Rialles per l’esperança a Idomeni

El grup Pallasos en Rebeldía actua durant tres dies per als milers de refugiats bloquejats a la frontera entre Grècia i Macedònia

"Això no és un camp de refugiats, és un camp de concentració". Aquesta és la reacció que va tenir Iván Prado en va arribar a Idomeni dimarts al matí. La imatge "dantesca" amb què es va trobar li va fer posar la "pell de gallina". "Havia plogut tota la nit i el terreny era un mar de fang. Hi havia molta gent que no tenia ni una tenda de campanya on dormir i no hi havia condicions higièniques [...] Arribar i veure això va ser dolorós", admet.

Aquest primer contacte, però, encara va donar més sentit a la seva missió: fer riure els milers de refugiats atrapats a la frontera entre Grècia i Macedònia. Prado és membre de Pallasos en Rebeldía, un grup de clowns, acròbates i malabaristes nascut a Galícia que els tres últims dies –aquest dijous ja tornen– ha estat actuant per als migrants acampats a Idomeni.

"El primer dia vam trobar una zona seca i vam poder actuar per a 200 o 300 persones", explica Prado. I això va ser només el començament. Els artistes van portar l’espectacle a les carpes de les ONG, a les tendes dels refugiats, a una gasolinera, a una estació de tren abandonada o directament van actuar sobre el fang.

El resultat va ser l’esperat i la reacció dels refugiats, destaca el pallasso, "extraordinària". "Ens portaven menjar i aigua, els nens ens abraçaven i aplaudien i reien moltíssim". També els adults: "Hi havia mares que se’ns acostaven per donar-nos les gràcies amb els ulls plorosos, perquè veien els seus fills rient i feliços", relata el portaveu del grup d’animació, admirat per la il·lusió que mantenen els refugiats després de fugir d’una guerra i "creuar mig planeta".l

"La UE no és ni unió ni representa Europa”

Una il·lusió, però, que topa amb fronteres com la de Macedònia. Pallasos en Rebeldía no es va estar de llançar globus i treure’s la roba en una 'performance' davant la tanca d’Idomeni. "Ens vam despullar davant el mur de la injustícia", explica Prado, molt crític – com tantes organitzacions humanitàries i l'ACNUR– amb l’acord que la Unió Europea (UE) està ultimant amb Turquia, pel qual els refugiats que arribin a Grècia seran retornats al país euroasiàtic.

Prado denuncia, d’una banda, que "Turquia és una de les dictadures més grans del nostre entorn", i de l’altra, que "la UE no és ni unió ni representa Europa". Aquesta última afirmació l’ha pogut constatar a Idomeni, on els refugiats estan "totalment desemparats". " És la zona zero de la humanitat", sentencia. Però no és l’única, també hi ha Lesbos o Calais, on Pallasos en Rebeldía anirà properament. Indrets diferents, però un mateix objectiu: arrencar rialles per l’esperança.