Sud-àfrica intenta acabar amb les morts d'adolescents en la circumcisió

Cada any moren desenes de nois en el ritual tradicional de pas cap a la maduresa

Un grup de joves xosa amb les cares pintades de blanc i les tradicionals mantes blanques que es fan servir per a la cerimònia de pas a la maduresa, en una imatge d'arxiu / GETTY

"Per què els nostres nois s'estan morint?" La pregunta la feia la setmana passada l' editorial del diari sud-africà City Press sobre com la pràctica de circumcisió masculina s'emporta cada any desenes de nois que, en principi, celebren el pas de la infància a la maduresa amb una cerimònia anomenada Ulwaluko . En la temporada que tot just fa unes setmanes que ha començat, coincidint amb l'estiu austral, han mort 19 nens, i dos més en la temporada entre juny i juliol. Es compten 1.133 víctimes mortals i centenars de ferits per amputacions del penis des del 1995, i és per això que hi ha qui no dubta a parlar d'una "carnisseria" que s'ha d'acabar.

L' Ulwaluko  és una cerimònia que segueixen en aquest país sobretot els xosa, el grup ètnic originari i majoritari de la província del Cap Oriental, i encara es conserva en les zones rurals seguint els preceptes de la tradició ancestral. El ritus obliga els nois a estar en aïllament durant setmanes, perquè al voltant de la cerimònia tot és secretisme i no estan autoritzades ni les dones ni els homes no circumcidats. 

En una primera fase, el grup queda reclòs en una cabana durant vuit dies, i en les dues o tres setmanes posteriors acudeixen a les anomenades escoles d'iniciació, on són instruïts per ser responsables perquè el ritual, diuen els xosa, va més enllà del tall i suposa donar les claus de la maduresa. Al llarg d'aquest temps els joves van amb el cos i la cara untats amb un característic fang blanc i tenen aliments prohibits, a més de l'accés restringit a l'aigua i a altres líquids per la falsa creença que això perjudicarà la circumcisió.

Quan es considera que estan preparats, un cirurgià tradicional, que en molts casos no té més formació que la pràctica de fer circumcisions, procedeix al tall del prepuci. La pelleringa es cus a la manta que els acredita com a iniciats, homes autèntics. L'últim pas del cerimonial és córrer cap al riu per rentar-se, però, amb la ferida oberta, l'aigua pot convertir-se en un focus d'infeccions.

Boicot a una pel·lícula que barreja tradició i homosexualitat a Sud-àfrica

Nelson Mandela, nascut en la cultura xosa el 1918, també va passar per aquest ritual, i a les seves memòries El llarg camí a la llibertat descriu l'episodi amb certa nostàlgia sense amagar el dolor: " Va agafar el prepuci, el va estirar i d'un sol cop el va arrencar. Vaig cridar «Ndiyindoda [Soc un home!], v aig mirar cap avall i vaig veure un tall perfecte, net i rodó com un anell. Immediatament després del tall, un ajudant que seguia el cirurgià va agafar el prepuci que hi havia a terra i el va lligar a la cantonada de les nostres mantes. Les nostres ferides anaven vestides amb una planta curativa. [...] Compto els meus anys com a home des de la data de la meva circumcisió", va escriure el que va ser president del país.

Els crítics amb el manteniment d'aquesta pràctica denuncien que no hi ha cap control, que els talls es fan sense l'administració d'analgèsics que calmin el dolor ni condicions higièniques, i per això causen morts que en molts casos es podrien evitar fàcilment.

Molts dels joves acaben patint deshidratacions severes i fins i tot moren per aquesta causa o per la derivada de la fallada renal. Sense metges ni centres de salut convencional a prop, moren sense remei. Cada any la premsa local ha de fer titulars amb morts d'adolescents xosa durant el que s'ha pensat com un gran dia en la seva vida i acaba sent una jornada tràgica.

A les morts s'hi sumen també amputacions del penis o excés en els talls del prepuci, hemorràgies i infeccions per la falta d'esterilització del ganivet que s'utilitza, malgrat les campanyes de conscienciació que duen a terme des d'hospitals, escoles i els mateixos líders comunitaris. La falta de mesures fa que s'hagin produït contagis d'hepatitis i VIH, en un país on la sida va fer estralls en les dècades dels 80 i 90.

La circumcisió masculina és una pràctica legal que molts joves sud-africans fan sota supervisió mèdica i que fins i tot els especialistes aconsellen als portadors del VIH, però com a pràctica ancestral sense cap control és durament criticada per organitzacions mèdiques i pels governs tant nacional com regional, que s'han esforçat a castigar amb penes que arriben fins als 25 anys els que no compleixin escrupolosament les mesures de seguretat i higiene. De moment, però, no hi ha hagut al país cap persona condemnada, malgrat el degoteig de morts de cada any.

Entre els crítics, moltes veus demanen que s'acabi amb una pràctica dolorosa i perillosa, de la mateixa manera que Sud-àfrica ha prohibit l'ablació, la mutilació genital femenina o l'Ukuthwala, segrestos de nenes per obligar les seves famílies a negociar un casament forçat.