Internacional 06/08/2018

Sis detinguts acusats de participar en el suposat atemptat contra Maduro

El govern sosté que pertanyen a una cèl·lula rebel que dirigia un expolicia assassinat pel règim

Ara
3 min
Maduro, en una roda de premsa la Palau de Miraflores de Caracas

BarcelonaQuan encara són moltes les incògnites sobre l'incident en la desfilada militar en què participava Nicolás Maduro, el govern veneçolà ha detingut sis persones, a qui titlla de "terroristes", que presumptament estan implicades en el que Caracas qualifica d'un magnicidi fallit dirigit per "l'extrema dreta" colombiana del president sortint Juan Manuel Santos, que ha negat qualsevol acusació. Segons l'executiu, es tracta d'una cèl·lula que dirigia l'expolicia Óscar Pérez, conegut per haver protagonitzat atacs amb helicòpters, que finalment va ser assassinat

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El ministre de l'Interior veneçolà, Néstor Reverol, ha dit en declaracions recollides per la televisió estatal VTV que les detencions s'han produït després de diversos escorcolls en hotels de la capital, que han permès "recollir importantíssimes evidències". Segons el ministre, un dels arrestats tenia pendent una ordre de captura per l'assalt a un fort militar l'agost de l'any passat. Un segon detingut ja ho havia estat per participar en una protesta amb violència generada per la dreta veneçolana.

L'atac contra Maduro es va produir la matinada de diumenge, hora catalana, quan el president oferia, en retransmissió obligatòria de ràdio i televisió, el discurs de tancament de la celebració dels 81 anys de la Guàrdia Nacional Bolivariana.

Abans de tallar-se, la transmissió televisiva va mostrar els militars formats trencant files de manera desordenada. També es va veure com van evacuar el ministre de Defensa, Vladímir Padrí, després que se sentís una detonació.

El ministre Reverol ha subratllat que les investigacions "han evidenciat" que l'atac va constituir "un delicte de terrorisme i magnicidi en grau de frustració" i ha augurat que l'incident incrementarà "l'espiral de violència" que viu el país.

D'acord amb el funcionari, per a l'atemptat es van utilitzar dos drons del model DJI M600, "dissenyats per a treballs industrials" i amb capacitat per "suportar grans càrregues".

Els artefactes no van ferir Maduro "gràcies a les tècniques especials" de la Guàrdia d'Honor, encarregada de la seguretat del president, i a la instal·lació d'equips inhibidors de senyals que van desorientar els drons, que es van activar "fora del perímetre planificat pels sicaris".

Suport dels militars

La cúpula militar ha manifestat "sense restriccions lleialtat" a Maduro, i ha intentat desactivar els rumors que des de fa temps apunten el malestar que hi ha en certs sectors de l'exèrcit per la gestió del president. En una compareixença, els dirigents militars han advertit que no permetran que "sigui vulnerada la sobirania" del país "sota cap circumstància".

D'acord amb els militars veneçolans, l'atac, que van qualificar com "barbàrie", és "un pas desesperat que forma part dels plans desestabilitzadors lque tenen l'objectiu de canviar, mitjançant mecanismes no constitucionals, el govern legítimament constituït i electe per vot popular" de Maduro. En aquest sentit, han manifestat que no acceptaran canvis de govern per vies no democràtiques.

L'oposició chavista, per contra, ha qüestionat la versió oficial del suposat atemptat i ha exigit una investigació independent per esclarir què va passar durant la desfilada, alhora que ha acusat el govern d'intentar desviar l'atenció de la "tragèdia humanitària i la catàstrofe humanitària" que pateix el país assenyalant els partits opositors d'estar-hi al darrere d'una manera "genèrica" i "irresponsable".

Aquests esdeveniments ocorren enmig de la severa crisi econòmica que pateix Veneçuela, el país amb les reserves de petroli més importants del planeta. Aquesta crisi es tradueix en escassetat de tot tipus de productes, hiperinflació i una pèssima prestació dels serveis públics. Cada dia s'organitzen desenes de protestes per demanar de menjar, transport, aigua, electricitat i millors salaris, entre altres exigències, en un país que és el que té més reserves de petroli del món.

stats