com la de l’oli de claveguera, que es venia per cuinar, i altres casos de seguretat alimentària com el menjar fet de rata. Està molt estès?

Vaig pensar molt si parlar-ne al llibre perquè és un cas extrem: un amic meu es va intoxicar amb carn de rata morta i putrefacta, que a més havia mort enverinada. Jo soc un gran amant del menjar xinès, però no m’agraden algunes pràctiques que he vist als restaurants; després d’anys a la Xina mirava molt on menjava. La seguretat alimentària és un problema molt gros que encara persisteix. No vol dir que mirin cap a un altra banda, però sovint cal un escàndol perquè actuïn. Allà no hi ha associacions de consumidors. I a la Xina, fer que no torni a passar vol dir desmuntar estructures de poder i això li fa autèntic pànic, al Partit Comunista.

stats