Setge del govern al nord d'Etiòpia: "Salveu-vos. No hi haurà pietat"

Almenys 40.000 persones han fugit al Sudan i l'ONU ja parla de crims de guerra

La guerra que s'està lliurant al nord d'Etiòpia,  des de fa gairebé vint dies i enmig d'un silenci absolut, sembla que arriba a la fase final. Com a mínim, això és el que ha assegurat aquest dimarts el govern del primer ministre etíop, Abiy Ahmed, que el passat 5 de novembre iniciava una brutal ofensiva a la regió de Tigre després d'acusar d'alta traïció el Front Popular d'Alliberament de Tigre (FPAT), que governa la zona, per haver atacat les bases militars de les ciutats de Mekele i Dansha i haver matat soldats etíops. Segons les autoritats d'Addis Abeba, "un gran nombre de milicians" de Tigre s'han rendit en les últimes hores després que el govern central llancés un ultimàtum de tres dies als líders del FPAT perquè abandonessin les armes. El compte enrere acaba aquest dimecres, just quan les tropes etíops tenen envoltada Mekele, la capital de la regió, amb "una gran acumulació de tancs i artilleria", segons les Nacions Unides.

"Salveu-vos. Després ja no hi haurà més pietat", ha advertit el portaveu militar etíop, Dejene Tsegaye, que ha demanat a la població civil que abandoni la ciutat. 

A Etiòpia, la guerra s’està fent en silenci

Però a l'altra banda del tauler de la guerra, el líder de Tigre desmenteix les paraules que arriben des del govern d'Abiy Ahmed. Primer perquè dilluns va negar que les tropes oficials haguessin envoltat Mekele. I segon perquè va deixar clar que no hi haurà rendició. "Som un poble de principis disposat a morir per defensar el nostre dret a administrar la nostra regió", va subratllar a France Press. Que esclatin els combats a Mekele, on viuen uns 500.000 habitants, neguiteja especialment la comunitat internacional, fins ara incapaç de mediar efectivament entre els dos bàndols per aturar la lluita. 

També neguiteja la poca informació que arriba des de la regió. Fa uns dies l'analista somali Rashid Abdi, un dels grans especialistes en la Banya d'Àfrica, escrivia: "Etiòpia ha aconseguit el que cap nació havia aconseguit fins ara: fer una gran guerra enmig de la més profunda foscor. Ningú sap realment què està passant llevat dels combatents". Abiy Ahmed, que fa un any va rebre el premi Nobel de la pau, s'ha encarregat personalment que així sigui. Ha tallat internet –no és el primer cop que ho fa–, ha detingut periodistes, ha bloquejat carreteres i nega l’accés a les agències internacionals d’ajuda humanitària.

El Nobel de la pau etíop, a punt de provocar una guerra civil

Malgrat això, les minses notícies que arriben evidencien que el conflicte està deixant un panorama desolador. Almenys 40.000 refugiats etíops de la regió de Tigre han travessat la frontera del país per refugiar-se al Sudan, tal com informava aquest dimarts ACNUR. Persones que han hagut d'abandonar casa seva, emportant-se poc més que una petita maleta o un farcell i que quan arriben a territori sudanès el que més demanen, segons expliquen a l'ARA equips de Metges Sense Fronteres sobre el terreny, és "aigua i menjar". Els mateixos refugiats també expliquen les atrocitats que s'han comès des de l'inici de l'ofensiva, entre les quals atacs indiscriminats contra la població civil amb bombardejos, tancs i també a punta de fusell o a ganivetades. El nombre de persones que s'han desplaçat internament –és a dir, sense travessar cap frontera– és impossible de calcular. El portaveu de les Nacions Unides Jens Laerke es va limitar a dir que està sent "massiu".

També és impossible de concretar el nombre de civils morts: "centenars", segons l'última nota de les Nacions Unides, que aquest dimarts advertia de la possibilitat que tots dos bàndols –tant el del govern del Nobel de la pau com el de les forces d'alliberament de Tigre– hagin comès crims de guerra.