Setze estats nord-americans es querellen contra Trump per la declaració d'emergència del mur amb Mèxic

Washington / The New York TimesUna coalició de setze estats, incloent-hi Califòrnia i Nova York, van presentar ahir una querella contra el president dels EUA, Donald Trump, per haver declarat l’estat d’emergència nacional per desviar fons per a la construcció del seu mur fronterer. La demanda és part d’una confrontació constitucional que Trump va emprendre divendres quan va declarar que gastaria milers de milions de dòlars més en les tanques a la frontera dels que el Congrés li havia concedit. L’enfrontament posa damunt la taula un debat sobre el control que té el Congrés de la despesa pública, l’abast de les competències del president per declarar emergència nacional i fins a quin punt els tribunals estan disposats a dirimir aquestes qüestions..

La demanda, presentada al tribunal del districte de San Francisco, argumenta que el president no té el poder de desviar fons per construir un mur al llarg de la frontera mexicana perquè és el Congrés qui controla la despesa. Xavier Becerra, l’advocat general de Califòrnia, va explicar que el mateix president havia debilitat el seu argument que hi havia una emergència a la frontera. “Probablement la millor evidència és la paraula del president -va dir, referint-se al discurs de Trump del 15 de febrer en què anunciava el seu pla-. No necessitava fer això, però preferia anar molt més ràpid”.

La demanda diu que els estats recorren als tribunals per protegir els seus residents, els recursos naturals i els interessos econòmics dels seus estats. “Contràriament a la voluntat del Congrés, el president ha utilitzat el pretext d’una crisi fabricada d’immigració il·legal per declarar una emergència nacional i redirigir dòlars federals destinats a operacions antidrogues, la construcció militar i altres iniciatives policials cap a la construcció d’un mur entre els EUA i Mèxic”, diu la demanda.

Possible segona demanda

La Cambra de Representants, ara controlada pels demòcrates, podria presentar també la seva pròpia demanda judicial quan torni de l’actual recés. Els legisladors també podrien votar per anul·lar la declaració d’emergència, però és dubtós que el Congrés tingui prou vots per anul·lar el veto de Trump, de manera que la via judicial és la més probable.

A la demanda de Califòrnia i Nova York s’hi han sumat Colorado, Connecticut, Delaware, Hawaii, Illinois, Maine, Maryland, Michigan, Minnesota, Nevada, Nova Jersey, Nou Mèxic, Oregon i Virgínia. Tots tenen governadors demòcrates excepte un, Maryland, tot i que el seu fiscal general és demòcrata.

Trump va anunciar que declararia una emergència nacional després que els legisladors li concedissin només 1.375 milions de dòlars per a la construcció del seu mur a la frontera, en un acord de pressupostos que va permetre salvar el govern. Trump va signar l’acord malgrat que no inclou els 5.700 milions que ell insistia a reclamar per al mur, i alhora va anunciar que aconseguiria aquests diners per la via de l’emergència nacional.

El president va apuntar també la possibilitat d’aprofitar altres fons de diners de la Casa Blanca: 600 milions de dòlars d’un fons del decomís d’actius del departament del Tresor per a les prioritats dels cossos policials; i al voltant de 2.500 milions de dòlars d’un compte militar per a la lluita antidroga, la majoria dels quals serien eliminats d’altres programes militars del Pentàgon que Trump mateix va dir que podria desviar cap a aquest projecte invocant l’estat d’emergència.

Bernie Sanders es postula per a president

El senador de Vermont Bernie Sanders, que ja va competir amb Hillary Clinton per la nominació demòcrata a la presidència el 2016 –presentant una dura batalla amb el gran suport que va recaptar entre els joves–, es torna a postular. Ahir va anunciar la candidatura formal a les primàries demòcrates, en què aquest cop haurà de competir amb sis dones i probablement algun altre candidat home que encara ha de fer el pas endavant. Veterà representant de l’ala més progressista dels demòcrates, Sanders es presenta amb les mateixes propostes que ja va defensar el 2016: assistència sanitària universal, augment del salari mínim i matrícula pública gratuïta a la universitat.