El Sinn Féin admet la dificultat de formar govern a Irlanda

Els dos partits de l''statu quo' es neguen a entrar en converses amb els republicans

El Sinn Féin ha admès aquest divendres al matí que no podrà formar un govern estable a la República d'Irlanda veient els resultats de les eleccions de dissabte passat sense comptar amb la participació del Fine Gael (FG) o del Fianna Fáil (FF) en l'executiu. Però els dos partits tradicionals de l' statuo quo, de centre liberal i de dreta moderada, respectivament, s'hi han pronunciat en contra, juntament amb altres teòrics aliats de les esquerres.

El Fine Gael, de l'encara primer ministre en funcions, Leo Varadkar, va descartar la possibilitat diumenge mateix, quan tot just es començaven a conèixer els sorprenents resultats electorals, que han donat una victòria en vot popular als republicans per primer cop en la història del país. El Fianna Fáil, per la seva banda, ha rebutjat la possibilitat aquest dijous a la nit, després que es reunís la direcció executiva i tot el nou grup parlamentari, i aprovessin la proposta del cap del partit, Micheál Martin, de ni tan sols parlar amb els republicans. 

El Sinn Féin ha acusat la formació de Martin "d'arrogància i imprudència" per ni tan sols voler obrir converses. Eoin Ó Broin, un dels negociadors republicans, ha assegurat aquest divendres que Micheál Martin està cometent un acte "del tot irresponsable" marginant els votants del Sinn Féin i suggerint la possibilitat d'un nou govern de "gran coalició [FF i FG] que ha estat rebutjat a les urnes".

Quan els mitjans locals li han preguntat sobre com el Sinn Féin pot formar un executiu estable sense Fianna Fáil o el Fine Gael, Ó Broin ha dit: "No es pot". Finalment, doncs, els republicans comencen a renunciar al que la líder, Mary Lou McDonald, va assegurar que era la preferència del partit: un govern d'esquerres multicolor sense cap dels dos tradicionals partits.

Dijous vinent, dia 20, s'hauria de celebrar una primera sessió d'investidura. A hores d'ara no sembla probable que en surti un nou primer ministre. I cada dia que passi, les opcions s'inclinen més del cantó de Martin que no pas del de McDonald. Hi pesa molt més que la victòria popular en vots del SF el fet que el Fianna Fáil hagi obtingut un diputat més (38 i 37, respectivament) que els republicans en virtut del sistema electoral.

L'ombra de la repetició electoral

Tot i així, unes noves eleccions no són cap alternativa remota. El líder del Fianna Fáil, Micheál Martin, així ho considera, entre altres raons per la resistència de destacats parlamentaris del seu partit a formar part d’una gran coalició amb el Fine Gael. Éamon Ó Cuív, diputat per Galway West, ha afirmat aquest divendres que “gent molt significada dins del partit”, inclòs ell mateix, s’hi oposa. Una coalició que, d’altra banda, hauria de comptar amb el suport d’un tercer grup, molt probablement el Partit Verd.
 
La possibilitat d’una repetició electoral tampoc no espanta als republicans. Així també ho ha manifestat aquest divendres Mary Lou McDonald: “Si hem de lluitar en unes altres eleccions està bé, les tindrem. Però el que hauria de canviar aquí és la mentalitat, el sentit del dret que ostenen [al poder] el Fianna Fáil i el Fine Gael, aquest dia s'ha acabat", ha dit.