El Sudan accedeix a lliurar l'expresident Omar al-Baixir al Tribunal de la Haia

El dictador, destituït fa un any, té pendent dues ordres d'arrest per genocidi a la regió de Darfur

Omar al-Baixir, fins a l’abril de l’any passat el tot poderós president del Sudan, s’ha hagut d’assabentar des de la presó que el nou govern ha accedit finalment a lliurar-lo al Tribunal Penal Internacional perquè reti comptes dels crims de guerra i genocidi al Darfur. Fa una dècada que l'ONU intenta jutjar el dictador però les autoritats que s’han fet càrrec de la transició democràtica del país volien jutjar-lo a casa.

El canvi de criteri respon a l’acord entre el Front Revolucionari del Sudan, que agrupa els rebels de la regió del Darfur, i l’executiu en el marc de la nova ronda de negociacions que mantenen a la capital del Sudan del Sud. “No es pot fer justícia si abans no curem les ferides”, ha afirmat el portaveu del Consell Sobirà del Sudan, Mohamed Hassan al-Taishi. D’aquesta manera s’atén una de les peticions de les forces del Darfur perquè les víctimes obtinguin justícia.

300.000 persones

La Guerra del Darfur es va cobrar la vida de 300.000 persones i tres milions més van haver de marxar de casa

El gest suposa un avanç important per a la consolidació de la nova etapa de transició que es va obrir al Sudan arran de l’enderrocament del règim d’Al-Baixir, destituït l’abril del 2019 després de mesos de manifestacions populars que havien arrencat en contra de l’encariment de la farina i que es van convertir en una mostra de rebuig a la dictadura i en una demanda de llibertats.

Què suposa l'acord polític entre oposició i militars que s'ha signat avui al Sudan?

Sobre Al-Baixir hi havia dues ordres d’arrest internacional que havia dictat el 2009 i el 2010 el Tribunal Penal Internacional pels crims al Darfur. El conflicte va esclatar el 2003 arran de les protestes de grups armats rebels que protestaven per l’abandonament i la discriminació del govern sudanès en aquest regió empobrida.

Els civils van ser les principals víctimes de la forta repressió ordenada per Al-Baixir, que va situar al capdavant les anomenades milícies Yanyauid, responsables, segons l’ONU, d’un rosari de crims que van deixar més de 300.000 morts i tres milions de desplaçats.

“No es pot fer justícia si abans no curem les ferides”

Mohamed Hassan al-Taishi Portaveu del Consell Sobirà del Sudan

Per a Iván Navarro, investigador de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB i del Grup d’Estudis Africans de la UAM, és un “pas positiu” però alhora alerta que la transferència de l’expresident a la Haia pot aixecar “reticències” entre les forces del seu règim que encara tenen poder. Sense anar més lluny, el general Mohamed Hamdan Dagalo, conegut amb el sobrenom de Hemedti, era la mà que va executar les massacres al Darfur i és el vicepresident del govern transitori que presideix el també general Abdel Fattah al-Burhan.

La crítica africana al TPI

El lliurament a la justícia internacional té una lectura africana, ja que molts dels seus dirigents han intentat deslegitimar el TPI i acusar-lo de colonialista i d’intromissió a la sobirania de cada estat, assenyala l’analista Navarro, membre del col·lectiu especialitzat en temes del continent Africaye.

Al-Baixir s’havia passejat per l’Àfrica i cap dels països que va visitar van atendre la petició de l’ONU de detenir-lo, i els seus crims van quedar impunes. De moment no s’ha detallat ni com ni quan es traslladarà l’expresident als calabossos del TPI i ara s’obre un procés que podria acabar amb el dictador en el banc dels acusats.

Setmanes de protestes contra Al-Baixir

Al-Baixir va ser derrocat l’abril del 2019, després de setmanes de protestes populars que havien començat contra l’augment dels preus de les farines per fabricar pa i que van desembocar en manifestacions contra el règim, que durant tres dècades havia fet del Sudan un estat repressor i dictatorial.

L’expresident està detingut en una presó de luxe als afores de Khartum. Al desembre, un tribunal local el va condemnar per corrupció a només dos anys de reclusió, una sentència irrisòria per a molts analistes. La fiscalia, a més, l’acusa de les morts de desenes de manifestants durant la repressió a les protestes en contra del règim.

Després del seu derrocament, una junta militar es va fer càrrec del govern però davant de les queixes dels opositors civils que havien liderat les protestes antigovernamentals van acordar la constitució del Consell Sobirà, que té l’objectiu de preparar el Sudan per a unes eleccions lliures el 2020. Iván Navarro es mostra confiat que el període transitori arribi a bon port, però assenyala que hi ha incompliments en alguns punts que poden desestabilitzar-lo.